- Xina, fa uns 4.000 anys. Els habitants del poblat emmurallat de Pingliangtai van construir una xarxa de canonades ceràmiques i rases de drenatge. A la fi de l'Holocè, les crisis ambientals en la zona de monsons de l'est asiàtic eren cada vegada més freqüents i greus, i Pingliangtain va posar en marxa un sistema de canonades sense precedents. Recentment un investigador de la universitat de Pequín ha investigat el jaciment amb l'ajuda d'investigadors de la universitat d'Hohai, Fudan i Londres, i ha publicat el resultat en la revista Nature.
Les peces ceràmiques tenen un diàmetre entre 20 i 30 cm i una longitud entre 30 i 40 cm. En un dels extrems són més amples per a encaixar i formar tubs llargs. Una vegada investigades les peces, aquestes s'han dipositat en el jaciment, en la seva ubicació original, on es conservaran millor. S'han reconstruït uns pocs tubs ceràmics que han estat dipositats en diversos museus de la Xina, com la peça de la foto, per a poder continuar investigant i mostrar-ho al públic.
Entre 4.200 i 3.900 anys enrere, en una època de creixents inundacions, la xarxa de canonades i rases ceràmiques per al transport i drenatge de l'aigua, la més antiga de la Xina, va ser capaç de construir i mantenir en col·laboració i treball comunitari. El sistema exigia la planificació i coordinació de tota la comunitat, però en Pingliangtain no hi havia estructures jeràrquiques centralitzades. Això demostra que “els homes del Neolític eren capaços de fer complexos treballs d'enginyeria sense la necessitat d'un poder central, tot el van fer de manera comunitària”, assegura l'arqueòloga Yijie Zhuang.
A més de les canonades, els experts han investigat les petjades de les cases de Pingliangtai i han observat que totes les cases eren bastant petites i que no hi havia cases més grans i més luxoses que entre les altres destacaven.
A més de les canonades, els experts han investigat les petjades de les cases de Pingliangtai i han observat que totes les cases eren bastant petites i que no hi havia cases més grans i més luxoses que entre altres. També s'ha excavat el cementiri, ja que la jerarquia poblacional es ressalta en els objectes que solien ser enterrats juntament amb els cadàvers en les tombes, i tampoc s'han trobat indicis de desigualtat social. El contrari ocorre en els jaciments de la zona de la mateixa època. Tant els habitatges com les sepultures indiquen que eren comunitats jerarquitzades. Però aquestes comunitats no van ser capaces de resoldre els problemes que plantejaven les variacions del clima.
Per tant, la canonada de Pingliangtai mostra que per a la realització d'obres complexes d'enginyeria no era necessari un poder centralitzat. És més, una comunitat sense evidents desequilibris va tenir més capacitat per a afrontar els reptes del medi ambient que una comunitat amb maneres de comandament més “desenvolupats”.