argia.eus
INPRIMATU
Una salutació per sempre?
Jon Alonso 2024ko urtarrilaren 10a

No ens oblidem del viscut el passat 28 de desembre en la plaça de l'Ajuntament de Pamplona.

Com sol ocórrer quan es produeixen fets de gran significat i emoció, sent un tema –el canvi d'alcalde de Pamplona, una censura de moció–, els subtemes són molts. No cal dir que l'ex alcalde, amb les seves declaracions, ha tirat més gasolina al foc dels locutors. Estic convençut que amb el que s'ha dit per compte dels netejadors d'escales no sols s'ha denunciat, sinó que ha format el poeta més perfecte possible de la ideologia dominant a la dreta de Navarra. Per exemple, Mario Camus va necessitar una pel·lícula completa, una pel·lícula memorable, Els sants innocents, per a retratar, tan bé com ell, l'essència del classisme que Ibarrola ha mostrat en una sola frase. Ibarrola ho donaria molt bé en la pel·lícula de Camus, per descomptat, i alguna cosa té a veure amb la substitució de la justícia poètica de l'ex alcalde, el dia que donava nom a la pel·lícula de Camus, el Dia d'Innocent. L'única, que hem hagut d'esperar 39 anys. Perquè el problema d'aquesta gent és que els 39 anys d'una democràcia aproximada formal, i no un segle, ni cinc segles, no serveixen per a canviar la seva veritable naturalesa.

Ara no és difícil imaginar els quadres que volen viure de la política a porta del PP, sense fiar-se del que pot oferir un partit que només té l'alcaldia de Tudela

Però, com l'extensió de l'article permet tant, abordarem un altre subtema de la qüestió: cada vegada són més les veus que diuen que podríem estar en el llindar de la desaparició de la UPN, o al principi de la desaparició. No fa tant de temps, un analista que sap molt més de política que jo deia que els que realment prometen que era la raó de la competència entre el regionalista de dretes (UPN, CDN) o el centralista de dretes (AF, UCD, AP, PP…) no s'han posat d'acord històricament sobre la fórmula o marca més adequada per a dominar Navarra. Després de 40 anys d'utilització d'una marca regionalista, la balança s'ha desplaçat cap a la marca estatalista. Sayas i Adanero van ser, per tant, pioners, i ara no és difícil imaginar els quadres que volen viure de la política a porta del PP, sense fiar-se del que pot oferir un partit que només té l'alcaldia de Tudela. UPN, en l'actualitat, no té un líder vàlid ni un programa. Només empipament i insult. Ho solucionaran per a abril? I, si no, què faran els votants d'UPN que la pròxima vegada tenen a la seva mare netejadora d'escales, o se senten solos navarresos, o creuen que el fur és l'eix de la institucionalització provincial, o no volen ser esclaus de Madrid i de Bilbao, o…? Aquesta és una de les claus d'aquesta història.

Als asironistas ens toca reflexionar sobre la llarga espera.