argia.eus
INPRIMATU
Nora Salbotx. Professor
"Intentem explicar-ho tot per igual, encara que els nostres cossos, les nostres vivències, siguin diferents"
  • Katakrak porta al basc el llibre del professor bell hooks: "Transgressió assignatura". Hem parlat de la força revolucionària de l'educació, de les veus marginades, de la presència dels cossos a l'aula, de les pors del professorat i de les petites revolucions centrades en el món, amb Nora Salbotx, autora del pròleg del llibre: "Molts professors són discursius crítics, però baixant a la pràctica comencen els problemes".
Mikel Garcia Idiakez @mikelgi 2023ko urriaren 11
"Kostatzen zaigu aniztasuna onartzea, horrek dakarren guztiarekin: norbere gorputza, jarrera, hitz egiteko eta janzteko modua...". Argazkilaria: Dani Blanco / ARGIA CC BY-SA

L'educació sempre en crisi. És, a més, paradoxal: és la clau per a transformar la societat, però es critica que només reprodueix l'statu quo.
Encara que s'esmenta amb freqüència que l'educació està en crisi, en poques ocasions es parla que aquesta crisi s'ha mantingut expressament, i que no és una crisi caiguda del cel, és conseqüència de la intervenció educativa del neoliberalisme i el capitalisme en la dècada de 1980. Si l'educació és l'instrument més eficaç per a la reproducció o la clau per a l'alliberament de l'Estat, també és un debat clàssic, a vegades també de tots dos, tractant de fer esquerdes. És evident que hooks, a mesura que s'alinea amb la pedagogia crítica, aposta per la segona tesi: l'educació és un dels instruments més potents per a la llibertat i l'emancipació.

En aquest camí, els hooks utilitzen la lluita, la revolució, la radicalització... Són conceptes mal vists en aules i alumnes?
Hooks dedica un gran espai al pedagog Paulo Freire. Fins i tot, si la pedagogia crítica fos un puzle de dues peces, Freire ha posat una peça i Hooks ha posat una altra: a tota aquesta crítica d'oprimir, de descolonitzar, de superar l'occidentalidad, Hooks ha aportat el feminisme i tot està basat en el fet que l'educació no és neutral, per això Hooks defensa aules que promouen ardents debats plens de digressió. Però jo diria que sí, que això està mal vist, i és curiós, perquè en el pla teòric i discursiu la majoria dels professors diuen que són soci-crítics (segons un estudi que es va fer a Euskal Herria), però baixant a la pràctica comencen els problemes i caiem en la fal·làcia de neutralitat i objectivitat, temor, complex.

De fet, hooks parla de les pors dels professors amb propòsits revolucionaris i de com aquestes pors acaben trencant el desig inicial. Por a l'autoritat davant els alumnes (poder?) perdre, canviar la planificació, discutir… hooks diu que
molts professors progressistes no tenen problemes en el pla teòric, per exemple, per a referir-se als prejudicis de classe, però en la pràctica recorren a l'anomenada “regla burgesa” en la lògica interna de l'aula, en els motlles i en els comportaments. És a dir, treballem en motlles de les bones formes de la burgesia, i ens costa superar això, ens costa acceptar la diversitat, amb tot el que això implica: el propi cos, l'actitud, la manera de parlar i de vestir… A això li fa por, pensant que l'autoritat del professor es posi en dubte i que el control de la classe ens escapi.

Perquè la necessitat de la descolonització de classe, raça i gènere no es limita al material didàctic, és necessària la descolonització també en les dinàmiques i debats de l'aula.Va
a les arrels: no n'hi ha prou amb transmetre un coneixement alliberador, cal fer-lo mitjançant una pràctica alliberadora, la pròpia pràctica també ha de ser alliberadora. Des d'Euskal Herria es pot fer una lectura interessant: a partir de les nostres vivències, ens falta reivindicar les subjectivitats i fer-les visibles, oposar-nos a l'anomenada educació neutral i objectiva.

És la paraula grossa “objectiu”.
I totalment buscat: l'home blanc burgès i les seves mirades neutrals són objectives, i el que queda fora d'ell quedarà visible, cridarà l'atenció. Aprofitem per a buscar escletxes en el sistema i crear esquerdes.

"En la base està que l'educació no és neutral, per això, hooks aposta per aules que fomenten ardents debats plens de digressions"

En la mateixa línia, enfront dels qui menysvaloren les experiències individuals i prioritzen la visió global, hooks dona molta importància a l'experiència de cadascun dels components de la comunitat de classe, pensant que enriqueix el procés d'aprenentatge i que
les veus marginades funcionen com a contrapunt de les veus privilegiades. hooks va iniciar la seva carrera d'aprenentatge en una escola segregada, els negres a un costat i els blancs a l'altre, la qual cosa li va deixar una gran petjada des del principi, que les seves vivències i altres fonts li van portar a donar una gran importància a l'experiència hooks, fins i tot al cos, reivindicant una vegada i una altra que el cap i el cos són inseparables, encara que els sistemes ens fan creure que només som el cap. Aquesta reivindicació de la física és una gran aportació i diu que totes les activitats educatives haurien de travessar els nostres cossos i partir d'aquí. És igual que en classe el professor es posi per sobre de la tarima o després dels alumnes? Com influeix la manera de vestir, la manera de moure's, les variants utilitzades en parlar…? Estem representant tots d'una manera o una altra les maneres de la burgesia i del patriarcat que se'ns han imposat? Hauria d'explicar igual l'esclavisme i la colonització sent negres o blancs? I la guerra de 1936, sent net de l'un o l'altre bàndol? I els relacionats amb la literatura o la llengua, sent bascos o castellanoparlants? No fem aquest exercici polític, i intentem explicar-lo tot de la mateixa manera, encara que el nostre cos, les nostres vivències, les nostres experiències siguin diferents.

Malgrat la importància de l'acció, defensa que la pròpia reflexió i la teorització pot ser revolucionària, sobretot si es parla de temes silenciosos, exclosos, tabús...
Sí, Paulo Freire es basa en el que Conscienciació i Hooks diu conscienciació, donen lloc a la teorització, al marge del mer activisme, però també de la mera actitud intel·lectual. Plantegen un procés rodó: hi ha una forma intuïtiva d'assimilar el món al principi, després la seva problemàtica i conscienciació ens porta a un altre nivell de raonament que ens permet dur a terme intervencions que siguin transformadores o crítiques. Torno a la teoria amb el que la intervenció m'ensenya, i així es retroalimenten l'una i l'altra. Les intervencions transformadores i crítiques en educació també provenen d'un procés de problematización i conscienciació.

També parla dels professors que intenten fer una educació alliberadora. Nosaltres també
tenim… Sí. Tota sobirania que lluitem des de l'educació és una escletxa i una bretxa en aquest camí: sobirania tecnològica, de l'alimentació, de la llengua, de la terra, dels cossos, de la volta del sistema sexe-gènere… En aquest camí, quan transformem espais des d'una mirada feminista, quan plantegem iniciatives supra-helicentristas, quan utilitzem en el menjador aliments dels productors locals, quan organitzem juntes, amb una memòria històrica i una classe de treballadors. La qüestió és si polititzem tot això, si ho fem des de la consciència política, conscients que amb aquestes petites revolucions podem fer una gran revolució. En definitiva, tot el que ocorre des que entrem al matí a l'escola fins que netegen el col·legi al capvespre és polític (compte, alimentació, relacions de poder, participació, idiomes…) i és necessari prendre consciència d'això.

BELL HOOKS:

Nascut als Estats Units sota el nom de Gloria Jean Watkins, va ser escriptor, professor i militant feminista bell hooks (1952-2021). Quan era nen, va començar la seva carrera en les classes de negres, “ens vam adonar que allò que havíem d'aprendre i viure amb el cap era una acció contrahegemónica”; després, juntament amb els blancs, la decepció en classe va ser gran. Tant els que han viscut com alumnes, com la pedagogia alliberadora portada a la pràctica com a docents, i la seva resistència a la volta, les seves pors, errors i fruits, entre altres, han curat l'assignatura "Transgressió". L'educació com a pràctica de la llibertat".