argia.eus
INPRIMATU
Macarena Arrieta Manterola. Mirant
“Molts joves ni tan sols col·loquen Palestina en el mapa”
  • L'oriotarra Arrieta va començar a treballar fa tres anys en la UNRWA, Agència de les Nacions Unides per a l'Ajuda als Refugiats Palestins a Orient Pròxim. Després de la Nakba de 1948, l'organització es va crear per a ajudar a 700.000 refugiats. A Euskal Herria, Arrieta treballa en els centres educatius per a donar a conèixer a les noves generacions la història de Palestina i la situació actual, sempre juntament amb els palestins que viuen aquí. L'entrevista és prèvia als últims esdeveniments d'Israel i Palestina.
Aitziber Zapirain Etxaniz @ZapirainEtxaniz 2023ko azaroaren 22a
Argazkia: Pello Maudo Herrero.
Argazkia: Pello Maudo Herrero.

Com explicar als adolescents què està passant?
Sempre contemplo el context, i en aquest cas, a més de l'actual, el context històric és imprescindible. Molts joves ni tan sols col·loquen Palestina en el mapa. La gasa potser i just. Treballem directament amb els refugiats palestins, amb els quals viuen a Euskal Herria, i venen amb mi als centres educatius. Aquesta és, al meu entendre, la forma més atractiva de conèixer la història real, de boca a boca, amb els nadius.

Tenen curiositat els joves bascos?
Diria que sí, però si no se'ls compta, si no se'ls ensenya, no ho saben. Els mass media només saben el poc que compten i això tampoc ho saben. Nosaltres parlem sobretot de Cisjordània i Gaza. Quan a Cisjordània et diu que hi ha una muralla de 700 quilòmetres construïda en 2002, en veure que els checkpoints, la presència militar permanent, que seria un recorregut curt, han de superar tots aquests obstacles, els joves se sorprenen.

Pocs coneixen el bloqueig de Gaza. Quan descobreixen que no poden sortir i no poden entrar, directament des de la boca d'un refugiat palestí, els resulta més fàcil imaginar el seu dia a dia.

Macarena Arrieta "Ahlam. Somiant amb una vida' hostilitzant al còmic. S'ha publicat com a eina en els centres escolars. Quatre dones refugiades a Líban són les protagonistes. Fotografia: Pello Maudo Herrero.



Ahlam. Somiant amb una vida heu tret el còmic com a eina.
Sí, és imprescindible utilitzar una metodologia de treball atractiva, actualitzada. El còmic és una eina eficaç. Els missatges són simples, correctes i la seva composició per imatges ajuda molt.

Per a completar aquest últim, vam tenir l'oportunitat de parlar amb més de 20 dones palestines refugiades a Líban. Al final, quatre són els protagonistes del llibre: Ahlam, Hiba, Wahida i Rawaa. Hem volgut visibilitzar la realitat d'edats, professions i campaments diversos. A partir del seu relat, el còmic explica la seva vida quotidiana.

Rawaa, per exemple, és una dona que treballa en serveis socials. Wahida és una dona que va fugir de la guerra de Síria. A Síria ja era refugiat, per la qual cosa va haver de refugiar-se per segona vegada fa deu anys. A través d'Hiba hem volgut fer aparèixer la vida de les joves. L'esport és la seva passió i el llibre revela mil obstacles que ha de superar per ser dona.

En definitiva, compte la seva situació humanitària a Líban. Hem volgut expressar el que significa viure amb el somni d'una altra vida, trencant l'eurocentrisme i tractant i mirant a aquestes dones d'igual a igual.

Eurocentrisme en qualsevol
lloc… Sí, desgraciadament. Encara que creiem el contrari, a Líban, per exemple, i en la majoria d'altres llocs, les dones estan organitzades. No són víctimes. Tenen la paraula. En el nostre imaginari la dona àrab és oprimida, no clar, silenciosa, totes són iguals... i no. Això és el que treballem en els centres. El repte és trencar això mateix. Però la metodologia ha de ser atractiva per a “atrapar” als adolescents. Per això actuem amb testimoniatges, vídeos i còmics en directe, entre altres. Veuen que les dones palestines actuen en Instagram, són youtubers i els prejudicis es trenquen per complet.

Còmic narra la vida i els somnis de quatre dones refugiades a Líban. Fotografia: Pello Maudo Herrero.



Ha treballat amb refugiats de Líban.
He tingut l'oportunitat de fer un viatge de treball. Es pot dir que allí estan les pitjors condicions per a ser refugiat i que els que allí estan viuen en la pitjor situació: alta taxa d'atur, inflació, immigració irregular, voler fugir i no poder. L'estatus de refugiat no garanteix molt. Són campaments molt poblats, un simple tros de terra, sense plaça, sense parc… habitatges alts de formigó que han de créixer cap amunt o sí per falta d'espai.

Jo vaig actuar amb les dones, desenvolupen estratègies per a afrontar el dia a dia. Les cuines són molt importants, per exemple. Allí s'organitzen, des d'on es fa la transmissió de la gastronomia, el coneixement i la cultura palestina. Per descomptat, li dono molta importància. També han aconseguit un treball remunerat, creant petites empreses.

Quan solem anar allí, aprendrem, a oferir recursos materials per a treballar amb ells. No ensenyarem res. Ho saben, i molt més que nosaltres! Aquí no està nosaltres i ells. Tots som nosaltres. És molt important actuar des del punt de vista de la coparticipació internacional. Ens assimilem.

Som ignorants.
Som molt ignorants i barregem tot, musulmans, àrabs, barregem tots!
Ens conformem amb titulars senzills i amb un parell d'imatges, i creiem que ja ho sabem, i no! Quantes vegades he dit que hi ha àrabs que no són musulmans i viceversa! Hem de recuperar el context, la informació procedent de diferents fonts i la fam de coneixement per a entendre el que realment està succeint en el món.

Ezjakinak eta arrazistak

“Sei milioi pertsona errefuxiatu palestinar daude munduan barrena, eta gehienak, han daude: Zisjordania, Gaza, Jordania, Siria eta Libanon. 'Errefuxiatu' hitzaren aurretik 'pertsona' erabiltzen dut, sarri migratzaile edo errefuxiatu hitzaren inguruan etiketa moduko bat sortzen dugulako gure iruditerian, zenbaki bat bailitzan, eta pertsonak direla ahazten dugu. Zu eta ni bezalakoak, bizirautearen gurpil zoroan bizi direnak. Alabaina, asko antolatuta daude, badute hitza, eta ez ditugu bigarren mailakotzat hartu behar. Eurozentrismoa oso kaltegarria da, ikuspuntu arrazista du eta ezjakin hutsak gara. Hori iraultzen ahalegintzen naiz ikastetxeetan, gizarte eraldaketarako hezkuntzan”.