Les Hisendes Forals d'Araba, Bizkaia i Guipúscoa acaben d'extreure les dades de la recaptació, i hem vist que han rebut més diners que mai. Aviat anuncien que prendran el marge necessari per a la reflexió sobre la reforma fiscal, perquè no hi ha pressa ni necessitat especial. Per tant, ja està, el debat de la fiscalitat ha quedat fora de l'agenda política, i no sembla que hi hagi capacitat per a canviar aquesta decisió en els moviments socials.

No obstant això, la “major recaptació de la història” posa més de manifest la necessitat d'una reforma real. Si analitzem quant s'ha rebut, com i d'on s'ha recaptat, es pot comprovar que amb la política fiscal injusta s'ha tornat a fer una recaptació improcedent. Els eixos de la recaptació són els salaris i el consum, 7 de cada 10 euros. No és nou, però cal destacar que l'impost d'IVA ha baixat en molts productes i que el que es destina a rendes de treball està disminuint any rere any en la riquesa generada: En Hego Euskal Herria se situa entorn del 45%. Per tant, cada vegada es recapta més, a costa dels quals cada vegada tenen menys recursos econòmics, i gràcies a un impost que iguala a totes les persones.

En comprar pa o llet, Josu Jon Imaz i la seva vídua lluny d'aconseguir una pensió de 1.200 euros paguen el mateix impost. Més treballadors que empreses propietàries. I caldria analitzar si en gravar els salaris l'aportació dels salaris alts és major que la dels salaris baixos. Però, per a què fer canvis amb un sistema fiscal de recaptació? Petronor i les seves amenaces han triomfat en les decisions de la política fiscal. Tampoc hi ha notícies.