És un senzill matí fred de Vitòria. Ens hem reunit en la nova estació d'autobusos. Joxe Felix Azurmendi Vitòria-Gasteiz és habitual, però no coneix aquest nou barri. "És fred, però no pel temps, és fred", diu. "Sí, en els últims anys han fet molts nous barris en Gasteiz". A pesar que difícilment deixa de costat el seu esperit periodístic, ell mateix comença a preguntar-me, al final hem trobat la manera de parlar del seu amic Xabier Sánchez Erauskin. Hem entrat en el temperat del bar i hem començat a parlar.

Quin és per a tu Xabier Sánchez Erauskin?

Per a mi ha estat un amic, una espècie de punt de vista, tant professional com nacionalista. Els dos hem estat bastant compromesos des de molt jove.

Vaig conèixer com a director del periòdic Egin; encara Xabier publicava llibres, uns semiclandestins, uns altres totalment clandestins. Eginera va venir amb un editor. Amb una amarra gran i dues cambres penjant i una gravadora... llavors la vaig conèixer. Un any després, o dos anys després, va venir a l'edifici d'Hernani com a director de la revista Punta i Hora. I des de llavors ja estàvem junts. Poc després va ser empresonat. També parlo de l'estada en la presó en el llibre. Després de sortir de la presó va venir a Egin, en el meu lloc.

En aquella època, a més, es va instal·lar al costat de la casa dels meus pares i hem tingut una relació molt estreta. I seguim aquí. Jo tots els diumenges no a la missa, la visitaré. Abans d'emmalaltir li deia "no et posis, perquè si no, no puc parlar d'aquestes coses amb qui".

I ara, malalt, ha escrit un llibre sobre ell. Per què creus que és important el llibre?
Ho hem fet com un homenatge, però no sols això. Jo crec que la seva biografia ofereix molts dubtes i moltes preguntes. És un home exemplar per a explicar una època: què era ser sacerdot? Què era estar compromès en la Transició?

Comencem pel principi. Xabier és vitorià. Com era Vitòria en aquella època? Sempre se sent que era la ciutat dels "sacerdots i militars", la dreta. Però sota aquesta pell, hi havia més? Hi havia ambients nacionalistes?

Sí, aquí es va desenvolupar un important moviment nacionalista. L'ambient intel·lectual de Vitòria tendia al nacionalisme abans de la guerra de 1936. Qualitativament hi havia més nacionalistes que en altres llocs, amb noms molt coneguts. Després, durant la guerra, va haver-hi un munt d'afusellaments, molts exiliats, una enorme repressió, moltes detencions de postguerra...

Javier tenia molt present com Franco va arribar a la inauguració del monument dedicat a Francesc de Vitòria cap a 1946, i com aquest matí, com la pluja, va ser un dur manillar d'ikurriñas i de resistència, i com els sacerdots de la seva escola van intentar recollir a tots els que corrien i afanyaven. Després va haver-hi un munt de detencions.

Ella pertany a una famosa família de Vitòria, no?

Sí, han estat veterinaris, tant el seu avi com el seu pare. Cinc germans més del seu pare van ser els sacerdots, amb el que això significa en aquest país. És a dir, els homes de les lletres, els universitaris de l'època. Era una família abertzale de Vitòria condemnada en el franquisme. Al seu pare li van llevar el permís per a ser veterinari durant diversos anys, va afusellar a alguns familiars...

Sánchez Erauskin també home de lletres, no? En aquest ambient va alimentar el seu gust per llegir i escriure?

Sí, la seva germana és escriptora. No obstant això, en aquest ambient, ell sempre ha estat bastant heterodox.

La paraula intel·lectual defineix bé Erauskin?

Sí, i ho obliden.

On va estudiar?

Va estudiar sacerdot, però no en qualsevol lloc, sinó en Cometes, en una escola d'elit, per a ser home d'elit. Allí va començar a interessar-se per la nova Teologia i centrar-se en les idees dels sacerdots esquerres. Compte que en Cometes els seminaristes bascos es reunien per a tocar i allí va conèixer als bascos de la mar. Perquè els fills dels capitans, dels mariners... va entrar en l'ambient basc (llavors va començar a estudiar basc) i aquest ambient està darrere de la decisió d'anar a Terranova. Perquè ell no va voler anar a Sud-amèrica ni a Àfrica... A Terranova, sinó. La seva estada en Saint-Pierre i Mikelun. Allí es va relacionar sobretot amb els gallecs. Així ho diu la seva fitxa policial: "Durant la seva estada a Terranova va predicar el separatisme". Va ser una època molt important en la seva vida.

A Terranova, a més de sacerdot, col·laborava en una revista. Va començar a escriure allí?

Sempre ho ha escrit. És escriptor. Des de nen escriu als dietaris. Ningú els ha obert encara i caldrà analitzar-los en algun moment. Escriure i fer esport han estat les seves grans aficions.

Després va fer la carrera periodística, no?

Va estudiar Teologia i Filosofia i es va dedicar a periodisme perquè va haver de dirigir la revista Els homes de la mar (Els homes de la mar); encara, per una llei de Manuel Fraga, necessitava el títol de periodista com a director.Sempre ha estat un home compromès i un professional molt exigent.

El seu llibre es diu Vida d'un rebel amb. Txema Ramírez de la Piscina, en un article, nomena a Sánchez Erauskin "periodista de la trinxera"... Què tal és una trinxera per a fer periodisme?

Cal saber mantenir el compromís sense perdre la professionalitat. Perquè si el lector veu que ets molt abertzale, però un mal professional...

Quan era director d'Egin van venir uns periodistes alemanys a visitar el nostre funcionament i em van preguntar: "Què és el més important per a un periòdic per a vostè? ", i els contesto: "Sortir llavors". I es van quedar sorpresos. Clar. El nostre periòdic es distribuïa juntament amb altres periòdics, i si no estava acompanyat pels altres en el moment en què arribava el distribuïdor, no es podia distribuir.

També els vaig dir: "Aquí tots treballem en harmonia, gairebé tots pensem en objectius, però a partir d'una hora això és com un vaixell que té capità, que no admet debats, i a mi em toca ser capità. L'endemà, que critiquin el que vulguin. Però un periòdic que cal treure tots els dies no pot ser assembleari, necessita algú que es faci càrrec”.

Va sortir Xabier d'Egin per falta de professionalitat?

Xabier va sortir d'Egin perquè no estava conforme amb la línia que va dominar. Va fer una crítica rigorosa, dient que Egin es va polititzar malament, perquè va abandonar la lògica periodística, al seu judici, i també al meu judici.

"Nosaltres apostàvem per una politització intel·ligent", deia.

No donava importància a l'aspecte exterior. Però sempre tractava de mantenir el compromís i la professionalitat. Es venia molt, i era un periòdic molt important, no sols perquè érem professionals de l'esquerra abertzale, dels treballadors, de les dones... Érem joves, es venia bé, i tots estaven contents, excepte els líders de l'esquerra abertzale.

Seria dur deixar Egin.

Va ser molt dur, i va sortir molt enfadat. La Mesa Nacional de la Unió Pública també s'oposa... Va dir: "Espatllaran un projecte que no té substituts, i això és un luxe per a nosaltres".

En una carta escrita en 1993 a un periòdic deia: "No accepten la crítica, i molt menys l'autocrítica...". Existeix falta de capacitat autocrítica a Euskal Herria?

Miri, això té més a veure amb la política que amb el periodisme. Algun dia escric... saps per què l'esquerra abertzale no ha fet autocrítica? Perquè, en primer lloc, perquè hi ha hagut molts canvis. En dissoldre's ETA ja no hi havia ningú que havia caminat al principi de l'organització, no hi ha hagut continuïtat. Llavors, no es pot fer autocrítica intencionadament. No hi ha dubte que pugui dir-ho, “vam voler fer això, i perquè després passem això, i després prenem el camí equivocat...”. I una altra raó de la falta d'autocrítica és que encara alguns debats no poden donar-se en públic. Però estic segur, les crítiques i les autocrítiques han estat privades.

Després de deixar-ho, va ser professor de la universitat. Com veu el periodisme actual?

El periodisme actual és completament diferent del que ell ha estudiat i ensenyat en la universitat. No sols ideològicament, també formalment. Avui a penes es compren periòdics... com i on es llegeixen les notícies avui? S'està creant una nova manera de llegir i informar. Crec que queda un residu, però també és molt difícil controlar com s'informa la gent. I és curiós, veient quines barbaritats es diuen en les xarxes, almenys a Euskal Herria els resultats polítics i la pròpia societat.

Per què el PNB no va amb el PP? perquè sap que entre els votants també hi ha un ambient bastant progressista. Això es veu com el Sàhara, o Palestina... i no és de l'esquerra abertzale, però està en l'ambient. Tot això, sent el contrari al que diuen i ensenyen el 90% dels mitjans de comunicació. Què és? Que no es veuen els mitjans, que no se senten? O que els ciutadans no es fien i saben llegir els missatges que els donen?

Té alguna peculiaritat el periodisme a Euskal Herria?

És molt curiós. En la transició semblava que els periòdics més franquistes fracassarien i alguns sí, però altres van seguir amb força. Tots pensàvem que, sent aquest País abertzale, tant Deia com Egin tindrien molta força, però no ha estat així. És curiós el lideratge d'El Correo Español amb una línia editorial similar a ABC... Euskadi és, diria, l'únic lloc on els ciutadans, a l'hora de votar, no segueixen la línia del mitjà de comunicació que llegeixen habitualment. La premsa abertzale té molt poca força, menys del que s'esperava, no sap arribar a la majoria. Els nacionalistes no han sabut manejar la seva premsa. No han volgut entendre que el paper d'un periòdic no és la premsa del partit.

Quant a la premsa en basca, l'explicació és una altra, evidentment la de la llengua. Però, per exemple, diria que ARGIA va mantenir una certa llibertat en els temps més durs d'ETA. Les pressions en els temps de Pello Zubiria, però van actuar amb gran dignitat... i ara també. Tots hem d'esforçar-nos per a fer un periodisme digne. I avui, per a mi, Gara, Berria e ARGIA fan un periodisme digne, però quantes persones llegeix?

Respecte al món audiovisual, el mateix: ETB1 gairebé ningú ho veu. Perquè saben que el basc o els bascos es mouen en el món de l'esquerra abertzale. La important aportació d'ETA va ser ser progressista en un sentit ampli, i va donar gran importància al basc, que després s'ha reflectit en l'esquerra abertzale i en el món basc. Els d'Eitb pensen que invertir en basc és invertir en l'esquerra abertzale.

Què tenen els joves periodistes per a aprendre d'Erauskin?
Com es defensa i mestressa la professió i com mantenir la il·lusió. Nosaltres sempre hem buscat coses noves. Això és el que vull dir: no perdis la il·lusió i mantingues les teves idees, la teva dignitat. Sigui una persona lliure, fins i tot amb el partit al qual voti.