Fins a quin punt el sistema educatiu està centralitzat, tant amb el govern estatal com amb el govern autonòmic?Si
entenem que la centralització es mesura segons el model de governança, és evident que el sistema educatiu està íntimament lligat als governs nacionals i autonòmics. Però més enllà d'això, també hi ha altres pràctiques en el lloc. Creiem que el repartiment del poder de presa de decisions és una premissa de descentralització, i per a això hem d'estar preparats. Creiem que els ajuntaments haurien de tenir un major protagonisme i que les decisions educatives haurien de prendre's en altres plans i espais, però això no vol dir que les institucions més altes hagin de reduir la seva responsabilitat.

La descentralització educativa és una reivindicació d'anys. Quins beneficis aporta? Veiem com quan els ajuntaments prenen protagonisme
s'obren noves possibilitats de diàleg amb els agents educatius, de transformació de les formes de funcionament i de relació. En definitiva, treballar en un territori que ens uneix al barri, al poble i que tenim a prop facilita l'accés a un sòl comú. De la mateixa manera que la participació en altres àmbits i les respostes comunitàries s'estan ampliant (transició energètica, sostenibilitat, polítiques culturals…), en l'educació també és el camí. Els reptes socials són cada vegada més complexos i la seva resposta comunitària és imprescindible, encara que en aquesta societat cada vegada més individualista ens és difícil.

Per a això, tenen en l'educació competències suficients els ajuntaments i institucions dels nostres pobles?El
marc legal és útil i necessari, però no tenim per què esperar. Fins que arribin aquestes competències, es pot conrear la terra i començar a funcionar de la forma que diem, amb més pes i responsabilitat als municipis. Això requereix implicació, valentia i recursos. Com no tenen competències, a vegades els ajuntaments no es posen a pensar en això, “ve de dalt i no podem fer res més, estem limitats”, i és veritat que la competència li posa en un altre lloc (per exemple, a l'hora de canalitzar els recursos), però si hi ha escletxes i un ajuntament pensa que és important per al poble, es poden fer passos, es pot iniciar un procés per a començar a experimentar. Per a nosaltres, el tema de les competències no és “això l'has de fer tu i l'un altre jo”, sinó crear espais de confluència i col·laboració. Aprofitar l'oportunitat per a parlar del que està passant al poble, quines xarxes de relacions tenim, quins camins es poden treballar junts, com organitzar-nos en el futur…

Al marge de la descentralització, una de les reivindicacions ha estat el reconeixement de funcions importants als Consells Educatius locals recollits en la Llei d'Educació de la CAPV, encara que nombrosos agents han criticat que la capacitat de decisió atorgada a aquests Consells ha quedat finalment inundada.Els
consells escolars municipals ja existeixen i s'utilitzen fonamentalment per a consultar i informar, però tenen un potencial enorme. L'Administració-Centres Educatius són espais de gran interès per a superar la dinàmica i captar la visió de la ciutadania i proposar polítiques públiques, entre els quals es troben molts agents: famílies, joves, agents d'educació no formal i ciutadania... En alguns processos guiats per nosaltres, a través de l'ordenança municipal se li han atribuït més funcions que les que té aquest òrgan.

L'educació és en aquests moments un tema conflictiu en molts pobles.
Nosaltres el que hem trobat és que en uns pobles el conflicte està aflorat i en uns altres es nota tensió, que falta poc per a saltar al conflicte… Segons la realitat, l'ambient és diferent, no és el mateix un municipi amb dos centres o amb nou, però en general hem detectat tensió i conflicte. La segregació socioeconòmica entre els alumnes, la influència de la tendència demogràfica descendent en la matriculació, la transmissió del basc… Diem fàcilment que cal superar la competència i posar en comú en el centre, però en la realitat no és tan fàcil, i no és un salt d'un dia per a un altre, són processos llargs. Si sabem la teoria, hem de passar de “jo” a “nosaltres”, però moltes vegades ens vinculem al que sentim, defensem fermament i hem d'alliberar algunes coses per a arribar a acords. Per sobre de l'actuació del seu centre, hem de creure que el procés redundarà en benefici de l'educació local i dels alumnes del poble. Al cap i a la fi, les necessitats dels diferents s'interrelacionen i tots treballen en el mateix espai, en el barri o al poble.

L'experiència ens ha ensenyat que l'activació d'estructures que aglutinen als agents educatius locals i la mirada comunitària als reptes educatius amplia les possibilitats de moviment de les coses. Dit això, si la matriculació en un centre va en declivi, si el perfil de l'alumnat dona molta feina, si el futur del professorat està en dubte…, aquestes són les preocupacions quotidianes d'aquesta persona, i també cal donar-los cabuda. Els processos locals estan bé, però no són la solució de tot, cal prendre altres mesures des del govern.

Com actueu en aquests ambients de conflicte?
Des de les nostres experiències d'intervenció hem identificat una sèrie de claus a realitzar a l'inici del procés per a orientar la situació de la millor manera possible. D'una banda, conèixer com estan els agents: com estan les xarxes de relacions locals? Existeixen condicions per a respondre al tema de manera conjunta? Què esperen els agents del procés i què estan disposats a donar? Hi ha cultura col·laborativa al poble (s'han assegut alguna vegada al voltant de la mateixa taula per a una altra cosa)? Quan anem a un espai com aquest, cadascun ve amb la seva vivència i la seva motxilla, a la qual cal donar cabuda. A vegades fem una ronda amb cadascun dels agents, per a parlar de tot això, a vegades parlem tots junts si hi ha condicions per a això, en el fons és molt important aflorar els sentiments i les malalties sobre els temes que tractarem, perquè a mesura que avança el procés no pugin els conflictes.

En segon lloc, realitzar un diagnòstic de situació sobre dades objectives, radiografies compartides. Les lectures sobre les mateixes dades no sempre coincideixen, però és important almenys compartir i parlar d'elles.

En tercer lloc, la voluntat i disposició de qui té capacitat de decisió, així com la presa de lideratge. Per exemple, l'Ajuntament ha de saber que interpel·larà, que se li demanarà que prengui decisions, que posi recursos i que ha de respondre.

Quines àrees i qüestions educatives aborden la vostra intervenció?En
funció de la seva preocupació per arribar a nosaltres, ens centrem en això. A vegades ens diu l'ajuntament, altres vegades són les escoles les que acudeixen a l'ajuntament per a fer-nos arribar la necessitat d'un procés d'aquest tipus. Les dues principals preocupacions són la segregació i el llenguatge. Quant a l'idioma, en molts llocs es mostren preocupats per la transmissió del basc. I a l'hora de parlar de segregació, no sols parlem de centres educatius, sinó que també en les activitats extraescolars s'observen grans desequilibris als pobles, lligats al seu origen i a la situació socioeconòmica.

No obstant això, si a l'hora de diagnosticar afloren altres reptes educatius (o altres alarmes vermelles) que existeixen en aquest país, també els abordem.

En la pràctica, en què consisteix la vostra intervenció?A
nivell local, es tracta d'intervencions a mesura, però tenim tres titulars principals, en totes elles útils: la comunitat i la participació són les principals variables per a la transformació d'un poble; l'educació, lluny dels trintxers i les actituds polaritzades, és imprescindible abordar-la des de la perspectiva local; els reptes socials cal respondre col·lectivament, també en l'educació. A partir d'aquí, i com s'ha esmentat anteriorment, creguem les condicions perquè el procés tiri endavant (escoltar els agents, fer lloc a les mines…), fem diagnòstics (per exemple, quines són les dades de matriculació en l'un i l'altre? ), interpretem i discutim com vivim aquestes dades, definim quins són els reptes populars des d'aquesta base comuna i dissenyem i desenvolupem un full de ruta per a mantenir-los. També intentem convertir la taula de coordinació que es crea en aquest camí en un centre de decisió.

Diu que una de les principals preocupacions és la segregació i que fan diagnòstics relacionats amb la matriculació. Aquests processos poden afectar la matriculació, per exemple?
Si bé és cert que en algunes àrees la capacitat d'incidència és limitada, animem a realitzar propostes al Departament d'Educació competent en el procés de matriculació i a vegades hem trobat aquest canal obert. Un dels exemples més coneguts és el del poble d'Errenteria, el pilotatge de la comissió d'escolarització local, que va ser la nostra primera intervenció en aquest tipus, en 2018 [aquesta comissió d'escolarització local col·labora amb el Govern Basc i intervé en l'escolarització denominada matrícula viva, és a dir, en l'escolarització de l'alumnat que ve de fora de la CAB al llarg del curs]. Altres països estan experimentant pel mateix camí, encara que el seu impacte sigui limitat. Realitzen un seguiment des de la comissió de matriculació de la localitat i traslladen al Govern proposades de criteris de matriculació.

L'acolliment a l'alumnat i a les famílies la realitzen cada centre escolar, la qual cosa també ha estat consensuat i unificat: com presentar a les famílies la xarxa educativa local i les possibilitats d'escolarització. I una altra línia de treball: analitzar la participació de joves vulnerables en la vida del poble en general, més enllà de l'educació formal i dels centres educatius, i quines són les nostres possibilitats per a promoure l'equitat.

La llengua és una altra de les principals preocupacions.
Passar d'arribar cadascun només dins del seu centre a fer-ho des d'una perspectiva popular i estendre els programes de reforç del basc a tot el poble, amb la implicació de l'ajuntament, hi ha un pas endavant. Sumarem forces i aprofitar sinergies perquè la resposta sigui més àmplia i s'aprofitin molt millor els recursos.

Quins obstacles heu trobat en el camí? Quines són les principals resistències?
Ens costa sortir del que sentim i estendre'ns en nom de la cohesió popular, ho he dit abans. A més, aquests processos no són lineals i a vegades pot haver-hi sensació de reculada, podem frustrar-nos; en relació amb això, és important posar expectatives reals i transparents; hem de saber que arribem als encreuaments (a vegades seran traves, unes altres ens obriran noves possibilitats); a vegades els processos es fan pesats; qualsevol moviment que pugui contrarestar la confiança entre els agents sol ser molt perillós, per això és important mantenir l'espai, mantenir la tensió i el temps.

Quin és el resultat, on?En general,
s'ha demostrat que, a pesar que la competència és del Govern i el Govern continua tenint les seves obligacions, l'àmbit local i aquesta proximitat obren moltes oportunitats. I cal articular al poble, però també cal articular a les administracions entre si per a canalitzar la cooperació.

Abans he esmentat les funcions afegides als consells escolars, la comissió d'escolarització local... No obstant això, hi ha assoliments de molt diferents nivells. Per exemple, sembla una cosa banal, però en alguns pobles tenen grans problemes amb les desfilades del Dia del Basc o dels carnestoltes, perquè no es poden creuar, perquè tots volen acabar en la plaça del poble però no junts.. i ell mateix viu com un gran assoliment.

El cas d'Errenteria és el primer procés que iniciem amb aquests elements, amb una trajectòria més llarga, i els centres segueixen reunits mensualment, ens diuen que estaven uns més prop dels altres, encara que al principi no el veien així, però parlar i prendre algunes decisions junts, conèixer-nos millor i empatitzar amb la situació de l'altre és el que implica.

I la realitat d'aquests centres ha canviat a Errenteria?L'ambient
ha canviat, fan moltes més activitats conjuntes, el consell escolar municipal té ara una altra funcionalitat i activaran el consell escolar dels joves, han fet junts una unitat didàctica per a treballar l'equitat, el pilotatge de la comissió d'escolarització és aquí… En el dia a dia algunes coses no canviarien, però altres sí que tenen impacte.