El primer telèfon telèfon intel·ligent es va fabricar en 2007, que aviat es va convertir en el principal tipus de telèfon mòbil a nivell mundial en 2014. Per a 2019 la producció va superar els 10.000 milions de barrera i l'any següent es van incrementar en 3.000 milions. La producció continua creixent i aquest any 5.000 milions de mòbils es convertiran en escombraries, segons han explicat recentment en la web Cellular News. Això és llançar gairebé dos telèfons per cada tres habitants del planeta enguany, amb els metalls valuosos i tòxics que contenen.Per a fabricar un telèfon intel·ligent de
120 grams és necessari utilitzar 70 quilos de matèries primeres per a extreure d'ell alguns metalls escassos. Hi ha més de 5.000 milions de telèfons, aproximadament 80.000 tones de coure, 1.750 tones de plata, 170 tones d'or i 75 tones de pal·ladi, entre ells el plàstic. Gran part d'això es perdrà en lloc de reciclar-se. El rendiment dels dispositius a reciclar no s'obtindrà sense danys col·laterals: tones de mercuri, plom, cadmi i arsènic seran capaços de contaminar sòls, aigües i atmosfera si no es prenen les mesures adequades. De fet, segons la web Cellular News, en moltes regions encara no existeix una normativa específica en matèria d'escombraries electròniques, la qual cosa facilita la comercialització il·legal d'escombraries electròniques. La normativa, els instruments de protecció dels treballadors, les mesures de protecció de l'entorn... això suposa costos i, en cas que es redueixin els costos, algunes empreses transporten una part del problema a un baix cost.

Més enllà dels telèfons, segons l'Organització de Formació i Recerca de les Nacions Unides (UNITAR), en 2019 es van generar 53.6 milions de tones d'escombraries electròniques, de les quals es van exportar 5.1 milions de tones, principalment de manera incontrolada o il·legal. El major problema és que no es pot documentar què va passar amb 44.3 milions de tones. Van seguir les sospites, les van llançar sense norma, les van salvar il·legalment o les van reciclar indegudament. Els principals exportadors d'escombraries són Europa, Amèrica del Nord i Àsia Oriental, on la Xina és el principal exportador. Els destinataris són Àfrica, Àsia Sud-oriental, Amèrica Central i del Sud. L'Índia mostra una mica de moviment transfronterer, però la UNITAR-UNITAR- considera que existeix un gran mercat informal.

Escombraries de rics, malaltia dels pobres

En la perifèria de Nova Delhi, a la ciutat de Seelampur, els camions que arriben cada matí llancen tones d'ordinadors, pantalles, telèfons i condicionadors d'aire. Alguns habitants de la zona intenten recuperar metalls d'aquells desaprofitaments, molts d'ells adolescents o nens, impulsats per la pobresa a aquest ofici tòxic. De les almazas gegants s'extreuen circuits, bateries, condensadors i s'extreuen els seus metalls, amb els mitjans i mesures de protecció que contenen, bé per combustió o per maceració en àcid, sense cap protecció. És evident que l'entorn és molt contaminat i que la salut d'aquests joves està afectada. Les malalties cutànies greus i les infeccions pulmonars són freqüents entre els nadius per inhalació diària de mercuri, plom i arsènic. L'Índia ha fet alguns esforços per a regular les activitats de reciclatge d'escombraries electròniques i les lleis van ser votades en 2011 i 2016 perquè tots aquests abocadors tinguin una autorització obligatòria i uns equips de protecció per als seus treballadors. No obstant això, segons diverses ONG, aquestes lleis no s'apliquen correctament i el mercat de les escombraries electròniques segueix sense regular-se principalment.

Podríem dir que l'Índia segueix el model dels països rics, on no sols no es recicla correctament metalls tòxics, sinó que exporta a territoris més pobres. L'empresa índia Metssa Trading va obrir fa uns vint anys un taller de reciclatge de bateries de vehicles a la ciutat costanera del Congo de Vindoulou. Entre els seus habitants la tos crònica, la bronquitis i la pneumònia són freqüents i tenen identificada la culpa de: el plom. Metssa Trading també és plantada a Camerun i Ghana. Segons un estudi toxicològic realitzat pel grup de periodistes The Examination ("Azterketa"), les concentracions de plom en els terrenys pròxims a les fàbriques de Vindoulou i Douala (Camerun) són milers de vegades majors que el nivell que obligaria a la neteja segons les normes estatunidenques. Amb les concentracions de plom que es troben en la sang de molts habitants i especialment de molts nens, els portarien directament a l'hospital si visquessin als Estats Units. El plom no sols afecta als pulmons, sinó que també pot produir càncers o lesions cerebrals. Segons The Examination, les seves autoritats són conscients dels perills, però no volen comunicar informació: poc sabem dels resultats dels controls realitzats en els tallers o dels permisos concedits per a construir habitatges prop d'ells. Aquesta situació es deu a la coincidència dels vehicles convencionals i amb els elèctrics el problema pot anar més enllà de la desaparició.

Moderació, força major

Quant a telèfons, pantalles o vehicles, en els models actuals de consum i en les polítiques de transició energètica, la moderació a penes s'esmenta, excepte per a les restriccions imposades sota aquest nom. Segons l'expert Gerry McGovern, els telèfons utilitzen només el 20% de la seva possible supervivència, creant un enorme balafiament de recursos. Aurélien Big, que investiga la transició energètica dels transports, ens ha demostrat que la capacitat de 50 kWh pot ser utilitzada per a subministrar un sol cotxe elèctric o 125 bicicletes elèctriques... Les decisions en aquest sentit poden generar una gran diferència quant a les necessitats de recursos i reciclatge. Reduir les necessitats, utilitzar els aparells durant més temps, transformar l'organització econòmica i territorial i tractar per nosaltres totes les deixalles que generem, segons unes normes sanitàries i ambientals molt estrictes... Sense seguir aquests principis, algunes persones pobres continuaran respirant metalls tòxics.