Bourget, per exemple, ja tenia 33 anys i encara no va aconseguir que la seva carrera pugés i escrivís llibretes per a Jacques Offenbach, entre altres.

El trio es va adonar que algunes de les peces que tocaven en el famós cafè de l'Avinguda Gabriel van ser creades per ells. Gràcies a la seva música, pagarien pel seu treball als intèrprets que estaven tocant en directe. Els responsables del local també estaven rebent diners perquè atreien al públic que consumia mitjançant actuacions musicals. En canvi, els compositors no rebrien ni una sola lliura.

Per això aquesta nit, si no se'ls paga pel seu treball, van decidir no pagar les begudes consumides per a pal·liar la injustícia. L'amo del Cafè donis Amassadeurs va decidir denunciar als compositors que van marxar sense pagar i l'assumpte va arribar als tribunals.

El judici va ser per als tres compositors. I van aconseguir moltes més begudes que no pagar. Van obrir el debat i van començar a organitzar músiques creatives. Quatre anys després, en 1851, es va crear la Société donis Auteurs, Compositeurs et Éditeurs de Musique (SACEM), primera associació per a la gestió col·lectiva dels drets d'autor dels músics. Durant segles, els compositors només aconseguien donar vida al seu talent gràcies al mecenatge o a determinats encàrrecs, però una nit de 1847 van deixar sense pagar aquestes begudes, a partir de llavors el treball creatiu tindria un merescut reconeixement i una compensació econòmica… el límit entre el reconeixement de la creativitat i la prohibició de compartir, el defensor dels drets i l'especulador financer, fins que va començar a difuminar.