Què: Òpera 'Rigoletto' de Verdi organitzada per l'ABAO.
De: Bilbao Orkestra Sinfonikoa i Bilboko Opera Abesbatza. Lloc: Palacio
Euskalduna de Bilbao. Data: 23 de febrer.

------------------------------------------------

Spoiler: Escriuré sobre un miracle musical que escoltem en l'Euskalduna, encara que la seva posada en escena ha estat oblidable. Qui escriu aquestes línies no s'espanta per escenes valentes, no
és una mindulina o res d'això. No puc suportar que sota l'etiqueta d'una producció suposadament feminista aparegui una producció absolutament masclista, plena d'imatges que no aporten res a la trama, i que l'única cosa que indica sigui un menyspreu cap a la dona, oferint una imatge absolutament feble i buida. Tot aquest grup de ballarins, a vegades nus, no tenia lloc en la història de Rigoletto amb moviments de fel·lació, escenes de sexe. Tot això va portar amb si un mal gust i per a alguns espectadors probablement una interferència sense sentit que li allunyés del veritable plaer musical.

Dit tot això, la veritat és que des d'un punt de vista purament musical, el Rigoletto que ens va presentar l'ABAO va ser meravellós. Tot va estar al punt i tots els cantants van estar en una situació de gràcia, sens dubte.

El baríton mongol Amartuvshin Enkhbat va sorprendre els seus oïdors demostrant unes excel·lents característiques de veu i interpretació. En l'ABAO al debut, en aquest Rigoletto vam poder escoltar una veu rodona, perfecta en el frasejo, de gran força però alhora flexible i encantadora. Una d'aquestes veus que poques vegades es gaudeix.

Amb la soprano Sabina Puértolas només podem dir bones coses. Va ser brillant en el paper de Gilda, amb el baríton com a parella meravellosa, com l'espectacular cabaletta que tanca el segon acte, que va haver de repetir davant el càlid acolliment del públic.

Jo crec que el treball del tenor Ismael Jordi no va ser tan aclamat com es mereixia. Va interpretar el paper de Duke di Mantova, un tenor molt elegant, amb un timbre especialment bell i excel·lent pronunciació i frasejo.
Els altres solistes no van fallar. El mezzo Carmen Topciu, en el paper de Maddalena, va donar un gran nivell. També Marifé Nogueres en el paper de Giovanna, Fernando Lator en el paper del comte Monterone, José Manuel Díaz com Marullo i Emanuele Cordaro baix en el paper de Sparafucile.

El treball de Daniel Oren al capdavant de l'Orquestra Simfònica de Bilbao va ser excel·lent en tot moment, amb un notable èmfasi en cada veu. Com deia al principi, la direcció escènica de Miguel de l'Arc va ser oblidable. Encara sort que la música cura tot.