Des del 7 d'octubre de 2023 no he sabut com abordar el tema. Perquè és difícil actuar amb una certa distància sobre alguna cosa que tant emocionalment et toca, potser impossible. El genocidi televisiu del poble palestí ens ha revelat a molts sentiments d'impotència, de perplexitat, de ràbia i de difícil col·locació. Diversos d'ells s'han posat de manifest en concentracions i manifestacions a nivell mundial. En el número especial No en el nostre nom, publicat per ARGIA, es van assenyalar de forma detallada les principals fites fins a arribar a la situació actual del conflicte, i els articles d'opinió sobre aquest tema són innombrables.
És evident que en les últimes set dècades Israel ha desoït la resolució publicada per l'Organització de les Nacions Unides (ONU) en 1947 (fins i tot als quals han vingut darrere). A més de criticar aquesta sordesa, des dels sectors crítics s'ha assenyalat l'escàs compromís de l'ONU amb aquest tema i la incoherència entre els diferents suborganismos que la integren. Aquestes incoherències es reflecteixen, per exemple, en les últimes decisions del Comitè de Seguretat de l'ONU o en el funcionament de l'agència de refugiats de la mateixa organització.
Acostumo a tenir un sentiment contradictori: l'ajuda no és una eina per a resoldre el conflicte, i sense ella, la situació hauria estat més greu
Entre els interessos geoestratègics que s'han pogut identificar al llarg dels anys, s'han posat en marxa nombroses iniciatives de cooperació per a ajudar al poble palestí, tant des d'organitzacions internacionals com des d'administracions (centrals i descentralitzades), ONGD diverses, brigadistes i altres voluntaris. L'ajuda a la qual s'ha pogut arribar s'ha basat en necessitats bàsiques, ajuda humanitària o incidència política, entre altres. És clar que els fets no han estat capaços de resoldre el conflicte, molts no van néixer segurament amb aquest objectiu. Acostumo a tenir un sentiment contradictori: l'ajuda no és una eina per a resoldre el conflicte, i sense ella la situació hauria estat més greu.
En el nostre cas, el 15 de febrer es va aprovar el Projecte de Llei Basca de Cooperació i Solidaritat amb un ampli consens. Ha tingut crítiques en el camí fins a la presentació, entre altres coses, per la necessitat d'una mirada a llarg termini per als projectes que es financen, o pels dubtes sobre les formes i condicions de participació d'empreses i agents de cooperació no tradicionals. Entre les fortaleses dels continguts de la Llei destacaria la referència a l'actual model econòmic capitalista i, en concret, l'acceptació del model de producció i consum no sostenible que genera. És més, en relació amb aquest reconeixement, el text determina que per a fer front a aquest complex context actual és necessària la implicació de tots els “agents institucionals i socials bascos”. I en aquest sentit, la llei es refereix a la necessitat de reduir la incoherència i la conflictivitat que poden existir entre les polítiques, per a, d'alguna manera, prendre consciència de la influència que les actuacions de la resta dels departaments poden tenir en altres territoris.
Moltes vegades pinso què passaria si els drets humans, el feminisme, o l'enfocament ecosocial que s'esmenten en aquesta llei s'integressin en altres àmbits, més enllà de la vocació d'identificar incoherències. En moltes ocasions s'ha tractat la cooperació com una política col·lateral, és a dir, com una política tova, menyspreable en temps de crisi. L'alineament d'altres polítiques dures de seguretat i comerç amb aquestes últimes donaria solidesa a tot el que es fa. Com el tracte uniforme i sòlid que mereix el poble palestí de tots els sectors, com les oliveres que el simbolitzen.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El dia del pastor d'Huarte van explicar que Euskal Herria ha obtingut el reconeixement per a participar en concursos internacionals de tala d'ovella. L'oficialitat es va produir en el Campionat del Món d'Escòcia de 2023, a conseqüència del dossier presentat pels mosses bascos i... [+]
Segurament, la majoria de nosaltres ja han comprat, aquí i allà, els regals per a Nadal. Perquè la visita nocturna a Olentzero és una gran cita, especialment per als més petits. Tots es preparen per a aquesta fructífera època de l'any: Bilbao crema tant com Vitòria,... [+]
Què és el que més t'ha sorprès quan vas sortir de la presó? M'han preguntat moltes vegades en l'últim any i mig.
Veure que els carrers de Bilbao estan plenes de turistes i de gossos amb dues potes, per exemple? O els canvis en la situació política? El primer m'ha cansat i... [+]
El tema de les ajudes per a l'aprenentatge del basc és realment confús. El ciutadà que vulgui aprendre basc haurà d'acudir a més d'una finestreta per a saber quant li costarà el curs que vol realitzar i d'on, com i quan obtindrà les subvencions. Perquè encara costa diners... [+]
La comprensió i interpretació de la llengua matemàtica és el que té importància en el procés d'aprenentatge, almenys és el que nosaltres diem als nostres alumnes. El llenguatge de les matemàtiques és universal, i en general, el marge d'error per a la interpretació sol... [+]
En les reunions ens ajuntem de tot, i les reunions ens caracteritzen en el moment en què cadascun té el seu paper, el seu poder (o la seva falta), la seva edat, el seu moment vital. Però sempre hi ha qui calla. Lete ens cantava que quan siguem majors aprendríem el que costa... [+]
Potser una de les febleses dels éssers humans és la tendència que tenim d'escoltar i atendre la majoria. Segur que ha estat una característica important del desenvolupament de la nostra espècie i necessària per a la supervivència. Però amb la digitalització, aquesta... [+]
Els nostres drets, el nostre futur, ara! Sota el lema, el Dia Internacional dels Drets Humans commemora el llegat dels 76 anys. L'objectiu del dia és impulsar la construcció d'un món més pacífic, igualitari i sostenible. No obstant això, mentre se celebren els avanços, ens... [+]
Estàs en el bar, en la barra, demanant. En el taulell altres persones també. En breu et tocarà el torn, però el criat no t'ha preguntat què és el que vols, t'ha saltat i ha atès l'home que ha vingut darrere de tu. Se t'ha quedat la cara estúpida i vols atreure l'atenció del... [+]
M'agradaria escriure a aquesta cosa que porto dins. Es compleixen gairebé cinc anys de la pandèmia, i els que érem joves en aquella època, encara que continuem sent joves, hem començat a orbitar en altres espais. L'habitatge, el projecte de vida, la maternitat, el treball, la... [+]
Recorden? El 90% del Parlament va aprovar l'Acord Educatiu fa dos segles –perdona, dos anys–. La reacció dels congressistes de l'esquerra es va moure entre eufòria i satisfacció moderada. Segons el document aprovat, els centres privats continuarien rebent diners públics,... [+]
Estar és fer. Així ho diu enguany la Fira de Durango, i és cert, almenys en el cas de la pròpia fira i tenint en compte a Euskal Herria. La present edició és ja la 59 edició de l'Azoka, i el fet que cada any se celebri el demostra que la Fira de Durango és una manera de... [+]
A Bilbao vaig treballar durant cinc anys amb col·lectius en risc d'exclusió, entorn de la bretxa digital, sobretot amb les dones. En el camí, em vaig trobar amb violències masclistes i molts altres problemes. De forma molt orgànica, vaig començar a relacionar-me i a... [+]