Orquesta Simfònica d'Euskadi
Directora: Juraj Valcuha.
Narrador: Dorleta Urretabizkaia.
Programa: Treballs de Copland i Mahler.
On: Teatre Principal de Vitòria.
Quan: 15 de desembre.

-------------------------------------------------------

L'Orquestra d'Euskadi s'ha sumat a la commemoració del 75 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans i ha ofert un concert d'abonament amb l'obra Preamble for a solemn occasion d'Aaron Copland. Amb aquest treball es va celebrar el primer aniversari d'aquesta declaració. En aquesta ocasió s'ha donat una versió discursiva d'aquesta obra, amb un text llegit en basc per Dorleta Urretabizkaia.

L'obra, creada en 1949 per a l'esmentada efemèride, va ser el punt de partida d'aquest concert de l'Orquestra d'Euskadi, amb la singular unió del director eslovac Juraj Valcuha.

El més destacable del concert va ser la direcció de Valcuha, nascuda a Bratislava i actualment directora titular de l'Orquestra de Houston. Direcció estricta, excel·lent, gairebé quirúrgica per la seva perfecció. Això ens va permetre gaudir de cadascun dels motius i frases que componen el programa.

L'obra de Copland, de tot just sis minuts, va arribar contundentment al públic. L'obra, malgrat haver transcorregut 74 anys des de la seva composició, no ha perdut cap aspecte de frescor. Les textures sonores són un treball que es percep amb transparència i elegància. Bell.

Però potser la direcció perfecta de Valcuha va quedar més palesa en la segona obra del programa. 1 de Gustav Mahler. La Simfonia en Re major va ser un regal ple de detalls 'Tità'. Com s'ha esmentat, el director va néixer a Bratislava, a 200 quilòmetres de Kalist, ciutat natal de Mahler. Tal vegada aquest detall ens explica la perfecta comprensió i traducció del món sonor del compositor bohemi que posseeix el director.

El director va explicar amb claredat tots els matisos d'aquesta gran simfonia. Va disseccionar fins a l'extrem. Cada moviment de la simfonia va expressar un ambient i un matís adequat, però si hem de destacar un dels moviments, el tercer seria –Feierlich und gemessen, ohne zu shleppen (solemnitat i moderat, sense arrossegar)–. La transició de Valcuha per cada motiu va ser magistral. Des de la famosa Frère Jacques, feta en minúscula forma, a la deliciosa melodia bohemiana, passant per passatges circumdants i hongaresos, tot era molt clar i amb passos molt bonics.

Realment meravellós el treball de Valcuha amb l'orquestra. Enhorabona.