argia.eus
INPRIMATU
Poemes fruits
Maddi Galdos Areta 2024ko urtarrilaren 12a

Doble durabilitat Oihane
Zuberoa Garmendia
Balena Blanca, 2023

------------------------------------------------------------------

Es denomina curació al conjunt de processos que es produeixen fins que els fruits maduren o maduren, és a dir, els que procedeixen de les flors estan llestos per al seu consum. També es diu criança a la composició d'una obra, com esbossar, fer, desfer i pentinar, un conjunt de passos des de la ment de l'escriptor fins a la creació d'un text.Oihane Zuberoa Garmendia (Erronkari, 1993) presenta els seus poemes i fruits en la recent col·lecció Bi iraundu (Balea Zuria, 2023).

Els poemes es classifiquen en quatre apartats, cadascun dels quals porta per títol la denominació científica llatina d'un arbre o arbust fruiter: Cydonia oblonga, Punica granatum, Prunus avium i Rubus idaeus. En altres paraules, el codony, el minicrino, el monticle i el gerd són les plantes que, a més de classificar els poemes, assenyalen el pas del temps mitjançant referències estacionals. Perquè, encara que cada secció parla de qüestions concretes, la col·lecció se centra en el temps i en el canvi: “en jersei rodó de llana / guardat per a casa / neteja de rentat / restes d'oli que no desapareixen de la paella: / hi ha onze maneres de mesurar el temps”.

Cal destacar formalment que l'últim apartat és el que més es diferencia dels altres. Com tentempié desossat, el roncalés ha elaborat una llista de breus paraules i significats que recullen, a més del tancament del llibre, alguns dels poemes anteriors.

Zuberoa manté en les seves pàgines la mort, el desig, la pèrdua del llenguatge i els altres, en la tensió entre la memòria i l'oblit, o entre Mnemosine i Leteo. No obstant això, el poemón no té la relliscada o l'ansietat que pot portar la memòria: la veu poètica és favorable a l'equilibri, a la poda intermitent de l'arbre del passat. Per a això, el roncalés ha realitzat bellíssimes imatges que posen en marxa tots els sentits: mans ondulades, cistella de vímet, trossos en almívar i carrers xopats amb olor de castanya. A més d'aquests records, en el llibre destaca la influència del patrimoni cultural: en general, les referències a la cultura clàssica són abundants i la pròpia pell també pot donar què pensar entorn del banquet que es proposa.

Per tant, cal provar que és una macedònia de paraules que serveix per al paladar i l'ull del lector.