Aquest curs m'ha canviat el lloc de treball. Cada dia, perquè haig d'anar més lluny de casa que abans, i en general m'ensenya a agafar el cotxe el menys possible, he decidit fer-ho amb tren.

L'univers ferroviari em va enxampar del primer viatge.

D'una banda, el món ferroviari t'acosta més a la realitat social. Tens el plaer de conèixer l'organització tècnica i administrativa de les infraestructures, sorpresa per sorpresa. Per als trens que gestiona Nova Aquitània, haurà d'adquirir la targeta com a tal per al TAV sota la responsabilitat del SNCF. Al matí, el tren tindrà una porta gran perquè la reparació no ha durat la vespra; a la tarda, el tren no sortirà perquè el conductor ha pujat a reemplaçar a un company que no està en un altre tren... El controlador t'explica que pots prendre situacions absurdes amb riure o empipament, donant-li un toc de gentilesa a tota la maquinària.

D'altra banda, el món ferroviari et porta al món imaginari lluny d'aquests disbarats. En arribar al moll, al matí sense aclarir, estàs només, i comences a endevinar què et passarà i qui veuràs en els següents minuts: que un veí que ha passat la nit en un racó de l'estació et preguntarà el just per a beure cafè; que t'apareixerà un menor africà ocult demanant ajuda; que algú que ha recollit la borratxera et demana que cridis als seus... A poc a poc, han arribat treballadors com tu, amb els ulls mitjà caiguts, adormits, amb una mà a la bicicleta, amb un altre sac o dos.

El tren arriba llavors. La nit negra s'il·lumina primer amb les tutas, i aviat la seva presència s'esvaeix omplint les ribes. En el seu interior, estan ja aixecats abans que tu, zoin dormint, escoltant música zoin, llegint zoin, treballant en ordinador o amb cura. En el tupust, les històries llegides t'han arribat en un doll i mirant a cadascun dels viatgers, estàs pensant si aquest no és l'assassí que surt de la novel·la del Murder on the Orient Express, un altre ser derrotat de Manhattan Transfer, que no tenia l'amor de l'infern de Dans le train i la seva esposa de London asseguda en un infern.

Quan agafes el tren no arribes com quan vas partir. El món ferroviari real i imaginari et canvien, si vols o no.

Encara tinc com a prova altres tres obres literàries. Des de la Finestra d'Embranzida de Lizardi, el primer que et diu amb la impactant lírica de l'època és que moure't en l'espai temporal et deslliga la intimitat interna. La Modification de Michel Butor, després: el narrador és el primer text que està somiant: et fa caure de la posició de lector i fer-te portar el paper de protagonista. Viatja des de París a Roma, en aquesta novel·la, on les seves intencions més profundes se li canvien per complet durant vint-i-un hores.

Per fi, Otzaurte d'Urt Zubiaurre Otamendi (Terres sense nom), també en això el narrador-protagonista és lector, ets tu i somies que el tren et porta fins a una estació sense wifi, Otzaurte. O, per a dir-ho més directament, tindràs “el desig d'agafar el tren i perdre'l”, amb sis pàgines, per a escapar de la teva boja vida.

Els viatges de tren són, sens dubte, viatges per a perdre's en la realitat i en la ficció.