“Aita artista denez, txikitatik sortu dit interesa arteak. Umetan eskuekin gauzak egiten aritzen nintzen; adibidez, eskulturak egiten nituen, eta marraztu eta margotu. Hala ere, niretzat garrantzitsuena da artea sistemari aurre egiteko erresistentzia tresna bat dela. Uste dut, arteari esker, sistemarekin oso egoskorra naizela. Horregatik, zaila izan arren, artearen bidetik jarraitu nahi dut. Hala ere, Latinoamerikan oso gutxi babesten denez, oso erraza da amore ematea”.
L'aire està molt visible en el teu treball, com entens l'aire?
He treballat moltes vegades amb elements de la naturalesa, però sempre des del punt de vista ambiental. En aquest projecte vaig trobar un significat polític. L'aire permet enviar o expressar moltes coses, com l'amor i el dolor. L'aire està a tot arreu del món. A més, al no tenir límits, és un element polític de resistència. En aquest projecte, més que centrar-me en el medi ambient, m'he centrat en el pla polític i afectiu.Una premissa per a crear
treball era treballar l'aire. És més fàcil partir d'una premissa o pot ser limitativa?
En el meu cas va ser motiu de participació en el projecte. El meu pare és immigrant i per raons econòmiques i polítiques no veia dotze anys. Un amic va veure la convocatòria i va pensar que podia ser molt apropiat per a mi, perquè he treballat moltes vegades amb l'aire. Quan vaig veure la convocatòria, em va semblar que podia haver estat una bona idea poder estar amb el meu pare. De seguida vaig començar a pensar en la influència de l'aire en la meva relació amb el meu pare.
Quina influència ha tingut?
Durant 35 anys el meu pare i jo hem estat connectats a través de cartes, crides i correus electrònics i necessitem aire per a utilitzar-los. Per això, vaig voler centrar en l'aire que ens connectava. M'ha mantingut connectat amb el meu pare, perquè el meu vincle amb el meu pare sempre ha estat mantingut per l'aire.
Per això ha centrat el seu procés de treball en l'entorn i les relacions dels immigrants?
Volia treballar amb immigrants perquè volia aprendre el que va viure el meu pare i com va viure lluny els uns dels altres. A més de ser un projecte per a complementar el meu dolor, volia crear un espai per als immigrants, perquè ells expressessin el dolor i l'amor als llunyans.
Per a això van realitzar trobades afectives i poètiques, com van ser?
Estic investigant a Colòmbia sobre cultures antigues. En les cultures indígenes els processos curatius consten de tres fases: agraïment, neteja i gaudi. Per això vam fer un cercle per a la primera fase i creem un espai per a parlar. L'objectiu era crear un espai de confiança per a parlar d'amor o dolor, però des del cor, és a dir, sense atacar, jutjar ni criticar a ningú, i escoltant. Després fèiem un ritu d'agraïment. Per a això plantem llavors i reflexionem sobre el bo que ens envolta.
La
segona relacionada amb l'aigua. Què van fer?
Vam fer un cercle i com escriure és més fàcil que dir, escrivim el que sentíem. L'objectiu era mostrar amb el paper tristesa, ràbia i altres emocions. Després els vaig proposar dir en veu alta. Finalment ho escrivim en unes pedres i ho tirem al riu. Els indígenes pensen que ajuda a netejar les aigües, i jo confio en això.
Com va ser l'últim?
Li dic ritual dolç. Vam fer un cercle i comencem a escriure en un paper. Posteriorment es va poder compartir oralment l'escrit en paper. Finalment, alliberem les llavors que es propaguen pel vent. La majoria va escriure sobre la guerra i els seus parents llunyans.
“Volia crear un espai per als immigrants, perquè ells expressessin el dolor i l'amor pels llunyans”
La majoria no es coneixien, ha estat difícil crear un clima de confiança?
Pensava que anava a ser més difícil. M'ha semblat increïble l'amor i l'amistat que hem creat durant tres dies. Malgrat pertànyer a diferents religions, països, cultures, edats i pensaments, el fet d'haver-los fet entre iguals ha generat confiança i amistat.
Quines conclusions han tret?
Hem destacat que guardem moltes coses i no donem espai a les emocions. No prenem temps per a expressar l'amor, per a dir què és el que ens fa mal i per a agrair-li-ho. Com no diem el que sentim, les emocions queden relegades. Per això hem vist que és molt important crear espais d'expressió. A més, crear espais és més senzill del que es creï.
Aquest text arriba dos anys tard, però les calamitats de borratxos són així. Una sorpresa sorprenent va succeir en Sant Fermín Txikito: Vaig conèixer a Maite Ciganda Azcarate, restauradora d'art i amiga d'un amic. Aquella nit em va contar que havia estat arreglant dues... [+]
El dilluns a la tarda ja tenia planificats dos documentals realitzats a Euskal Herria. No soc especialment aficionat als documentals, però el Zinemaldia sol ser una bona oportunitat per a deixar de costat els hàbits i les tradicions. Em vaig decidir per la Rèplica de Pello... [+]