Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Chemsex, un problema de salut pública en xarxa

  • El chemsex consisteix en el consum de substàncies per a mantenir relacions sexuals llargues entre els homes. Es tracta d'un fenomen cultural en el qual professionals de la salut i usuaris chemsex adverteixen que es tracta d'un problema de salut pública que afecta la salut física, psicològica i social.
Gerard Funés Martín: “Gure bizipenak kontatzeko beldur gara, agian ez dutelako ulertuko kontatzen duguna”. Argazkiak: Ibán Aguinaga

Professionals i usuaris de chemsex es reuneixen a Pamplona a principis d'octubre per a analitzar l'impacte de la chemsex a Navarra i donar una resposta comunitària. Encara que es dona sobretot en grans ciutats –Madrid, Barcelona, París...–, s'està estenent a ciutats més petites i ha despertat la preocupació a Navarra. Guiat per Xarxa, es plantegen diverses preguntes.

El chemsex consisteix a consumir drogues –substancies– per a mantenir relacions sexuals durant hores o dies. Parlem de relacions sexuals entre homes. No obstant això, a poc a poc les dones transas i les persones no binàries també estan practicant el chemsex. “Quan diem que es tracta d'un fenomen hem d'entendre que es dona dins d'un context cultural i d'una comunitat determinada, i que hi ha un codi, un diccionari o una terminologia específica entre els usuaris”, explica Luis Villegas, gerent de Stop Sida i coordinador del servei Chemsex Suport.

Les sessions de Chemsex solen ser en cases privades, però també es poden realitzar en locals comercials com la sauna, els pisos llogats o els clubs de sexe i les zones de cruising. Quan es fan en cases privades, per exemple, se'n diu chill.

A Navarra el chemsex influeix més de l'esperat. És molt important tenir escolta activa en les consultes, no criminalitzar i actuar sense jutjar

Segons Villegas, aquesta pràctica està molt relacionada amb la cerca del plaer, per la qual cosa a l'hora d'analitzar el fenomen cal tenir en compte com es gestiona el plaer: “Té relació directa amb la percepció de la nostra masculinitat”. Ser masculí en les relacions sexuals està “molt relacionat” amb la imatge de l'home cisheterosexual i patriarcal: “Per a ser masculí es busca perseverar al màxim, ser dominant, assumir el màxim risc i moltes coses més, com més home sigui”.

A això s'uneix Andrea Carrillo Juanbeltz, psicòloga del Projecte Home de Navarra. Respecte a la relació entre el sexe i l'ús de drogues, destaca que es busca “plaer immediat”, “plaer sense límits” i desinhibició. A més, creu que s'utilitzen per a complir amb expectatives socials com reproduir coses que es veuen en la pornografia, tapar traumes o fer alguna cosa que no es vol fer: “Per exemple, hem arribat a la conclusió que algunes dones heterosexuals prenen drogues quan no volen posar-se a pelar però han de romandre més temps per a complir les expectatives”.

Destaca alguns riscos com la “idea irreal” sobre el sexe, la “menor” capacitat de gaudi, la dependència i la transmissió de les INFECCIONS PER SEXE (VIH). Afegeix que es desenvolupa la tolerància al plaer i es redueix la capacitat per a sentir-lo: “Suposem que jo com una poma tots els dies i que aquesta poma em dona plaer. Si li afegeixo sucre augmenta el plaer que em donava la poma. Si cada dia començo a menjar poma amb sucre, quan com una poma sense sucre em semblarà lent”.

A més d'afectar
la
Salut psicològica poc temps per a ser atès, els professionals destaquen que és un problema de salut pública. Coincideix el metge Carlos Ibero i l'especialista en malalties infeccioses de l'Hospital de Navarra: “No sols afecta a les persones usuàries sinó també a les persones que els envolten, pot provocar la propagació del VIH o Virus de la Immunodeficiència Humana, addicció a les drogues, pràctiques sexuals no consensuades, problemes d'identitat i autoestima i gran estigma social i familiar”.

Segons el microbiòleg Juan Indurain Bermejo, cada vegada registren “més” SBI, cosa que no significa que hi hagi un augment: “El número ha augmentat perquè també pujarà el nivell de conscienciació, per la qual cosa fem més proves”. En 2006 es van elaborar 637 serologies i l'any passat 1.309.

Per la seva incidència en la salut, Indurain considera “molt difícil” tractar aquest tema en la consulta, tenint en compte que només tenen quinze minuts amb cada pacient: “Fa falta confiança perquè hem de parlar d'aspectes molt íntims i tenen por de sentir-se jutjats”. A més, considera que els pacients haurien de tenir “més autonomia”: “En lloc d'opinar, hem d'informar, hem de donar consells sense sentència i acceptar les nostres limitacions”.

El metge Carlos Ibero considera que el temps de consulta no és suficient per a atendre adequadament un pacient: “Com més temps tinguem, més informació obtenim”. Atès que encara les fluctuacions del fenomen escapen de les mans dels professionals, la recollida d'informació és especialment important: “Primer hem d'identificar el problema i després acceptar-lo per a donar una resposta comunitària”. Afegeix que és important sensibilitzar, donar visibilitat, sense caure en la morbositat i sense culpar, i buscar altres fonts d'informació.

Les substàncies també s'utilitzen en el sexe per a complir amb les expectatives socials, com reproduir coses que es veuen en la pornografia, tapar traumes o fer alguna cosa que no es vol fer

Des de
2010 a Navarra
van començar a identificar-se a Navarra entre 2010 i 2015 amb un problema de salut relacionat amb aquest tema. En aquella època, Iber treballava en emergències i cada vegada estava atenent més casos de coma: “Molts eren nois joves, i no era clar el perquè, malgrat ser a vegades pel tauler, hi havia substàncies que no identificàvem”. Segons el metge, això indicava que al carrer s'estava donant un fenomen que els professionals sanitaris desconeixien i que no sabien bé quin era l'objectiu de consumir aquestes substàncies.

Prenent temps per a parlar amb els pacients, van començar a identificar el tema: “Vaig veure que en alguns casos el consum de substàncies estava directament relacionat amb el sexe, que es penedia també que hi havia persones que han estat sorpreses per unes certes pràctiques sexuals o substàncies”. Quan va veure que a Navarra el chemsex estava més estès del que esperava, va marxar a Barcelona a formar-se més perquè allí tenen més experiència i tenen dispositius embullats per a tractar el tema.

Iber ho diu clar, el chemsex afecta més del que sembla a Navarra. Per això, considera “molt important” tenir escolta activa en les consultes, no criminalitzar i actuar sense jutjar. Per a això es necessiten espais de confiança i temps: “Hem de garantir que els pacients tinguin un referent en medicina, devem fidelizar als pacients”. A més, cal incidir en l'educació i la prevenció.

Segons dades d'Iber, a Navarra hi ha prop de 1.200 persones amb VIH: “No obstant això, creiem que pot haver-hi altres 200 persones que no hem detectat”. A més, anualment s'identifiquen entre 30 i 50 noves persones, de les quals el 40% sol ser tard. Entre el 30% i el 40% de les persones que acudeixen a consulta prenen el medicament Prep, profilaxi prèvia a l'exposició al VIH: “M'han dit això perquè hem creat una relació de confiança en la consulta”.

Molts usuaris
d'Autocura Chemsex no utilitzen condons, encara que adopten altres mesures de protecció com l'esmentat medicament Prep. Segons Juanse Hernández, coordinador del grup de treball sobre el VIH de Gtt-VIH, malgrat no utilitzar condons, existeix un espai d'autocura en el chemsex:“Sabem que en moltes sessions de chemsex es prenen mesures per a evitar riscos, però com no s'investiga, no sabem quines mesures prenen i quins són eficaces”.

Malgrat la poca informació, informa dels resultats d'un estudi realitzat a Bèlgica, advertint que en tractar-se d'una petita mostra, les conclusions no poden estendre's al conjunt de la societat. Per a desenvolupar aquesta recerca es va parlar amb vint persones sobre les mesures de suport adoptades abans, durant i després de les sessions. Els participants van assenyalar, entre altres coses, que planificaven les sessions per a saber per endavant que hi ha tot el necessari, com l'aigua i el menjar, i què fer en una situació d'emergència. Durant la sessió utilitzaven lubrificant, prenien el medicament Prep i una persona s'encarregava de subministrar aigua i menjar. En finalitzar, prenien temps per a recuperar-se. “La meva intenció no és separar aquesta pràctica, hi ha riscos, però sent honestos hem de tenir en compte que hi ha qui tracta de protegir la gent”, ha assenyalat.

A més del personal de
Salut en el centre de les persones, els usuaris de chemsex també han pres la paraula en les jornades, com el voluntari dels comitès ChemSex Support i CaixabankSex Stop Sida i l'usuari chemsex, Gerard Funés Martín. Subratlla la necessitat d'escoltar les vivències dels usuaris, que moltes vegades queden relegades: "Tenim por de comptar les nostres vivències, perquè potser no entenen el que comptem", ha dit.

Afegeix que a l'hora de treballar el chemsex, en lloc de centrar a les persones, es posen substàncies en el centre: “Ens sentim demonitzats, no ens pregunten quina és la funció o què sentim”. També denuncia que les relacions són verticals: "A mesura que la relació entre el metge i el pacient és més estreta, el tractament holístic ha estat més senzill". Agraeix que els metges que han participat en les jornades facin referència a la importància de l'atenció amb empatia i sense jutjar.

Per contra, critica la deslegitimació dels usuaris per part del personal que treballa l'assumpte: “Sembla que no tenim capacitat de decidir, però creiem que hem de ser subjectes polítics i crear estructures democràtiques i autònomes”.

Els serveis de conservació, en general orientats a la cessió de substàncies, van crear a Barcelona ChemSex Support com a resposta a aquest fenomen. "Quan es treballava l'addicció a les substàncies es donava d'alta, però aquestes persones no recuperaven les dinàmiques sexuals, no ens preguntaven què buscàvem", ha dit. Al costat d'això, reivindica el dret a sentir plaer: "Quan comencem en el chemsex teníem moltes pors, però volíem plaer". Per això, insisteix que cal aprendre a gestionar el plaer.

Al costat de la pèrdua de dinàmiques sexuals, els usuaris perden espais de socialització. Per això pretenien crear espais lliures de sexe i drogues: “Sentíem la necessitat de parlar entre els usuaris”. Partint d'aquesta necessitat, van crear entre els usuaris la Comissió Sex Stop Sida. Ofereix grups d'ajuda mútua, suport emocional, tallers de masculinitat, recerca i material informatiu, servei d'anàlisi de substàncies i alternatives d'oci. “El nostre principal objectiu és empoderar als usuaris”, ha destacat.

D'esquerra a dreta, la psicòloga Andrea Carrillo, el metge Carlos Ibero, el microbiòleg Juan Indurain i la presidenta de l'associació Xarxa Julia Munarriz.

 


T'interessa pel canal: Osasuna
L'ús dels videojocs ha augmentat entre els adults, segons Ipsos
Julen Linazaroso, membre de Macsonrisas, ha explicat que les boles de recompensa, caixes de botí i altre tenen com a objectiu augmentar el nombre d'hores de videojocs. L'ús dels videojocs entre les persones de 35 i 64 anys ha augmentat entre 2023 i 2024, segons dades facilitades... [+]

En Osasunbidea 11 metges guanyen 230.000 euros a l'any, una de les pràctiques 18.000 euros

Eh Bildu ha demanat aquest dijous al Govern de Navarra, en el ple del Parlament de Navarra, que investigui i corregeixi aquesta situació. UPN i pp s'han sumat a la petició, i el... [+]


El 88% dels joves bascos considera que els tractaments en salut mental haurien d'estar a càrrec d'Osakidetza
El projecte Future Game ha realitzat un estudi sobre la salut mental dels joves de la CAB. El 87,7% dels joves de 18 a 35 anys opina que els tractaments de salut mental haurien de ser assumits per la sanitat pública; el 64,5% opina que no es té en compte la seva opinió en... [+]

Osasunbidea elimina una plaça d'infermera a la vall de Roncal
Amparo Viñuales, alcaldessa de Roncal, ha denunciat que els consultoris de Roncal, Burgui, Garde i Vidángoz hauran de reduir l'atenció i que afectaran la prevenció.

Els nens que empassen fum de tabac tenen en l'ADN restes similars als fumadors actius
L'Institut de Salut Global de Barcelona ha investigat els problemes de salut que poden derivar de la ingesta continuada de fum de tabac que no és fumador i ha demostrat que deixa seqüeles perilloses en l'ADN infantil.

2025-02-12 | Jone Gartzia
La Mesa de Salut nascuda en Hankamotz arriba coixejant a la fase final
La Mesa del Pacte per la Salut d'Euskadi, posada en marxa pel Govern Basc, complirà una mica més de cinc mesos i s'allunya de la reunió de fi del procés de debat que volien culminar al març. Les metodologies establertes, les llistes d'entitats convocades a la taula, les... [+]

Eines per a cuidar la salut mental en l'activisme
Alguns activistes han creat una guia per a recollir les inquietuds dels activistes i treballar-les de manera col·lectiva. Entre altres coses, han tractat temes com l'estrès, la por, la frustració o el cansament.

Osakidetza demana solucions estructurals i reals a Vitòria-Gasteiz, Bilbao i Donostia-Sant Sebastià
Milers de persones han sortit aquest dissabte al carrer per a reclamar al Govern Basc i al Departament de Salut "solucions reals" que resolguin els problemes estructurals d'Osakidetza.

"El ioga oncològic es basa en la tendresa i el respecte"
La professora de ioga oncològica Paula Barrio treballa les eines per a processos oncològics: “Connectem amb el cos i la zona lesionada”.

2025-01-30 | Leire Ibar
Criden a omplir els carrers de Bilbao, Vitòria-Gasteiz i Donostia-Sant Sebastià l'1 de febrer en defensa de la sanitat pública
La Plataforma Ciutadana per la Salut Pública (OPA) ha convocat manifestacions per al pròxim 1 de febrer a Bilbao. Han cridat a mobilitzar-se per a fer front a la privatització de la sanitat, reforçar l'atenció primària, millorar les condicions dels treballadors sanitaris,... [+]

Eguneraketa berriak daude