Està passant alguna cosa amb el tema del treball, un canvi, polític i social, que difícilment pot agradar.
En referir-me a l'obra em ve al capdavant amb freqüència l'escrit que ha aparegut durant molt de temps en una corba en direcció a Urepele, i potser el que segueix allí, però per què fa temps que no he anat a Urepele no m'ho he dit. Al llarg d'Euskal Herria, les parets no solen estar verges durant molt de temps, ja hi havia un escrit particular. Enmig d'una mica, en un costat de la capdavantera del ttattola que es troba a la vora del camí, alguna vegada va ser escrita per una mà: TREBALL. Només en majúscules, majúscules i negres. Eren quatre lletres per resignació, en tota la seva cruesa. Crit nu. Treball: un ofici que pot donar a tots i a cadascun el do de viure, que mantingui als joves aquí mateix, que ens permeti pensar en el futur. Va ser escrita en època d'absència de treball i, sens dubte, per un treballador.
El treball va ser el valor central de molts dels nostres avis i avantpassats, i en moltes ocasions vulnerable, que va empènyer a les generacions joves des de casa i les va portar fins a l'altre extrem del món, a fer treballs miserables que no volia, amb força major, i que va erosionar més les ganes i els cossos, fins i tot en el cas dels qui van ser aquí presents.
Aquesta vegada el treball no és només una obsessió dels pobres que no tenen treball.
De fet, és l'obsessió de l'equip de Macron, dels burgesos; Manu, tan poc treballat, convençut que la taxa d'aturats es deu als fabulosos que no tenen ganes d'anar a treballar: el seu ídol, que hi ha treball a l'altre costat del carrer, som tots vivint i perdent al treball, la boca dels aturats, perquè no somiem un costard com el seu.
No sé què pensarien els nostres avantpassats sobre l'obsessió del treball de les classes superiors d'avui i sobre les nostres reivindicacions com a treballadors
Des de gener, l'oficina d'aturats denominada Pôle Emploi (Centre d'Ocupació) té un nou nom: France Travail (Treball França). Ara combina dos valors que em desanimin. I el canvi de denominació comporta un nou caràcter: amplia el temps de cotització i domina els drets de lloguer. Tots al treball! Està íntimament lligat a la idea de rearmament de França: ara hauríem de fer tot el possible i passar els dies treballant. Ressuscita l'ideal de Pétain que deixava poc temps de riure: pàtria, treball, família.
La qüestió era llunyana, anacrònica. Aquí és on ho veig més prop del mes passat. De fet, Euskal Hiri Elkargoa va debatre sobre el treball del diumenge i va prendre la decisió d'obrir els comerços durant dotze diumenges a l'any. La proposta semblava inacceptable, però va ser aprovada. Per descomptat, amb unes certes condicions, com per exemple l'autorització, no en tots els pobles, etc. Alta, si es dona l'oportunitat, la decisió anirà en el seu propi camí. I així, la institució que definim com la nostra ha decidit que el treballador necessitat per la coacció econòmica passaria a treballar els dissabtes i diumenges, al marge de la família i els amics, així com les passions per la salut, el benestar i la socialització, un bonic souvenir per a comprar uns altres, una pizza congelada i una ampolla de Coca-cola, a preus immensos.
No sé què pensarien els nostres avantpassats, ni l'amo de la mà que va pintar LLANA sobre aquest tema, l'obsessió pel treball de les classes superiors d'avui i les nostres reivindicacions com a treballadors sobre la reducció del temps de treball, la setmana de quatre dies i els premis laborals. La distància entre les reivindicacions i les decisions és gran, major entre les quals només ens volen treballar i les que ens evitaríem del treball.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Antzokiko argiak piztu dira. Diskretuki, pasabideetan nabil: emanaldi eskolarra hastear dago. Gazteak korrika doaz beraien eserlekuetara, bizi-bizi eta alai. Ateraldiak askapenaren zaporea du, baina askatasun sentsazio hori gaztelaniaz edo frantsesez mintzo da. Goiz honetan,... [+]
He buscat la paraula en Wikipedia i ho he entès així: la burocràcia és una metodologia per a racionalitzar la realitat, per a reduir-la a conceptes que facin més comprensible la realitat. El seu objectiu és, per tant, comprendre i controlar la pròpia realitat.
Una de les... [+]
Berriki zabaldu da Gazako lurralderako Egiptok egindako hirigintza-antolaketa plana. Marrazki batean jaso dira etorkizuneko kale, eraikin eta iruditeria, oraindik metraila eta lehergailuen usaina darion errealitate baten gain. Hirigintza proposamena, beste bonba jaurtiketa bat... [+]
Tant feministes com ecologistes vam veure l'oportunitat de posar la vida en el centre de la pandèmia de COVID-19. No érem uns idiotes, sabíem que els poderosos i molts ciutadans estarien encantats de tornar a la normalitat de sempre. Especialment, els que van passar un... [+]
L'últim informe de l'Institut Basc d'Estadística, Eustat, destaca que ha augmentat la sensació d'inseguretat ciutadana. En Gurea, en Trapagaran, Seguretat ja, alguns veïns han cridat a manifestar-se contra els delinqüents.
Dos han estat les raons que han portat a aquesta... [+]
Badira etxebizitzak saltzeko atarietara harpidetuta daudenak, etxe bat erosi nahiko luketelako. Tarteka etxeak ikusteko hitzorduak ere egiten dituzte, eta seguru nago saltzaileak badakiela pertsona horiek ez dutela etxea erosiko, ez bisitan etxeari aurkitzen dizkioten baina... [+]
Arthur Clark va escriure en 1953 la novel·la distòpica La fi de la infància: una descripció d'una societat que ha deixat de jugar. I no és el moment de jugar especialment la infància? El moment de jugar, de sorprendre, de veure i de fer preguntes vives. El moment de deixar... [+]
L'escriptor Juan Bautista Bilbao Batxi treballava en un vaixell i enviava les cròniques dels seus viatges al diari Euzkadi. Gràcies a això, comptem amb interessants cròniques de principis del segle XX a tot el món, en basc. Al juny de 1915 va fer una petita parada a... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Zenbait estatistikak berretsi dute begiak hondar urteotan ikusten ari zirena: gimnasioak (eta estetika-zentroak eta nolako-edo-halako-terapia eskaintzen duten negozioak) nabarmen ugaldu dira gurean. EITBk plazaratutako datu bat emateko: EAEn 2010-2019 urteen bitartean, zazpi... [+]