argia.eus
INPRIMATU
Noelia Sánchez. Terapeuta de duel infantil
“Hi ha molt a fer per a millorar l'atenció a les famílies que hem sofert la mort dels bebès”
  • Noelia Sánchez és terapeuta del duel tant en l'embaràs com en el nounat. Després de conèixer en la seva pell les mancances del sistema sanitari per a atendre les famílies que han sofert la mort dels seus bebès, Cor a cor va crear un projecte per a ajudar a les famílies dels nens que han perdut durant l'embaràs i els primers anys de vida.
Saioa Baleztena @Saioabaleztena 2023ko urriaren 26a
"Ospitalean tratu ikaragarri txarra jaso genuen eta ez ziguten baliabiderik eman pairatutakoa kudeatzeko". Argazkia: Dani Codina.

A l'octubre es fomenta la conscienciació dels nens que moren durant l'embaràs o nounat. Fa dotze anys la seva filla Cora va néixer morta. Des d'aquesta vivència, la teva carrera professional va evolucionar cap a una nova direcció i vas formar com a ajudant de les embarassades.
Efectivament. Mirant cap enrere, encara que el meu objectiu des del punt de vista racional era ser ajustat, crec que va tenir pes la reivindicació de la valoració de la maternitat. Necessitava d'alguna manera sentir a la meva mare, encara que no tingués bebès. Sabia poc sobre el paper de Doula, però quan analizé la informació sobre formació, vaig veure clarament que aquest era el meu lloc: era imprescindible atendre el duel i les maternitats especials des d'aquesta perspectiva comprensible i sustentable.

La seva filla Cora va néixer sense vida fa dotze anys. Quines són les mancances socials i del sistema en relació al duel dels bebès?
La meva filla va néixer i va morir al gener de 2011 i llavors no hi havia tants recursos com avui dia. Al principi em vaig sentir desprotegit, tant en el meu entorn com en el sistema sanitari. Viu a Barcelona i vaig ser afortunat perquè vaig tenir la magnífica ajuda d'un grup familiar. Ells també estaven en el duel de les morts infantils. Ens reuníem una vegada a la setmana i va ser la meva salvació. Per contra, a l'hospital rebem un tracte desastrós i no ens van donar recursos per a gestionar el sofert.

En els últims anys, igual que Cor a Cor, s'han desenvolupat diversos projectes per a cobrir les mancances del sistema sanitari. Què et sembla?
Hem treballat intensament en la millora de l'atenció a les famílies de nens morts en l'embaràs i en el nounat, la qual cosa està permetent millorar l'atenció del sistema sanitari. És imprescindible que les organitzacions i professionals sanitaris garanteixin un tracte digne.

Fotografia: Dani Codina.


No obstant això, la mort dels nens continua sent tabú, no?
Bé, el tabú és la pròpia mort, i sí, si és més infantil. Jo crec que en la societat rebutgem fets dolorosos, i no sols això, sinó que li restem importància per a no sentir dolor en l'esforç inconscient. Per contra, trencar el tabú de la mort perinatal permet a les famílies sentir-se millor en el dolor, jutjar menys i ser més lliures per a expressar l'amor pels seus fills morts.

Què necessiten les famílies que sofreixen la mort d'un fill?Han de
viure lliurement el dolor i l'amor que els ha causat la mort dels seus bebès. No els importen les opinions, els consells i les paraules que no han demanat. Per contra, els serà de gran ajuda preguntar què necessiten.

Com hauria d'actuar la gent que envolta a una família que ha perdut un bebè?Amb cura
, amb molt de respecte i alhora amb presència. Escoltar les necessitats de la família que ha perdut al seu fill és fonamental, sense consells, opinions ni suggeriments. Les abraçades i la protecció són els més importants, perquè sobren paraules. En la mesura que sigui possible, ajudar en les tasques domèstiques pot ajudar, realitzar compres, ajudar a netejar la casa... Es tracta de tenir en compte el dolor i l'amor pel fill mort, bàsicament, oferir afecte, molt d'amor.A més d'ajudar

a les famílies, organitzes formacions per a professionals. En què consisteix aquesta formació i què pot trobar el personal sanitari?
L'objectiu principal és que tots els professionals que es formen amb mi entenguin com afecta a una família la mort del seu fill. Perquè jo crec que el protocol a seguir per un professional amb un bebè que ha mort en l'embaràs o en el nounat no té importància si no aporta sensibilitat humana i suport a la família.

Per això reivindica una atenció digna dels professionals, perquè és decisiva per a avançar en el duel. Com reben les formacions professionals?
El més destacable és que la majoria dels professionals que han acudit als meus cursos han arribat per interès professional, bé per una experiència personal o per haver conegut el tema en un entorn pròxim. A mesura que avança el curs, cadascun sent un canvi i és gratificant ser espectador del canvi.

Per què és necessari que ginecòlegs i matrones estiguin preparats per a ajudar en el duel de l'embaràs i el naixement?
És fonamental que tots els professionals sanitaris rebin una formació actualitzada perquè la mort perinatal i neonatal agita un de cada quatre embarassos. Hauria de ser imprescindible que tots els professionals que treballen amb famílies que sofreixen la mort d'un bebè tinguin un mínim coneixement del duel. Només a través de la formació es garantirà una atenció digna. Segurament no podem evitar les morts dels nens, però, per descomptat, per a millorar l'atenció que rebem aquests nens en tancar els ulls de sempre queda molt per fer.

Hutsuneak sostengatu

“Amak sortu zuen haur-eskolan koskortu nintzen, 3 urte nituen haren ateak zabaldu zituenean. Nolabait, nire etxea izan zen. Agian horregatik, beti sentitu izan naiz eroso haurtzaroarekin zerikusia duen edozertan lan egiten. Gerora, Gizarte-laneko ikasketak hasi nituen, nire lehen aukera gizarte-hezitzailea izatea zen arren; notagatik ezin izan nuen. Baina, egun gutxi barru argi ikusi nuen egon nahi nuen tokian nengoela. Adingabeen babes-sistemarekin harremanetan jarri nintzen eta pixkanaka-pixkanaka nire etorkizun profesionala diseinatzen hasi nintzen, gurasorik ez zuten haurrekin lanean. Orain, atzera begiratuz gero, bitxia iruditzen zait: gurasorik gabeko haurrekin lanean hasi nintzen eta orain seme-alabarik gabeko gurasoekin lan egiten dut”.