… i recorre el món. Les vacances solen ser per a mi un espai sense pantalla i per a gaudir de noves experiències. Enguany he viatjat a l'estranger a la recerca de noves experiències i he hagut d'abandonar la idea de vacances sense la meva pantalla. La raó, la comoditat que suposa la digitalització i un complicat viatge a l'estranger, on havia de contactar amb molts proveïdors. Viatjant amb una motxilla petita, el mòbil ha estat la meva única eina i l'he utilitzat per a fer traduccions, conèixer el valor dels diners estrangers, controlar les despeses, llogar el cotxe i l'habitació, agafar vols, comprar entrades… He entès que totes les relacions entre proveïdors i clients poden estar digitalitzades fins i tot en el lloc més marginal del món, fins i tot la petita empresa basada en el turisme pot tenir una part important del seu model de negoci desenvolupat gràcies a la digitalització.

Tot això està molt bé, i ens facilita la vida de cara a les transaccions econòmiques, però m'adono que en alguns llocs en els quals he anat he tingut poca relació amb les persones d'allí, i crec que per a percebre la naturalesa i cultura d'un lloc no n'hi ha prou amb consumir l'autòcton, sinó que el millor és posar-me en contacte amb els qui viuen en ell. El turisme té com a caràcter moure la capacitat de consum de les persones d'un lloc a un altre, lligat a la idea de l'experiència. Desgraciadament, els éssers humans busquem aquesta experiència de manera massiva i la digitalització aprofita aquesta oportunitat d'una manera més còmoda i eficaç. D'aquesta manera, el període vacacional, més que tenir experiències, es converteix en moltes ocasions en un període de consum. Aquí també hem de buscar l'equilibri, a vegades serem viatgers i a vegades turistes, sense ser conscients del paper que juguem sovint.