Elisabeth Kluber Ross va estudiar medicina i, a diferència de la resta de metges, va veure la necessitat d'ajudar-lo a completar-la i d'ajudar-lo a morir. Va realitzar importants aportacions en la construcció de la forma actual de les cures pal·liatives i amb l'observat i après en el seu treball va publicar en 1969 el llibre On Death & Dying. El seu èxit li va portar a estudiar i escriure sobre la mort. A més, va continuar treballant per a ajudar a pacients i familiars a la mort, ampliant i modificant la mirada sobre el tema.

M'agradaria presentar el següent llibre: el relat autobiogràfic de la filla que perd a la seva mare. En el seu llibre Ritual de duel, Isabel de Naveran narra el procés de mort d'una dona que tria la mort per patir una malaltia degenerativa. La situació de duel ens fa canviar la sensibilitat; posem la mirada en detalls fins llavors inconscients, veiem coses que no ens miraríem, ens anima a tenir somnis clars... L'autor escriu des d'aquest espai emocional que és el duel, amb un to sensible i respectuós, cosint amb paraules un procés emotiu. En aquest cas, les cures diàries, les contradiccions i les rutines s'entrellacen amb els somnis, donant pas tant a la raó com a l'inconscient. El lector té el privilegi de llegir (i representar) com fan el llibre i l'acompanyament en el procés de mort. El text mostra bellesa. La llum suau i calenta recull la lectura. L'amor recull a una persona morta però que encara estarà entre ells unes hores. És molt humà.

No vull creure que es tracta de matar a un mateix / no podem admetre que aquí / - i la galerna vermella - era per a matar. El que heu llegit és part del llibre de poemes Itsaso kontra bat. Escrit per l'autor en els mesos anteriors a la defunció i publicat després de la defunció. Aquestes línies se centren en els dubtes i preguntes generades en l'última hora. Pors. El poema segueix així: Hora personal / arribada, / hora... / una por. / Quina por?/ igual als amors de l'amor que queden aquí / a la necessitat de fer-los sofrir. És un llibre cru, replet d'imatges, amb la força d'una mar sovint batuda, que és com una mar en contra. Un llibre viu sobre la mort.

D'altra banda, en el Conte de la Ribera d'Oihane Amantegi, el mort és un nen nounat i la veu narrativa és de la seva germana bessona: I així, a principis de març de l'any següent, quan el riu es va desbordar, jo vaig néixer amb la meva germana bessona. Els bessons, iguals, el mirall, el nas de la boca i el nas, les mans i el melic del melic, un darrere d'un altre, però la mort va aparèixer en primer lloc, viu i després mortal. El llibre parla del buit, del dolor i del duel que provoca la mort prematura de la filla d'uns i de la germana de l'altre. Flexibilitza la vida i els límits de la mort, utilitza el món interior del protagonista, la imaginació i la fantasia per a suplir l'absència de la seva germana i omplir-la de presència. Com Idoia Asurmendi canta el joc de butaques en la cançó: I quant pot ocupar alguna cosa que no hi ha...

Com hem vist, el tema dona molt, i són molts els llibres que parlen de la mort. He fet aquí una selecció personal, és una mostra. Encara que podrien ser altres llibres, els seleccionats són els esmentats.

Quant a la literatura infantil i juvenil, en la barca de l'Avi de Mariasun Landa, Jakes i herio de Tim Bowley i Natalie Pudalov, el cant d'Idoia Garzes i Belatz Kukua, Hili d'Uxue Alberdi o els germans León Cor d'Astrid Lindgren són alguns dels temes tractats. Plenes de belles metàfores, plenes de preguntes existencialistes i filosòfiques, entre elles un llibre d'aventures... A través d'aquestes propostes podrem abordar la mort des de diferents llocs, formes i mirades. Quant al to, també trobarem diversitat i riquesa: uns són emocionants, uns altres ens conviden a reflexionar i descobrirem l'humor. Perquè cada lector elegeixi segons el seu gust, elecció i moment.

La nit dels ànims, Gaba Baltza, Tots els Sants, Halloween o Shamain. La nit del 31 d'octubre a l'1 de novembre és entre l'equinoccio de tardor i el solstici d'hivern. Els dies comencen a tallar-se i la foscor comença a ocupar el lloc. L'hivern és a prop. L'os es queda adormit. Els arbres, els boscos han estat nus pel vent. Ha prevalgut el silenci. Els ocells volen a la recerca de llocs més càlids.

Les ànimes dels morts també es dirigeixen a les seves cases originals. Però veuran les carabasses de plàstic? Sabran els nostres morts que Halloween és el dia del seu retorn? Entendran una mica els nostres nens quan diuen “tascó o premi”? En el llibre El renaixement de les carabasses apagades, Josu Ozaita i Jaime Altuna recullen i expliquen perfectament el desenvolupament i la tradició d'aquest dia a Euskal Herria i en una entrevista que li van fer l'antropòleg Oier Araolaza per a la revista Escombren, que a Euskal Herria es buidaven les carabasses, es posaven espelmes, es feien bolets i bebès. Proposa una bella fórmula verbal més pròxima a la nostra tradició: Donar caramels a nosaltres. Perquè els nostres mesos trobin el camí a la seva casa mancant carabasses reals.