argia.eus
INPRIMATU
Factors interns
Hiruki Larroxa @Hiruki_Larroxa 2023ko urriaren 25

Encara que l'estiu ens queda lluny, nosaltres ens retardem encara més. A principis d'estiu. Que bonics són els inicis, eh? Més belles encara, no sols despertant interès, sinó formant part d'un espai de reflexió i articulació. 26 i 27 de juny, II. Congrés de Coeducació i Pedagogia Feministes en Igeldo. Durant dos dies ens embullem entorn de la coeducació. Va ser molt productiu des del punt de vista de les dinàmiques. Ni què dir dels temes: coeducatius populars, autocura i cura comunitària, espesfobia, art coeducatiu, masculinitat i homes joves, eròtica marginal… També es van impartir dues xerrades marc. Pastora Filigrana, feminista, activista pels drets humans dels gitanos, advocada i sindicalista del món laboral, va parlar d'interseccionalitat. Mireia Delgado, pedagoga feminista, contacontes i professora, per contra, va parlar de pedagogia feminista explotant de plaer la regla Hetero! en la conferència.

Aquesta última intervenció ens va cridar l'atenció perquè ens va obrir el camí cap a l'autocrítica. En els últims anys ens estan preocupant els que venim rebent de les més diverses escoles: que l'ambient s'ha deteriorat entre els joves, que el discurs de la falsa igualtat ha pres les boca dels joves, el cansament que mostren els joves a l'hora d'abordar el tema de la igualtat, les “guerres de gènere” que sorgeixen a través del tema… Per a fer una anàlisi de la situació, en els últims mesos hem reunit diferents associacions i cooperatives que treballem en el sector. I ens hem adonat que, a més dels factors externs (discursos victimistes dirigits als joves en les xarxes socials digitals, diversos marcs de pensament que la ultradretana ha establert en la societat...), existeixen factors interns que no han agreujat les situacions.

No es pot separar totalment l'estat d'ànim dels educadors o dels joves de les dinàmiques d'aula, no es poden desprendre dels desenvolupaments dels treballs els considerats de poder entre tots nosaltres

Comentem que en l'educació formal s'estaven detectant dinàmiques de prestació de serveis que s'allunyen del caràcter comunitari i continu que hauria de tenir l'educació, i que les dinàmiques polaritzadores feien que moltes vegades els docents manquessin d'eines per a abordar el tema; parlem que quan atraiem als joves al tema del feminisme, sobretot per falta de temps per a aprofundir en la complexitat del tema, els eslògan tenen més espai del que volguessin. I també que a vegades les inquietuds i els dolors dels quals intervenim ocupen un lloc. Com diu la filigrana, “tot ocorre constantment i interrelacionat”, és a dir, no es pot separar l'estat d'ànim dels educadors o dels joves de les dinàmiques de classe, no es poden alliberar dels desenvolupaments de les obres de cadascun de nosaltres, o no es pot entendre al patriarcat sense capitalisme colonial, perquè tot ocorre alhora.

Mireia Delgado, perquè no ens desbordés, ens va oferir una sèrie d'eines per a educadors i professors: Transgresio hooksen Ikasioa (Katakrak, 2023) o Pedagogia de l'autonomia (Segle Vint-i-un, 2008) de Paulo Freire, que ens va recomanar, però sobretot ens va ajudar en l'observació de la nostra plaça d'educador. En elles, sempre present i sempre oblidada, com he arribat jo fins aquí? Més enllà de la visibilització del caràcter polític que té el treball de tot educador, ens va convidar a pensar dinàmiques que ens han servit per a desenvolupar una consciència crítica en el nostre procés de creixement (i, per descomptat, no ens han ajudat). Aquí hi ha moltes pistes que poden ajudar en el desenvolupament del nostre treball.

És molt recomanable escoltar podcasts amb motiu de les jornades. Posant les motxilles de cadascun mirant de què estan formades per a continuar revolucionant la societat.