Errenteria (Guipúscoa), 1892. En les coves d'Aizpitarte es van realitzar les primeres excavacions arqueològiques de Guipúscoa, de la mà del grup liderat pel comte Lersundi. Onze anys després, en 1903, el rei d'Espanya, Alfons XIII, va visitar el jaciment i amb aquesta excusa van fotografiar al grup de treball; a la foto es veu que hi havia dones en el grup, encara que no ens han arribat els seus noms.
Amb aquesta fotografia arrenca l'exposició Dones Arqueòlogues a Guipúscoa, que es podrà visitar en el museu Oiasso d'Irun fins a finals de març del pròxim any.
El primer cognom és el de Maria Luisa Aranzadi. Telesforo era familiar d'Aranzadi i apareix en una fotografia realitzada en Aralar en 1917. Aquest mateix any Telesforo, José Miguel de Barandiarán i Enrique Eguren van iniciar una de les etapes més brillants de l'arqueologia guipuscoana. I a l'ombra d'aquesta lluentor hi havia també una dona.
La Societat de Ciències Aranzadi va néixer 30 anys després i va ser fonamental en la seva fundació Pilar Sansinenea (1905-1997), així com en els treballs realitzats pel seu marit Jesús Elosegi per a trobar cromlechs i dòlmens.
A principis de la dècada de 1960, per contra, l'arqueòloga donostiarra Dolores Echaide (1928-2018) va treballar en les excavacions de Sòria, Torralba i Ambrona. El treball realitzat per l'equip multidisciplinari va suposar una fita en l'arqueologia europea, però el treball d'Echaide no va ser merescut reconeixement.
També va ser pionera l'excavació de Lezetxiki (Arrasate), dirigida per Aita Barandiaran entre 1956 i 1968, en la qual va intervenir Ana María Muñoz Amilibia, primera arqueòloga doctora de l'Estat espanyol.
Després de les excavacions, aquests treballs a ombra fora dels jaciments manquen de visibilitat del lloc del director d'excavació, estant sovint en mans de dones com a palinologia, sedimentologia, numismàtica, osteoarqueología, etc.
Arqueòlegs secundaris
Les dues excavacions realitzades en la dècada de 1970 posen de manifest les raons per les quals el treball de les arqueòlogues quedava a l'ombra. En 1972 s'inicia la recerca de la necròpoli romana de La nostra Senyora de Xantalén, a Irun. Les dones eren majoria en aquest grup, amb Pilar Utrilla, Ana Cava i Teresa Andrés, entre altres.
Però llavors, en arqueologia, les excavacions prehistòriques es consideraven de primer ordre i les recerques històriques, com les de l'època romana, es consideraven de segona categoria, en les quals les dones actuaven majoritàriament. A més, el cap de l'excavació de Mestressa Xantalen era home: Ignacio Barandiaran. En 1979 l'excavació a partir de la cova d'Amalda en Zestoa també va estar dirigida per un home: Jesús Altuna.
En el grup van participar diverses dones que es van encarregar del registre dels materials Amelia Baldeon i Koro Mariezkurra. Després de les excavacions, aquests treballs a l'ombra fora dels jaciments no tenen l'espectacularitat del lloc del director d'excavació, i moltes vegades han estat en mans de les dones: palinologia, sedimentologia, numismàtica, osteoarqueología… I aquesta realitat no es limita només a Guipúscoa, sinó que tots aquests exemples reflecteixen també la situació fora de Guipúscoa.
En el cas de Guipúscoa, el canvi es va iniciar fa 40 anys. En 1983 la Societat de Ciències Aranzadi va posar en marxa el departament d'arqueologia, en el qual van participar diverses dones. I a l'any següent, en 1984, Mertxe Urteaga va dirigir les excavacions de la cova d'Iruaxpe III; a Guipúscoa una dona va rebre per primera vegada l'autorització per a dirigir una excavació.
A partir d'aquest moment, l'exposició recull els noms de desenes de dones arqueòlogues. Però això no vol dir que abans no es van dedicar a l'arqueologia, sinó que el seu treball fonamental va començar a veure's a poc a poc a partir de llavors.