La notícia és que un professor de la Universitat Harvard d'Arquitectura ha estat acusat d'haver copiat part de la seva tesi. Fa un parell d'anys, es va obrir l'escàndol d'una denúncia de plagi del degà de Princeton, i vam tenir l'oportunitat de seguir més de prop el cas, ja que el copista era un arquitecte espanyol que va recollir en un llibre tot el procés viscut per ell. Va llançar els embornals de l'acadèmia superior dient que lluny de ser la casa del coneixement i el pensament lliure que se li suposa a l'organització, a canvi de mantenir el poder converteix al professorat en militant d'una ideologia. Tots dos són trames per a escriure una sèrie basada en fets reals: declarant la còpia com un acte maliciós inacceptable, es beneficia de la moral de mentir per a mantenir en secret estructures de poder que no es poden reconèixer.
No obstant això, en l'àmbit del disseny dels edificis s'ha permès la reproducció. De fet, la realització de l'arquitectura al llarg de llargs períodes històrics ha estat un exercici de reproducció d'unes bases. Una guia general i estètica de la construcció estava formada i l'arquitecte aplicava les normes adaptant-les a les condicions locals, fent arquitectura de les variants de la còpia. No obstant això, en un edifici sol ser difícil denunciar que ha estat copiat i hi ha escassa jurisprudència legal en l'àmbit de l'arquitectura. D'altra banda, sorgeix una necessitat de no copiar quan la contemporaneïtat ha exigit originalitat als edificis. L'arquitecte fa grans esforços perquè la seva original creació sigui fàcilment recognoscible, i per a això ha recorregut a l'espectacularitat, a fer una forma cridanera.
Copiar pot ser pedagògic en la universitat, una vegada que es realitza l'acció pública, quant s'aprèn a copiar! En l'intent de còpia sempre hi ha un descobriment personal, perquè no es pot copiar de dalt a baix, i és llavors quan apareix la novetat i l'aportació original, segurament petita i humil. I així reconeixem que l'arquitectura és un saber col·lectiu, una còpia col·lectiva.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Per Nadal deixen un nou llibre en la tauleta de nit. Sobre la filosofia i l'alegria de la casa, escrita recentment per Emanuele Coccia. La Coccia, filòsof italià, s'ha popularitzat donant a conèixer les nostres connexions amb les plantes en el camí cap a la construcció d'un... [+]
He realitzat una anàlisi àgil de les previsions tecnològiques per a 2025. Com tots els anys, quan es parla del que la tecnologia aportarà en els mitjans en 2025, el discurs és molt semblant. Molts dels quals escrivim sobre tecnologia tenim l'ansietat de saber més del que... [+]
Quan ens despertem, culturalment i administrativament, el paisatge mostrava un desastre de tres velocitats.
Quant a la cultura, vaig tenir l'oportunitat –una vegada més– de confirmar-ho el passat 14 de novembre en la llibreria Menta d'Ortzaize. Allí ens reunim perquè... [+]
La neu amaga la terra i les petjades dels éssers que busquen plaer. Sota la bellesa de la neu hi ha temps, anys, generacions, efemèrides, cites; però quan passa el temps apareixen paraules que no s'han dit abans o després. La neu ens fa recordar que podríem relliscar i... [+]
El món també l'ha fet, perquè és un símbol, perquè en la història ja s'han fet i es faran més genocidis (mala sort, senti, t'ha tocat néixer allí), però el de Palestina té unes característiques especials:
Van aparèixer, com de costum, pel recolze de l'horta, aparcats en el centre del passatge, en herbes i embassades per a no embrutar els molins, i van travessar el camí, traqueteando, fins al porxo, amb un gran plat a la mà. Com de costum, la bûche estava preparada. En francès... [+]
Tal com acaba la tardor, apareixen els corbs en el Dia del Basc, en l'època del basc o en la Fira de Durango. Conscient dels resultats de les enquestes sociolingüístiques sobre l'ús del basc, l'exercici "politically correctiu" no ha cridat l'atenció ja a ningú. Sense Ttattarri,... [+]
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]