Vam aprendre en publicar els resultats de l'última enquesta sociolingüística d'Euskal Herria a Navarra: Des de 2011 en la Comunitat Foral s'ha reforçat l'actitud contrària a la promoció de l'ús del basc i s'ha afeblit la més favorable. En Euskal Txio, veient a la gent no és per casualitat, em vaig posar una explicació: “La sociologia de Navarra està canviant a causa de l'emigració. Els procedents de l'exterior coincideixen, principalment, amb gran part de la població que històricament ha viscut i educat en l'estranyesa cap al basc des dels anys 80. La nostra baixa natalitat fa la resta”.

Ja ho deia, m'ho deia. El que més em va agradar va ser considerar la meva aportació com un “discurs perillós”. Un altre insult: “Racista brut”.

No té bona fama incloure la situació del basc en la mateixa equació i l'emigració. Ni com a variable. Comprensible. Afegir més taques al que aporta una càrrega suficient no és un civisme.

Evidentment, és inútil estar en contra de l'emigració. Nosaltres continuaran venint mentre siguin rics i pobres, estiguin o no en contra. Nosaltres conformem o no un Estat. L'emigració ens beneficia econòmica i socialment. A canvi –siguem sincers– fa més inclinada la regeneració del basc.

La recent enquesta publicada en la CAPV destaca la bona disposició dels immigrants de la zona cap al basc. En les tres províncies, l'ensenyament garanteix el coneixement universal del basc. Els fills dels quals vinguin de Bolívia, el Marroc o Bulgària aprendran basc (alguna cosa); no seran obstacle per als seus pares.

A Navarra, per contra, no està garantida l'ensenyament en basc ni en basc a tot arreu. A més, els veïns i veïnes de tota la vida del poble veuen malament el desenvolupament del basc. En la Comunitat Foral no tenim enquestes de moment. No sabem exactament què pensen els immigrants. Per contra, sabem on matriculen als seus fills i no sol estar en el model D. Perquè a vegades no se'ls ofereix. En unes altres, perquè prefereixen el model sense basc.

Els euskaltzales venem el basc com a eina d'integració. A Navarra, no obstant això, el basc és un obstacle més en la seva nova ciutadania econòmica i social en el missatge que els envia permanentment la legislació, l'actitud de les principals institucions i un gran sector de la societat. No hauríem de sorprendre'ns tant de la creixent presència d'aquest enfocament entre les noves incorporacions.

Els navarresos ens han vingut sense ser vencedors de la tirada de corda per a conquistar als navarresos de sempre. Perquè la balança no es desequilibri encara més, caldrà pensar en alguna cosa més que a mantenir la de sempre. La qüestió necessita una reflexió. Sense histerisme. Sense apriorisme. Sense antiojo ideològic excessiu.