La meritocràcia és un tema recurrent en les ciències socials i especialment en la sociologia. De forma simplificada o explicada, aquest concepte indica que la posició social de cadascun depèn dels seus mèrits o esforç. És a dir, que les posicions de poder social són conseqüència dels esforços de les persones. Amb aquesta idea, no obstant això, no ens limitem a la descripció, ja que si l'organització social anés meritocràtica, seria també just al mateix temps, perquè el que estarien en les posicions més poderoses serien les que han fet l'esforç. Es tracta, doncs, de creences o ideologies.

Algú creu que la societat és meritocràtica? Si no n'hi ha prou amb mirar a l'entorn, la majoria dels treballs sobre el tema mostren clarament que la gent no creu que la societat sigui meritocràtica, ja que les seves experiències quotidianes demostren el contrari: les vies de permanència en els llocs de comandament, i les senderes, gairebé sempre tenen poca relació amb l'esforç. Evidentment, en els estudis acadèmics també són visions marginals, generalment com a provocació ideològica. No obstant això, el concepte continua sent important en les ciències socials, si no és aplicat íntegrament a la societat, en relació amb àmbits més concrets, especialment l'educació.

En la sociologia de l'educació es parla molt de la qüestió de la meritocràcia. Paradoxalment, en contra del que ocorre en el conjunt de la societat, el sistema educatiu es relaciona, en general, amb l'esforç i el mèrit de forma relativament natural i acrítica. Què és la meva trajectòria acadèmica, si no és fruit del meu esforç o de la meva mandra? Per descomptat, l'esforç individual en el procés que pot tenir una persona a l'escola és una variable important, però també influeixen altres forces i factors, moltes vegades de forma encoberta. Dit d'una altra manera, com veiem més clarament en parlar de la societat, en l'educació tampoc tots han de fer el mateix esforç per a aconseguir resultats similars.

Entre els centenars, milers, de treballs que han estudiat l'intercanvi entre la meritocràcia i l'escola en la sociologia de l'educació i en altres disciplines, citaré el del científic social Paul Willis, que és Learning to Labour: En el treball etnogràfic How Working Class Kids Get Working Class Jobs (Aprendre a treballar: com aconsegueixen els nens de classe treballadora els treballs de classe obrera), va analitzar en la dècada de 1970 el tema que apareix en el propi títol en una escola de nois de classe baixa del Regne Unit. L'autor va destacar, juntament amb molts altres aspectes, la reproducció de la desigualtat socioeconòmica que es produeix a l'escola. Els alumnes, més que participar en un joc clar sobre el coneixement segons els seus mèrits, estaven assumint la posició social que anaven a ocupar en el futur, segons el llarg estudi de l'autor.

La veritat és que en la sociologia de l'educació som partidaris de repetir la idea de reproducció de la desigualtat, potser perquè ens sembla que no es parla d'una altra manera. I, no obstant això, també és cert que el sistema educatiu és un instrument important per a la igualtat. L'escola comparteix totes dues característiques, la reproducció i la transformació. Però, com avui ens referim a la meritocràcia, cal destacar que el sistema educatiu s'ha convertit en l'última fortalesa de la ideologia meritocràtica, i aquesta perspectiva està lluny de ser justa.