argia.eus
INPRIMATU
Indonèsia està sacrificant el seu medi ambient en nom de la transició ecològica
  • Per a fer front al desembarcament de Jakarta, la capital d'Indonèsia, i respondre al problema de la contaminació dels jacobeos, una gegantesca ciutat es construeix des de zero en la selva de Borneo. L'acabada de crear Nusantara es dedicarà a canalitzar els trasllats i es convertirà en una nova capital. Malgrat la destrucció de l'ecosistema i l'augment dràstic de les emissions de CO₂, el Govern el considera una “ciutat ecològica”. Si això no fos suficient, està construint un dels majors centres industrials del món per a acabar amb les importacions de gas i petroli. També ho considera “verd”.
Jenofa Berhokoirigoin @Jenofa_B 2023ko urriaren 04a
2.500 kilometro koadroko hiri erraldoia Borneo oihan tropikalaren erdian eraikitzen ari dira, bertako bioaniztasuna eta ekosistemak xehatuz. Argazkian, Indonesiako presidentea hiriaren eraikuntza hasi aitzin, lekuari begira. (Argazkia: wikimedia)

Entre els exemples més significatius del frau del capitalisme verd es troben dos macroprojectes iniciats pel Govern d'Indonèsia: “La ciutat ecològica de Nusantara” i “Zona verda industrial de la comarca de Kalimantan”. Els danys col·laterals socials i ecològics són tan grans que predomina la falta de coherència en els càlculs matemàtics. Si es van cobrint amb paraules “verda”, “ecològic” i “carboni-neutre”.

Quant a la ciutat de Nusantara, des de 2019 el Govern parlava d'aquest propòsit i el Parlament el va aprovar el 18 de gener de 2022. En lloc de Jakarta, tindran el seu capital i totes les institucions polítiques, oficines financeres, funcionaris i jacobeos es traslladaran. A 1.200 quilòmetres de Jakarta, la nova capital s'ha instal·lat en el centre de l'illa de Borneo, més extensa, enmig d'una selva, en un espai natural de 2.500 quilòmetres quadrats. Ha estat dibuixat com a “ciutat ecològica”: energies renovables, cotxes elèctrics, pensats per a fer tot a peu, replantat el 65% de la selva... Ser neutre en carboni per a l'any 2045, absorbir tantes emissions.

L'elecció de l'illa més extensa de Borneo en l'arxipèlag té la seva importància perquè Indonèsia és un país amenaçat per la pujada de la mar. Cada any surten a la mar uns deu centímetres, eliminant les illes típiques i qüestionant el dia a dia dels ciutadans. Gundul i Betet acaben de ser devastats per la mar i altres quatre tenen el mateix atzar a mitjà termini: Salah Namo, Burung, Kramat i Kalong. Tenen el problema de reduir tant l'illa com la pujada del nivell de la mar. És el resultat d'un bombament excessiu i il·legal d'aigua que desfà els aqüífers subterranis i mata les càrregues dels edificis. Així, Jakarta surt cada any 10-15 centímetres –25 centímetres al nord de la ciutat–.

A més, és una ciutat amenaçada per tsunamis, volcans, terratrèmols i inundacions, amb plaques tectòniques en una zona de trobada. A aquestes amenaces naturals cal afegir els danys de les activitats humanes: 30 milions de jacobeos i la seva activitat. El 55% de la població i de les activitats econòmiques d'Indonèsia està concentrada en ella, la qual cosa li situa entre les ciutats més contaminades del món.

Adaptació a l'emergència en lloc de modificar-la

Ha realitzat una interessant anàlisi d'aquest macroprojecte en Nusantara: la nouvelle capitale Indonésienne, quand la fuite climatique se sustitue à la lutte (“Nusantara: La nova capital d'Indonèsia, en la qual la lluita contra el clima s'imposa en la lluita contra el clima”) articles científics. Els investigadors fan una conclusió lamentable: “En paper, és un projecte econòmicament viable, però problemàtic en tots els altres àmbits i que ens mostra clarament la incapacitat i falta d'interès dels pobles enfront de la crisi social i ecològica. L'escalfament climàtic afecta directament a una part de la població. Però en lloc de canviar les maneres de pensar i de viure prefereixen no canviar res i tornar a començar en un altre lloc. Desplaçar [Jakarta] és escapar-se d'esquena al problema”.

El macroprojecte té un cost de 33.000 milions de dòlars i només el 19% està cobert de diners públics (el president d'Indonèsia, Joko Widodo, assumeix el risc que el 81% es deixi en mans de multinacionals i d'interessos privats internacionals i locals). Una “aberració” segons la població, sabent que ha estat una decisió “no excessivament reflexiva” (els danys al medi ambient i a les seves poblacions autòctones no s'esmenten en l'informe del Tribunal de Comptes d'Indonèsia de juny).

Tres són els principals danys ecològics que lamenta l'ONG de Walhi. En primer lloc, pel que respecta al clima, la desforestació i la confusió de l'ecosistema augmentarà el canvi climàtic, ja que a més d'augmentar les emissions de CO₂, també hi haurà altres alternatives per a absorbir les emissions de CO₂. El segon, la fauna i la flora de l'illa seran destruïdes i tres, les construccions i les activitats posteriors, causaran una forta contaminació. És a dir, la “ciutat verda”, presentada com a solució de sortida, no farà sinó augmentar l'emergència climàtica en la qual s'assenteixi.

Socialment Nusantara és també un drama. En primer lloc, perquè Bali, que viu en el centre de la selva borneana, ha robat terres al poble autòcton, a canvi de dos soss i sense donar-li l'opció: “Ens demanen anar, però no sabem en quines condicions: no hi ha un criteri clar de compensació”, diu un testimoni al periodista de Reporter. D'altra banda, 30 milions de jacobeos no podran desplaçar-se. Les circumscripcions dels membres del Govern, els funcionaris –cada any són 25.000 funcionaris a partir de 2024–, els financers i els que tenen capacitat econòmica, aquests sí... però els altres? Qui haurà d'estar en la contagiosa i amenaçada Jakarta? Qui haurà de migrar a un altre lloc per necessitat? Els més pobres.

En marxa també el major complex industrial “verd” del món

Davant la crisi ecològica global, el polígon industrial de Kalimantan és un exemple de l'elecció de no conduir el canvi de paradigma. També en paper “verd” i “ecològic”. Es construeixen en un espai natural de 30.000 hectàrees. L'energia procedent de les centrals hidroelèctriques, gasistes i solars de la zona serà aprofitada per a produir en elles tecnologies “verdes” d'alt nivell –bateries d'ions de liti, panells solars, etc.–, extraient els minerals i metalls necessaris per a aquestes tecnologies –Indonèsia és el país amb major reserva de níquel del món, és rica en alumini...–. Malgrat la seva presentació com a energia verda, són coneguts els danys ecològics d'aquestes mines i macrocentrals. En essència, és significatiu el llistat dels qui inverteixen en ell, precisament perquè són multinacionals del sector del gas, el petroli i el carbó.