Vaig participar al juliol en l'acampada de petites revolucions per a reflexionar sobre la cura. Al voltant de la taula ens asseiem cinc dones: Laura i Shirley de l'Associació d'Empleats de Llar i Cura d'Àlaba; Paula i Ainhoa del grup “Vides de tots en el centre”; i Kukuso, jo.

Com ocorre sovint, Shirley i Laura ens van obligar a tots els altres participants a “trepitjar la terra”, quan ens van mostrar una foto cruel de la seva realitat. Van fer reivindicacions molt concretes: abolició del treball domestico com a treballador intern; regulació de les condicions de treball; i inclusió en el règim general de la Seguretat Social, com altres treballadors. És a dir, ens van dir que els drets fonamentals per a sortir de l'explotació són garanties indispensables.

Com el propi sistema capitalista, en la nostra societat també està en crisi el desenvolupament de la cura, i el feminisme està fent moltes reflexions per a sortir de la crisi, però no és fàcil. L'organització de la nostra societat ha creat la paradoxa que algunes dones no accepten el treball de la cura perquè l'ha imposat el patriarcat, però al mateix temps hi ha altres dones en la següent baula de la cadena perversa, més pobres i racistes, que estan obligades a exercir la cura en condicions precàries i en situació d'explotació.

En la cerca d'una solució intermèdia, el moviment feminista proposa que les tasques de cura haurien de ser assumides pels serveis públics. Veig dues contradiccions bàsiques: la primera, encara que es traslladi a l'àmbit públic, si no es modifica el sistema econòmic, la cura continuarà en mans de les dones; i la segona, la responsabilitat de la comunitat i el “deute social” existent en aquesta matèria.

En totes dues contradiccions pot aparèixer un altre problema profund: la necessitat d'aplicar el creixement controlat també en l'àmbit de la vigilància. És a dir, potser hem de deixar de pensar que la cura de les persones majors, de les persones dependents i dels nens no s'adapta com a comunitat. Potser caldria canviar l'estil de vida que tenim molts fins ara, immers en un consum constant, i invertir més temps i més recursos en la cura dels nostres veïns.

Després de la campanya electoral ha quedat clar que, al meu entendre, els partits polítics no volen entrar en aquest debat i, per tant, els sindicats i el moviment feminista hauran d'assumir-lo. Exemple de la pròxima vaga feminista.

Hem de treballar alternatives i, al meu entendre, cal deixar clar que cuidar i viure en el sistema capitalista és incompatible. Per això és fonamental la revolució de la cura.