Què fa un càntabre entre els papers del Govern Basc?
Jo viu a Cantàbria, però la transparència no té límits. Hekimen, l'associació de mitjans de comunicació bascos, em va convidar a parlar d'un projecte anterior sobre transparència institucional. I llavors, parlant amb vostès, amb els mitjans de comunicació i amb els periodistes, sorgeix la idea d'abordar el tema de la distribució de la publicitat institucional. Es va convertir per a mi en un repte, lligat a la responsabilitat social, perquè vull visibilitzar aquestes opacitat de les organitzacions.

Aquesta matèria està regulada en la CAPV per la Llei 6/2010 de publicitat i comunicació institucional. Com compleixen aquesta llei? El
Govern Basc remitent anualment al Parlament la memòria de l'any anterior i la publica el Parlament. La veritat és que algunes memòries no estan en la seva pàgina web i les he hagut d'obtenir per altres vies, encara que sigui informació pública.

Aquesta llei de 2010 està redactada de forma molt oberta i imprecisa. Bàsicament s'escanegen els papers, es crea un PDF de més de 150 pàgines i s'envien per e-mail als diputats. És el mínim que poden fer.

La llei només exigeix transparència i que el govern publiqui dades. Sí que difonen dades, però amb la boca petita. Ser transparent és una altra cosa.

És transparència difondre un PDF a l'any?Els PDFs que publica
el Govern no estan basats en una base de dades, tenen bastants errors i es nota que estan fets a mà. En realitat, la publicació d'aquesta mena de dades en el 2023 en el PDF macur [“retorçat” en castellà] és molt subtil. Hem creat aquesta eina per a posar llum sobre aquestes dades tan complexes. És més, em sembla que el propi Govern Basc tampoc disposa de les dades tal com ho proporciona la nostra eina. No, almenys, estructurats de manera analítica.

M'agradaria entendre la nostra eina com a proposta de millora. Serveix perquè els polítics col·loquin les piles, els mitjans de comunicació també, i facin un millor ús d'aquestes dades. Aquest treball no té res a veure amb un color polític o un altre. En la web no opino sobre la distribució dels diners, això no em correspon a mi.

Publicar memòries sobre l'ús de milions d'euros públics amb errors tan bruscos, sembla que no és molt seriós.
La "qualitat de la dada" és bastant baixa. A vegades estan mal fetes, sense molt d'afecte i interès. Per exemple, quan trobo una campanya publicitària assignada a la NDA, jo no tinc per què saber què signifiquen aquestes sigles. Després, després de llegir més i preguntar, s'adona que estan parlant de Notícies d'Àlaba. O, en el mateix sentit, a vegades usen Els 40, altres Principals, altres quaranta, o simplement 40. En el cas d'Hamaika Telebista tampoc sé de quantes formes han escrit: 11TV, 11 TV, Amaia, onze TV... Existeixen molts i diversos defectes d'aquest tipus.

Però també hi ha errors més bruscos. Pel que sembla, les memòries s'escriuen primer en castellà i després es tradueixen al basc. I per raons que no entenc, fan cerques de paraules i les substitueixen directament per les seves paraules en basca. Per tant, quan apareix la lletra i es posa "i". I així em vaig trobar amb un mitjà de comunicació anomenat Etaoutube, en lloc de Youtube. O el mitjà Entremayores ha estat posat en Entremaetaores.

Són errors comesos pels éssers humans, però mostren una mala qualitat de les dades d'origen, i que els procediments interns de recollida i tractament de totes aquestes dades en el Govern Basc són una mica amargs.

Sembla que ningú llegeix aquestes memòries.
Sí, això és el més trist. Si no, hauríem trobat molts errors d'aquest tipus. Quants informes i memòries elaboraran i distribuiran els governs, perquè així ho diu la llei, que després ningú mira?

Casualitat, causalitat, inèrcies...?He
tractat de solucionar part del problema, creant un instrument públic, lliure i de codi obert per a estructurar i analitzar aquesta informació. Com l'està fent vostè, i a més crec que sou els primers i els únics, podeu utilitzar l'eina per a fer aquest tipus de preguntes, fins i tot per a respondre. Clar que l'important és la distribució dels diners públics, però deixo aquesta anàlisi a la societat.

A la primavera veurem si el nostre treball ha influït. La llei obliga el Govern Basc a publicar una nova memòria amb les dades de 2023. Només hi ha dues opcions. Una, publicar com fins ara, rebutjant totes les aportacions realitzades. Jo crec que això seria un orgull ignorar les propostes de millora. I dos, que el Govern canviï de postura i present la memòria en un format totalment obert.

Hi ha models estàndard o és una cosa que cal encertar?
No, tot està inventat. Qualsevol format obert i estructurat serveix per a publicar informació pública. I en cas de dubte, acudir a l'informàtic de guàrdia. No és difícil. Jo no entraria en tecnicismes, format JSON o una base de dades estructurada relacional... No és una qüestió tècnica, sinó una voluntat política.

No sembla que la transparència estigui entre les prioritats dels organismes públics.
Aquest tema està ple de xopets i venedors de fum. Porto 15 anys participant en conferències, ponències, simposis, etc. per a explicar la importància de les dades obertes i la transparència. M'han acostat directors generals, polítics, empresaris... i tots diuen que sí. Estic fart de veure “estratègies nacionals”, “cartes de drets”, powerpoint i apel·lacions abstractes, però en arribar a la pràctica s'ha avançat molt poc en els últims anys. Parla sí, però no. És hipocresia del llenguatge polític i sordesa amb el que la majoria reclamem: les dades públiques han de ser oberts, transparents i accessibles.

Per a finalitzar, estableix bones pràctiques.
No podem estar sempre queixant-nos, hem d'aplaudir el que està bé.

Per descomptat, el Govern del Regne Unit és un dels referents internacionals, el seu homòleg canadenc també ho fa molt bé, però si ens fixem en el més pròxim, per exemple, m'agrada molt el treball de transparència a Aragó i, sobretot, el d'administració electrònica. Allí tenen un equip especialitzat a millorar les interfícies que utilitzem els ciutadans quan actuem amb l'administració. Han fet coses molt bones.

En general, les administracions públiques no publiquen més dades, clarament per por. No li ho diuen en públic, però se'ls nota en privat. Temen la llei, temen els escàndols, temen anar-se massa lluny, temen ser el primer a publicar. Per això hem d'ajudar a aquesta gent perquè no tinguin por. Perquè és més escandalós no publicar res a publicar dades públiques i mostrar algun escàndol.