A què ve aquesta urgència d'omplir el nostre país de centrals eòliques i plaques solars? Evidentment, la raó més evident és la necessitat de respondre al canvi climàtic, de substituir els combustibles fòssils per fonts renovables. Efectivament, aquest és l'objectiu tant dels fons europeus com dels altres fons públics que estan sent canalitzats des dels Estats i Comunitats Autònomes. No obstant això, aquests fons acabaran en el mateix sac de sempre, és a dir, en mans dels pocs que formen el dream team de les empreses Acciona, Iberdrola, Siemens Gamesa i energia. Sense massa sorpreses, l'impuls públic sempre ha estat una condició indispensable per al desenvolupament de les renovables, per la qual cosa darrere d'aquesta inversió pública no trobarem un despertar espontani de la consciència ecologista dels governs, ni una fi de democratitzar i descentralitzar el mercat energètic. Aquest impuls no canviarà el mercat energètic, sinó que només augmentarà la llista de privatització de beneficis.
Ser els productors d'energia de sempre és l'opció més lògica, la més realista davant la urgència, per a guiar la producció de renovables. Però darrere s'amaga una veritat incòmoda: que la forma són combustibles fòssils, però que els beneficis privats són l'essència. Prova d'això és que en els llocs on més s'han desenvolupat les renovables, el consum de combustibles fòssils no ha disminuït, mentre que el consum energètic ha augmentat.
Darrere de la inversió pública no trobarem un despertar brusc de la consciència ecologista dels governs, ni una fi de democratitzar i descentralitzar el mercat energètic
El tancament de les empreses més contaminants del País Basc i la proliferació de fonts renovables, sense desenvolupar cadenes productives bàsiques per a satisfer les necessitats de la població, pot servir per a decorar els nombres d'emissions, però la nostra autèntica petjada ecològica anirà creixent de la mateixa manera. Perquè la sang vinguda del capitalisme contemporani és de petroli, la qual cosa permet la distribució de la producció mundial, el nostre consum i el comerç internacional, en definitiva, la globalització. Així, tampoc és novetat el tancament de les indústries més contaminants, són deslocalitzacions motivades per costos ambientals i laborals més baixos.
Aquí la pregunta fonamental: què volem, parar el canvi climàtic o adaptar-se al canvi climàtic? Renunciar a construir un consens per a l'expropiació de les indústries de l'energia, l'alimentació i el transport, i no treballar per una planificació integral que és imprescindible per a una transició ecològica, és renunciar a detenir el canvi climàtic. Es tracta d'obrir portes a nous processos d'acumulació per expropiació, noves deslocalitzacions i noves emissions. Necessitem solucions, i a més com més aviat millor, i encara que continuar fent això de sempre sembla l'opció més pragmàtica, mai serà una solució.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El dia del pastor d'Huarte van explicar que Euskal Herria ha obtingut el reconeixement per a participar en concursos internacionals de tala d'ovella. L'oficialitat es va produir en el Campionat del Món d'Escòcia de 2023, a conseqüència del dossier presentat pels mosses bascos i... [+]
Segurament, la majoria de nosaltres ja han comprat, aquí i allà, els regals per a Nadal. Perquè la visita nocturna a Olentzero és una gran cita, especialment per als més petits. Tots es preparen per a aquesta fructífera època de l'any: Bilbao crema tant com Vitòria,... [+]
Què és el que més t'ha sorprès quan vas sortir de la presó? M'han preguntat moltes vegades en l'últim any i mig.
Veure que els carrers de Bilbao estan plenes de turistes i de gossos amb dues potes, per exemple? O els canvis en la situació política? El primer m'ha cansat i... [+]
El tema de les ajudes per a l'aprenentatge del basc és realment confús. El ciutadà que vulgui aprendre basc haurà d'acudir a més d'una finestreta per a saber quant li costarà el curs que vol realitzar i d'on, com i quan obtindrà les subvencions. Perquè encara costa diners... [+]
La comprensió i interpretació de la llengua matemàtica és el que té importància en el procés d'aprenentatge, almenys és el que nosaltres diem als nostres alumnes. El llenguatge de les matemàtiques és universal, i en general, el marge d'error per a la interpretació sol... [+]
En les reunions ens ajuntem de tot, i les reunions ens caracteritzen en el moment en què cadascun té el seu paper, el seu poder (o la seva falta), la seva edat, el seu moment vital. Però sempre hi ha qui calla. Lete ens cantava que quan siguem majors aprendríem el que costa... [+]
Potser una de les febleses dels éssers humans és la tendència que tenim d'escoltar i atendre la majoria. Segur que ha estat una característica important del desenvolupament de la nostra espècie i necessària per a la supervivència. Però amb la digitalització, aquesta... [+]
Els nostres drets, el nostre futur, ara! Sota el lema, el Dia Internacional dels Drets Humans commemora el llegat dels 76 anys. L'objectiu del dia és impulsar la construcció d'un món més pacífic, igualitari i sostenible. No obstant això, mentre se celebren els avanços, ens... [+]
Estàs en el bar, en la barra, demanant. En el taulell altres persones també. En breu et tocarà el torn, però el criat no t'ha preguntat què és el que vols, t'ha saltat i ha atès l'home que ha vingut darrere de tu. Se t'ha quedat la cara estúpida i vols atreure l'atenció del... [+]
M'agradaria escriure a aquesta cosa que porto dins. Es compleixen gairebé cinc anys de la pandèmia, i els que érem joves en aquella època, encara que continuem sent joves, hem començat a orbitar en altres espais. L'habitatge, el projecte de vida, la maternitat, el treball, la... [+]
Recorden? El 90% del Parlament va aprovar l'Acord Educatiu fa dos segles –perdona, dos anys–. La reacció dels congressistes de l'esquerra es va moure entre eufòria i satisfacció moderada. Segons el document aprovat, els centres privats continuarien rebent diners públics,... [+]
Estar és fer. Així ho diu enguany la Fira de Durango, i és cert, almenys en el cas de la pròpia fira i tenint en compte a Euskal Herria. La present edició és ja la 59 edició de l'Azoka, i el fet que cada any se celebri el demostra que la Fira de Durango és una manera de... [+]
A Bilbao vaig treballar durant cinc anys amb col·lectius en risc d'exclusió, entorn de la bretxa digital, sobretot amb les dones. En el camí, em vaig trobar amb violències masclistes i molts altres problemes. De forma molt orgànica, vaig començar a relacionar-me i a... [+]