Quan ens alerten de l'emergència climàtica sovint ens ignorem, com si no sofríssim conseqüències per viure en aquesta part del món. Però la realitat és tossuda.

La recentment morta glacera de Sarenne, ocupat per l'estació d'Alpe D’Huez, ha estat acomiadat als Alps francesos amb un funeral simbòlic, com fa quatre anys en honor a les glaceres Okjökull d'Islàndia i Pizol de Suïssa. En l'Estat francès, Sarenn és la primera glacera que ha rebut aquest homenatge. No serà l'últim, segons han advertit els científics. Situat a 3.000 metres d'altitud, en poc més de cent anys la seva amplària ha passat de 124 hectàrees a gairebé zero. "En els últims anys s'ha fos a molta més velocitat", subratllen els glaciólogos.

D'altra banda, en l'estació d'esquí d'Irati no hi haurà possibilitat de fer esquí de fons per a la pròxima temporada a causa del canvi climàtic. Segons el director dels xalets, Josy Arrossagaray, "el temps està canviant allà dalt", i els vents fluixos i els canvis de temperatura dificulten treballar amb la neu. Tancaran les pistes d'esquí de fons, però no les de raquetes. I també als Pirineus, al Parc Naional d'Ordesa, hem llegit aquests dies que la glacera de la Muntanya Perduda s'ha dividit en dues.

Aquest tipus de notícies segurament agiten més les consciències que les dades dels científics, encara que els números parlen cada vegada més alt de la gravetat de la situació. Per exemple, segons l'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC), sense neu artificial, el 63% de les estacions de la serra haurien de tancar-se d'aquí a uns anys, i amb ell, el destí d'un de cada tres és desaparèixer.

En el lloc on es trobava la glacera d'Okjökull en 2019 es va col·locar una placa amb un missatge dirigit als futurs habitants: “En els pròxims 200 anys totes les nostres glaceres poden tenir el mateix destí. Aquesta placa mostra que sabem el que està passant i el que hauríem de fer. Només tu saps si vam fer el que ens corresponia”. Segons un estudi realitzat per la IGS, fins a 2100 anys desapareixerà el 90% de les glaceres dels Alps. “Enfront de les espantoses previsions, hi ha persones que volen fer un esforç per protegir l'ecosistema, però també per invertir en activitats de neu, que pretenen retardar l'inevitable amb canons i infraestructures transitòries de neu artificial”, ha escrit Laurie Deboy en La Relève i La Pesta.

Científics de la Universitat de l'Imperial College de Londres han recordat que la reducció d'emissions de CO2 és fonamental per a no sobreescalfar el planeta en els pròxims anys. No podem ignorar.