Davant el nivell de risc, l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària acaba de concloure que no és necessari prohibir el glifosato. Una vegada analitzats els efectes sobre els animals, els éssers humans i el medi ambient, es pot continuar utilitzant l'herbicida. L'Agència Europea de Productes Químics segueix la mateixa línia: el glifosato no és cancerigen i no hi ha risc de manipulació. En aquest sentit, la Comissió Europea ha defensat el 16 de novembre la pròrroga de l'autorització d'ús per deu anys.

Davant la falta d'una postura clara dels Estats membres, Brussel·les aposta per continuar amb el seu ús deixant a cada Estat la decisió de fixar les condicions d'ús. De fet, en representació del 65% de la població de la Unió Europea, 15 estats haurien de secundar o no, però aquestes dues condicions no s'han complert: disset han votat a favor, tres en contra (Luxemburg, Croàcia i Àustria) i set abstencions (França, Alemanya, Itàlia, Holanda, Bulgària, Bèlgica, Malta). “Una vegada més, la Comissió Europea prefereix situar-se en la zona dels lobbies del sector agroquímic; seguir els avisos científics en lloc de tenir en compte el principi de precaució i assumir la prohibició del pesticida”. Aquesta és la reacció de Greenpeace.

Com si fos un avís provinent de l'altre costat de l'oceà, l'endemà, 17 de novembre, un tribunal estatal estatunidenc de Missouri va obligar l'empresa Bayer a pagar una indemnització de 1.500 milions de dòlars, desenvolupats per tres ciutadans que utilitzaven el producte Roundup de glifosato. Perquè la relació entre l'herbicida i el càncer és científicament demostrada: Exposure to glyphosate-based herbicides and risk for senar-Hodgkin lymphoma: A meta-analysis and supporting evidence (2019): “Exposició a herbicides basades en glifosato i possibilitat de desenvolupar proves de càncer no inclòs en Hodgkin: anàlisi de glosseu-41). En essència, des de 2015 el Centre Internacional de Recerca en Càncer el classifica com a “cancerigen probable”. L'estructura que forma part de l'Organització Mundial de la Salut s'ha basat en mil recerques “independents” per a extreure aquesta conclusió.

Per això, cinc associacions europees s'han oposat a la decisió de la Comissió Europea i segueixen el procediment en dos mesos per a sol·licitar la seva revisió.

Tenint en compte el nombre de recerques científiques que confirmen el risc del glifosato i els objectius mediambientals i alimentaris de la Unió Europea, en el marc del programa Farm to fork o “de la granja a la forquilla”, reduir a la meitat l'ús de pesticides en 2030 i destinar el 25% de les terres de cultiu a la producció ecològica, resulta incomprensible la decisió de la Comissió Europea. Només observant els lobbies agroindustrials podem comprendre. “L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària rebutja innombrables recerques científiques, entorn del 90%, prioritzant les dutes a terme pels industrials”, segons l'investigador Laurence Huc. Com a prova, Chuck Benbrook, economista americà en pesticides, revela la dada que el 75% de les recerques d'autors sense oposició d'interès demostren la toxicitat del glifosato.

Treball de lobby influent

Un lobby bruyant pour un printemps silencieux. Els tactiques de lobbisme toxiques de l’industrie donis pesticides contre Farm to Fork (“Un sorollós lobby per a una primavera silenciosa. En l'informe Farm to Fork, el lobby tòxic portat per la indústria de pesticides, es posa de manifest l'efectiva estratègia de l'agroindústria muntada. Lobby ocupa un lloc important en el treball i pressupost de les multinacionals del sector. L'empresa Bayer, per exemple, va destinar en 2021 7.000.000 euros per a influir a la Unió Europea. En general, tenen diferents eixos de treball: estudis contradictoris per a difondre les conseqüències a favor del glifosato i obrir el dubte sobre la toxicitat; comunicació per a embrutar el farm to fork; pressió a manera dels EUA d'altres estats aliats; i altres.

Un dels més conreats és l'argument del fantasma de la fam: la quantitat d'aliment necessària per a satisfer a la població no es pot produir en la producció ecològica i sense herbicides i pesticides. L'impacte de la guerra d'Ucraïna en el mercat també ha servit per a donar més importància a aquest argument. No obstant això, el copresident del Consell Mundial de la Biodiversitat, Josef Settel, el té clar: “Els intents polítics d'eliminar els objectius de sostenibilitat del Green Deal no ens protegeixen de la crisi alimentària, sinó que suposen un augment i perpetuació de la crisi”.

Així, l'investigador Huc s'enfada i mira amb el cos la impotència: “El meu treball consisteix a assegurar la seguretat de les substàncies. Porto cinc anys en pesticides i vint anys en hidrocarburs i dioxines. Em crema veure que tenim coneixements científics [per a demostrar la toxicitat del glifosato] però que no serveixen per a gens de normativa i decisions polítiques”.

Sabent que als Estats Units existeixen milers de denúncies contra el productor de glifosato, Bayer, l'empresa va mostrar la seva disposició a pagar indemnitzacions en 2020: repartir 16.000 milions de dòlars a 113.000 persones afectades per càncer per l'ús del producte roundup. No obstant això, té altres 47.000 litigis esperant. 113.000 és un número gros... però segurament no és suficient perquè el cap es quedi perpendicular a la pressió dels lobbies.

A l'hora de lamentar el desig de prohibir el glifosato, el president de la FNSEA, coneguda en aquest treball de lobby, afirma que el medi ambient no pot “gestionar-se separadament del cultiu”. Però és precisament això el que ens va portar a l'actual crisi ecològica: es va separar el cultiu del medi ambient i es va centrar exclusivament en el productivisme. Desglossant el medi ambient. Esmicolant el medi ambient i la salut de milers d'agricultors.