argia.eus
INPRIMATU
Dorleta Kortazar Alkoz, veu silenciada
“Els contes ens trien els narradors i no nosaltres els contes”
  • Cortázar té clar que encara que ell sigui narrador de contes, l'oïdor és el viatger. L'oïdor és el que entra en el món de la fantasia i surt com al principi. “Jo compto amb la intenció de fer públic diferent de la sala. Jo mateix vull que surti així quan soc un oïdor de contes normal”. Asseguts en una terrassa per a protegir-se de la pluja, Cortazar ens conta la seva història prenent un cafè.
Aitziber Zapirain Etxaniz @ZapirainEtxaniz 2024ko urtarrilaren 10a
"Nik isilduei eman nahi diet ahotsa. Isilduak direnei. Sarri emakumeak dira nire kontaketen protagonistak. Horrez gainera, belaunaldikotasuna asko zaintzen dut". Argazkia: Dani Blanco / ARGIA CC BY-SA

Quan va començar a comptar?
Ha arribat bastant tard a la meva vida, i a més per casualitat. Estava passant una dura crisi en 30 anys. No sabia què estava fent, ni què volia fer. Em sentia a la deriva. Mentre pensava per a complir algun somni, vaig viatjar a mi infancia.me vaig trobar entre aplaudiments, quan la gent estava desitjant amb mi, acabada de fer un petit teatre. Tancar els ulls i encara tinc molt visqui aquesta sensació. Gairebé tres dècades després vaig sentir que volia fer-ho.Vaig cridar a

Virginia Imaz, clown i contacontes per a saber si tenia algun curs en marxa. Em va dir que estava a punt d'iniciar una formació mensual per a submergir-se en el compte de contes. Em vaig animar a inscriure'm. Ens ajuntàvem el diumenge, passàvem tot un dia junts. “Hauràs de començar, el repertori no et falta”, em va dir Virginia. I vaig començar a contar contes sense creure molt en mi.

Una crisi li ha portat a això, però continua formant-se.
Vaig tornar a unir-me a mi mateix i he volgut abordar des del principi la seguretat interna que em dona la formació. M'apunto als cursos sempre que puc. Tinc moltes ganes i motivació per a treballar, per a col·laborar amb una altra persona… Aprendre no és un esforç.

Fotografia: Dani Blanco / ARGIA CC BY-SA

Què es necessita per a comptar?
Jo crec que per a explicar-ho bé, per a atrapar al públic, sigui adult, jove o nen, el narrador ha de tenir clar què vol comptar i com. Ha de tenir un missatge clar i ben construït, i ho farà juntament amb el conte. En definitiva, el conte és una eina per a això.

I tu què vols comptar?
En aquest moment diria que estic completant el meu missatge. Jo crec que és important que tinguis veu pròpia sense sentir-te còpia de ningú. Jo vull donar veu als silenciats. Als silenciats. Sovint les dones són les protagonistes dels meus relats. A més, cuido molt la generalitat. Em sembla molt important visibilitzar, escoltar gent gran, a dones majors, a àvies, a vegades també utilitzo figures femenines que ens mostren el camí. Selves, per exemple. Els contes són viatges de descobriment i en els quals s'aprèn. Jo vull atrapar a qui ve a escoltar amb aquest viatge, i vull que surti de la sessió, no com ha vingut, sinó d'una altra manera.

Creus que s'han instrumentalitzat els contes?
Abans, els contes es contaven en la família. Eren contes transmesos oralment, contes tradicionals. Diverses generacions es reunien al voltant del foc per a escoltar la mateixa història. Els contes tradicionals tenen diverses capes. A més, provoquen diferents sensacions i reaccions en cada persona. Suposo que ocorrerà el mateix en altres manifestacions artístiques. Segons el moment de la vida, un mateix compto ens pot influir diferent. La pressió del model de societat actual també ha arribat als contes, i sembla que quan escoltem o llegim un conte, hem de sentir alguna cosa, transformar alguna cosa dins de nosaltres, hem d'influir. Jo no soc partidari. Els contes són per al plaer, quan ens endinsem en el viatge baixem les nostres barreres, llevem les màscares i llavors arribem les sensacions de cinema. Quan aconseguim arribar a aquest vincle personal, en aquest moment sí, els contes són transformadors. Els contes específics per a gestionar emocions, treballar l'empipament, parlar de gelosia… estan de moda, però no m'agrada comptar. Tots aquests àmbits estan afectats pel conte que jo crec. Els contes narren, en definitiva, la vida mateixa.

Ho explica per a nens, adolescents i adults.
En els últims mesos estic immers en les meves ganes, i si bé encara no tinc una resposta clara, diria que em sento diferent davant cada públic. Conto contes diferents, per descomptat, segons l'edat del públic. M'agrada molt contar contes infantils a adults. Es produeixen reaccions molt boniques. És cert que no són sessions ordinàries i que el nombre d'assistents sol ser molt reduït. Perquè limitem el conte a la infància i és una pena. Encara que hàgim arribat, tenim molt a escoltar, gaudim escoltant, i hauríem de donar-nos aquest permís. L'adult necessita una bona predisposició per a ser oïdora, perquè l'edat adulta també necessita molt plaer. És veritat que els que venen repeteixen. La primera vegada es troben amb alguna cosa que no esperaven. Sembla màgia, però diria que els contes ens trien i no nosaltres els contes. És la sensació que tenim molts.

Kontalaritzaz

“Autoestimuarekin gatazka bat dugu, jende aurrean zerbait egiten dugun guztiok. Oso lotsatiak izan arren, oholtza gainean edo edonon publiko aitzinean jartzen garenean, zerbait pizten da gure barrenean. Lotsa gainditu, beldurra uxatu, eta magia pizten zaigu barruan, eta gozatzen hasten gara”. Formakuntza ugari eta etengabekoa egitearen aldekoa da Kortazar, “nik ikasi egin dut kontatzen hasi aitzin eta ikasten segitzen dut. Ikastaroa non, ni han”. Zer eta nola kontatu, hurbildu denari ahalik eta onena eskaintzea, kontu serioa da Eskoriatzako alabarentzat.