Aquests dies m'està fent bastant rar escoltar contínuament la paraula amnistia.

Com ha ocorregut amb altres qüestions, fa uns deu anys va desaparèixer la reivindicació de l'amnistia al nostre país; d'alguna manera, en l'imaginari de la majoria de la gent es va considerar perduda la possibilitat de l'amnistia, per la qual cosa no s'ha tornat a referir fins ara.

Els meus majors vam conèixer l'amnistia de 1977. El procés polític obert amb la finalitat del franquisme considerava imprescindible l'excarceració dels antifeixistes. A Euskal Herria, la majoria social exigia clarament als carrers l'alliberament de tots els presos polítics bascos, i en les mobilitzacions de llavors es repetia una vegada i una altra el mateix lema: “Presos al carrer, tota l'amnistia”. I es va aconseguir que 18.000 presos polítics sortissin de les presons espanyoles, entre ells els presos polítics bascos, la majoria membres d'ETA.

Però la llei d'amnistia de llavors no va ser aprovada per a atreure el canvi polític en les corts franquistes espanyoles. Els seus objectius eren, d'una banda, desactivar la mobilització social i, per un altre, ocultar les barbàries franquistes. El mateix Xabier Arzalluz ho va explicar així: “La llei d'Amnistia no és una acció de justícia o d'igualtat, sinó una iniciativa política, és un oblit de tots per a oblidar tot”. En aquella època, la majoria no vam ser conscients que aquesta llei imposava la impunitat de les estructures de l'Estat i, sense cap problema, tota la maquinària repressora del Franquisme es va mantenir intacta, amb tota crueltat.

Per això, sense passar molt de temps, els presos bascos van tornar a ocupar les presons espanyoles i, una vegada més, als carrers d'Euskal Herria es van sentir crits a favor de l'amnistia.

Malgrat els avatars de la història, la reivindicació va continuar fins a l'any 2010, quan va arribar el final de la lluita armada d'ETA. Però el procés de pau que esperàvem durant anys no es va obrir, i del llenguatge polític va desaparèixer la demanda d'amnistia. Tots els agents van decidir actuar amb pragmatisme, actitud que s'ha mantingut fins avui.

Aquesta vegada el debat sobre l'amnistia està sent molt diferent. Però, igual que l'any 1977, es torna a constatar que aquesta amnistia té altres objectius, a més de resoldre la situació dels represaliats en el “Procés de Catalunya”. Perquè també servirà per a aconseguir alguna cosa més: Per a mantenir el “govern progressista” espanyol en el poder i alhora cobrir la violència policial i judicial exercida per l'Estat a Catalunya i quedar-se impunes, com va ocórrer fa 46 anys.

Han passat tretze anys des que ETA va deixar la lluita armada i el pragmatisme polític s'ha mantingut igual, com l'Estat ha mantingut una legislació excepcional. La majoria dels presos bascos estan ja en les presons d'Euskal Herria i les seves condicions de vida han millorat bastant, però no podem oblidar que s'estan pagant penes de presó de molts anys, fins a l'últim dia de condemna, i que ha quedat clar que no hi ha oblit per a ells.