Els nens d'Educació Infantil de la ikastola Karmelo de Santutxu estudiàvem en la seu de Santa Marta. En el centre d'unes escales estava la nostra petita ikastola i havíem de pujar i travessar la carretera per a anar a la plaça del Carmelo. A l'hora de jugar els nens anàvem en fila, de dues en dues, de la mà. En tornar de la mateixa manera, però travessant la carretera, sortíem a tota velocitat descendint per les escales, romania tancada fins a la porta. Llavors començàvem a cops contra la porta: “Obriu, obriu, que som policies!” (Obre, obre, som policies! "), fins que algú obri la porta per dins. Avui dia això seria impensable, perquè ens ensenyaven en les ikastoles... Però no era sinó un reflex de la realitat que ens envoltava.

Després vam ser a la “nova ikastola”, que avui és la Casa Social autogestionada Karmela. Allí jugàvem a la policia i al robatori (“polis i cacos” per a altres nens del barri). Ningú volia ser policia. Jugàvem igual “a indis i vaquers”, i la majoria indi!

En aquella època anava vestit de grisa Policia; la Guàrdia Civil “de verd piolo”. Tenien bigoti i molt mal aspecte. Apareixien en les mobilitzacions a favor del basc, tocaven amb la paraula i tiraven les pilotes. La majoria tenia alguna pilota de goma a casa. Encara recordo el que carreguem en Santutxu en Olentzero i ens vam amagar en una carnisseria. Érem criatures, però vèiem de prop què era la Policia.

Ara vaig tots els anys als indis. Són indígenes, no indis, ni plomes ni arcs, però jo encara m'identifico amb ells. I ara m'adono que d'ells tenim alguna cosa a aprendre. Els dàrsenes colombians i altres pobles tenen la Guàrdia Indígena, la tingui Kiwe, una estructura de conservació i protecció del poble i del territori, que moltes vegades ha estat en el punt de mira dels grups armats i dels governs dretans. Les tinguis Kiwe han intentat sovint equiparar-les amb les defensores, però estan molt lluny d'elles. La guàrdia manca d'estructura militar, manca d'armes i en ella es troben nens, adults i ancians, formats i involucrats en la cura. Les seves úniques armes són el pal i el mocador vermell i verd, però són suficients per a ajudar els ciutadans a cuidar la terra mare, protegir el territori i, quan sigui necessari, detenir als delinqüents i posar-los en harmonització.

Els que han decidit acabar l'Ospa Eguna han escrit que no fa falta cap mena de policia. La policia sempre ha cuidat als poderosos i tenen raó. Però la Policia no és només qüestió dels capitalistes, sinó també dels governs comunistes. Nosaltres el que necessitem són guàrdies, però no civils, sinó tinguis Kiwe, que posin la guàrdia en el centre.