I el que passa és que la frontera queda en la superfície, i per sempre és el que porta la frontera dins de l'estranger, tan estranger que no dona del tot a la persona. És l'única cosa que veiem, encara que sigui d'aquí, sovint si és gitano, per exemple estranger (sense límits). Guàrdia Civil i Estranger. Ertzaintza i estranger. Voluntari i estranger. Funcionari i estranger. Un altre blanc i estranger. “Espera aquí: a-hí” i estranger. “Itxoin hor” i estranger, “que és-pe-cap de bestiar a-hí”. Pare i estranger. Finestreta i estranger. Veí, això no, també estranger, estranger i estranger. També al parc cada vegada més estrangers, en aquest parc i en l'altre. Van començar a ser més de dos i... També a l'escola. Nen i MENA, estranger. Dependent i estranger. Metge i estranger. Administratiu i estranger. Odiat i estranger. Professor i estranger. I potser ha nascut aquí, però és estranger. Persones majors i joves estrangers. Treballadors i estrangers, netejador, estranger. D'aquí i d'estranger. Dos estrangers, tres estrangers, quatre estrangers… una inundació estrangera. Segura i estrangera. La meva casa i l'estranger. Perdonante i estranger. Prefereixo els d'allí, no els de fora, els estrangers. Són més treballadors. Conegut i estranger. “Jo conec a un estranger” i a l'estranger. “És com la família” i estrangera. De fiar i estranger. Tu (? ), ni, i...