La setmana passada em vaig adonar que el navegador duckduck té un botó que tanca totes les fitxes que tens obertes en el navegador i esborra les dades. El botó, la imatge d'una flama, és molt fàcil d'entendre, fàcil d'explicar.

Les persones que treballem amb persones en situació d'exclusió necessitem per a acostar-nos a les seves vides en l'àmbit digital. Google i els altres saben penetrar en els sistemes i en les vides. Moltes persones en situació d'exclusió no distingeixen entre el navegador i el cercador, no saben caminar en els ajustos dels navegadors, alguns no saben llegir ni escriure... Com crear programes d'educació digital crítica per a aquestes persones que no s'adeqüin als seus coneixements i capacitats a les eines amb les quals funcionen per si mateixes? Inclouen el capitalisme digital en els seus dispositius.

Les persones més vulnerables a la digitalització necessiten eines que protegeixin la seva vida dels interessos de les dinàmiques de mercat i de les classes. Això no vol dir que hàgim de tenir a les persones en la ignorància, o que no puguin entendre la realitat que tenim, però hem de facilitar el camí, seguir la mateixa estratègia que les tecnologies que han irromput en les nostres vides per a fer més accessible la privacitat i la seguretat per a les persones.

La digitalització porta poc temps amb nosaltres i la desconfiança cap a algunes corporacions està encesa en la societat. En principi, la usabilitat i els bytes eren el cimbell per a pretendre passar d'una plataforma a una altra, i avui dia crec que els serveis que, superant les característiques anteriors, permetran una gestió més transparent de la privacitat i la seguretat seran els més atractius.