Òpera Romeo et Juliette de Gounod organitzada per l'ABAO.
Solistes: Nadine Sierra, Javier Camarena, Andrzej Filonczyk, Marko Mimica, Anna Alàs Jové, Fernando Latorre, Alejandro del Turó, Ixaro Mentxaka.
Quan: 21 d'octubre.
On: Palacio Euskalduna de Bilbao.

--------------------------------------------------------

La història de Romeo i Julieta és un clàssic universal, que mai passa de moda i que tots coneixen. Una història perfecta per a reflectir en una òpera. El curiós és que una òpera amb un llibret tan bell i conegut, a més de música de la riquesa melòdica de Gounod, no és dels més representats. Desgraciadament així és.
Però hem tingut sort i per al començament de la temporada 72 de l'ABAO ens trobem amb aquesta joia del repertori operístic. Una joia basada principalment en les qualitats de la parella protagonista, que sens dubte ha tingut un gran èxit a Bilbao.

Aquesta òpera no podria funcionar amb dos solistes que no tenen una lluentor especial. Fracassaria. Però l'ABAO ha presentat una excel·lent parella, no sols perquè cada solista és així, sinó perquè la interacció entre tots dos va anar especialment electritzant.

Va ser interpretat pel tenor mexicà Javier Camarena, molt popular i admirat entre els oïdors de l'ABAO Romeo, amb un preciós timbre de veu i una emissió de gran naturalitat. Això li permet donar una especial naturalitat i credibilitat a les seves interpretacions. A Romeo li va donar una frescor immensa. Els seus àgils, nets i fàcils van enamorar als oïdors.

La genial soprano Nadine Sierra va donar vida a Julieta. Va participar per primera vegada en l'ABAO i va obtenir un èxit absolut. I molt merescut. Va mostrar el domini i la rotunditat de la seva veu. Gràcies a la seva facilitat expressiva, la cantant va donar una aura especial al personatge.Ens va deixar bocabadats en films com Je veux vivre o Air du poison. El públic va aplaudir al cantant com a poques vegades al final de la representació.

La resta dels solistes van actuar a un nivell molt bo, però sens dubte caldria destacar l'actuació d'Anna Alàs. Stefano és un mezzo que va donar vida al personatge, amb una excel·lent veu, amb un preciós timbre i una especial gràcia interpretativa. Que fais-el teu blanche tourtelle va ser un moment molt aplaudible.

La producció dissenyada per Giorgia Guerra va ser, en general, agradable i va preparar una solució escènica eficaç i bastant habitual en els últims temps: projeccions sobre tres grans panells i un bloc central mòbil (torre, dormitori, capella...) que es considerava convenient en funció del moment dramàtic. La successió d'imatges va ser estèticament atractiva (vidrieres gòtiques, plans arquitectònics...), combinant bé el conjunt al llarg de l'obra.