Porto un temps enfadat amb la realitat digital que m'envolta en el meu dia a dia. L'abús personal del mòbil, la google i l'ús digital determinista de l'educació dels fills, la submissió voluntària de les institucions públiques cap a les eines de les grans corporacions digitals, i en general el monocultiu capitalista que es veu en el paisatge numèric em produeix una irritació indeterminada.
Tot tipus d'agents socials, culturals i polítics em demanen les dades a través d'eines Google, o em diuen amb orgull que han obert el compte en l'última eina d'una corporació digital per a posar-me en contacte amb mi, omplint el paisatge social amb els seus logos. La meva paciència estratègica està superada.
En els àmbits cooperatius en els quals estic immers, la situació no és millor, i a pesar que molts hem emprès un altre camí, tenim un projecte que depèn de les corporacions digitals. El fet que l'economia social sigui transformadora, ecologista, feminista i antiracista s'està convertint en un camí totalment interioritzat, però no és el mateix amb la digital. Com alliberar-se de la dependència del capitalisme digital?
Hem de reivindicar que el territori digital és material i polític i una crítica normalitzada sobre l'ús de les eines de les corporacions digitals
En primer lloc, reivindicar que el territori digital és material i polític i normalitzar la crítica sobre l'ús de les eines de les corporacions digitals. De fet, en els projectes col·lectius i transformadors tendeixen a atribuir a factors externs la responsabilitat de no tenir un model de digitalització conscient i crític, posant com a excusa el desconeixement i/o les raons tècniques i no polítiques.
En segon lloc, en els àmbits de l'alimentació, l'energia, la vigilància i altres, seguint el camí recorregut pels moviments i projectes a favor de la sobirania, hem de convertir la sobirania tecnològica en un espai imprescindible per a l'emancipació de les nostres vides i territoris. Hem d'integrar i activar els discursos, les estratègies polítiques i la producció transformadora de projectes en aquest sentit.
En tercer lloc, en un entorn digital pròsper al País Basc, hem de donar i reforçar l'agència en els àmbits de decisió de sobirania als projectes que s'estan duent a terme, perquè la sortida de la dependència corporativa en el nostre dia a dia sigui una pràctica accessible per a tots.
Espero que el temps de les cireres per a la sobirania digital es tradueixi en el treball col·lectiu, deixant-me irritacions i poso en el dia a dia el meu granet de sorra en projectes transformadors com EH Digitala, el fediverso basc, la Wikipedia en basca, l'associació TEKS i Torrekua.