En els últims anys han aparegut diversos casos similars que han estat comunicats excepcionalment. No obstant això, l'equip liderat per la biòloga Cara Wall-Scheffler, de la Seattle Pacific, acaba de realitzar un estudi general sobre les dones caçadores i la conclusió publicada en la revista Plos One és clara: En les societats caçadors-recol·lectores prehistòriques practicaven la caça tant homes com dones.

Per a això s'han analitzat 63 comunitats de tot el món, de les quals 50 han trobat proves que la caça era obra de tots: Punan (Malaysia), Wopkaimin (Nova Guinea), Hiwi (Veneçuela), Matses (Amazònia), Tsimane (Bolívia)… Per tant, en el 80% de les societats caçadores almenys hi havia dones caçadores i en el 20% restant no es van trobar proves ni favorables ni adverses.

Per a això no han investigat nous jaciments o pistes, sinó que s'han basat en estudis previs, però la interpretació ha canviat. Durant molt de temps s'ha considerat que en aquestes comunitats prehistòriques els rols de gènere estaven molt repartits per la perspectiva subjectiva de la societat actual: els homes utilitzaven la seva força per a la caça i les dones practicaven la recol·lecció i la cura dels nens.

La recerca ha trencat aquesta creença, però això no vol dir que no hi hagi diferències de gènere, ni matisos. En paraules de Wall-Schleffer, “les petjades arqueològiques indiquen que les dones practicaven la caça de preses de gran grandària, ensenyaven pràctiques cinegètiques a les noves generacions i, amb freqüència, utilitzaven armes més diverses i estratègies més desenvolupades que els homes”.

Els investigadors afirmen que això de la caça és només un exemple, i com fins ara els rols de gènere prehistòrics s'han vist condicionats i interpretats incorrectament des del punt de vista actual, s'han començat a investigar altres aspectes: la mobilitat femenina, la capacitat de portar nens petits a l'esquena durant qualsevol activitat… I demanen als membres de la comunitat científica que revisin les dades recollides fins ara.