Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

“Perquè el feixisme continua amenaçant, Sinsorga és imprescindible”

  • Andrea Momoitio és periodista i escriptora del llibre Llunàtica (Aldartetsu) (Llibres del KO, 2022). Juntament amb la periodista Irantzu Varela han creat el centre cultural Sinsorga del Casc Vell de Bilbao per a fomentar la cultura i el pensament feminista.
Argazkia: Pello Maudo Herrero / ARGIA CC BY SA
Argazkia: Pello Maudo Herrero / ARGIA CC BY SA
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

El 23 de juny el centre cultural feminista Sinsorga de Bilbao va obrir les seves portes. Quan i com sorgeix el projecte?
La idea de crear alguna cosa és antiga. La veritat és que Irantzu Varela tenia el seu despatx en l'edifici situat enfront de la seu de Pikara Magazine. Amb el temps vam tenir clar que no tenia sentit mantenir els dos locals i que, sens dubte, el millor era estar junts. A poc a poc comencem a donar forma a la idea, mirem també alguns locals, però la idea va quedar anul·lada. Un dia, quan vaig sortir de la Plaça Nova de Bilbao, vaig veure l'edifici de front i vaig tenir clar que havia de ser allí. Així va ressuscitar la idea.

Kulturgune Feminista La Sinsorga, al carrer Askao, a Bilbao. (Foto: Pello Maudo Herrero / ARGIA CC BY, S.A.)

Vaig llegir en una entrevista que volíeu crear un lloc on us agradaria anar a vosaltres. Troba a faltar referents i espais com el Sinsorga?
No crec que faltin, perquè sempre hem tingut refugis i refugis feministes. A vegades han estat més clandestines, altres més visibles, però sempre han estat a Bilbao i en altres llocs de l'Estat espanyol: Raposa a Barcelona i Ovella Negra a Madrid, per exemple. És veritat que normalment hi ha espais més petits en comparació amb la bilbainada que hem creat…

Sinsorga és un espai per a fomentar la cultura i el pensament feminista. Com ho gestionaran i què ofereix el projecte? L'edifici
consta de quatre plantes i en cadascuna d'elles es poden trobar diferents ofertes, una timba, una botiga i molts espais per a projectes i abonats. La timba és gestionada per tres servidors i un responsable per a garantir l'oferta diària. El menjar la porta la cooperativa Sustraia i nosaltres l'oferim en el local. La botiga, de moment, la gestionem Irantzu i jo, i en ella es poden oferir productes elaborats per dones i marques amb criteris feministes. I en la zona d'abonats, a canvi d'una quota anual, es poden utilitzar diferents espais.

"Hem tingut molts problemes amb molts tipus que han vingut a treballar: ens han qüestionat, han qüestionat el treball del
nostre arquitecte"

Abans l'edifici va ser una botiga de vestits de matrimoni i ara, gràcies a les aportacions de prop de 300 persones, s'han convertit en un centre cultural feminista de quatre plantes. El repte era que els responsables de l'obra fossin dones. Com ha estat el procés? Ha estat
bastant difícil. Més d'un ens va avisar que anava a ser així i ho hem comprovat. No ens ha costat especialment trobar dones que volien participar en el treball veïnal; el més difícil ha estat trobar un equip per a treballar en les condicions exigides per la llei. Ha estat desesperable, no sols l'obra en si mateixa, sinó tot el procés. Passem molts mesos parats: l'arquitecte estava fent el seu treball en contacte amb l'ajuntament, però no podia fer res. El procés ha estat penós.

D'aquest procés han creat també un documental.
Des que comencem a treballar en el projecte de Sinsorga, Irantzu i jo vam tenir clar que probablement els dos som periodistes, que era important explicar la història perquè la creació de relats és fonamental. Parlem amb els amics d'Al Bord Films, que han convertit la idea inicial en un producte amb més personalitat. Va més enllà d'explicar com ha estat el procés. No puc avançar massa, es publicarà en 2025.

Aquestes setmanes de sinsorga oberta podreu comptar més d'una curiositat, no?Un
d'ells ho explicarem en el documental, l'haureu de veure! No obstant això, hem tingut molts problemes amb molts tipus que han vingut a treballar, perquè no ens han tractat bé: ens han qüestionat, han qüestionat el treball del nostre arquitecte… Bueno, això demostra que el patriarcat i el seu engranatge funciona perfectament.

Fotografia: Pello Maudo Herrero / ARGIA CC BY, S. a.

Les portes de l'espai estan obertes a qualsevol persona, excepte transfobos i feixistes. Com vius aquest context de pujada de la punta dreta?
El dia de l'entrevista ens han col·locat un adhesiu en el portal del Sinsorga. Bé, vivim aquest context amb atenció a les agressions que podem rebre, tant físiques com virtuals. Però, sobretot, per la qual cosa hem vist des que obrim les portes del Sinsorga, creiem que tenim molt suport. I clar, passi el que passi, respondrem amb fermesa.

En aquest context, per què són necessaris espais com el Sinsorga?
Encara que hem aconseguit guanyar una mica de temps amb el resultat de les últimes eleccions, el feixisme ens continua amenaçant i necessitem espais propis per a impulsar el nostre pensament feminista, estar junts i afrontar el que vindrà.

El pensament feminista reivindicatiu

“Record la socialització política del feminisme quan vaig sortir de l'armari, potser una mica abans. Quan vaig començar a buscar respostes a la idea de ser brioix em vaig trobar amb el feminisme i des de llavors he estat acompanyant. Posteriorment em vaig submergir en la revista Pikara Magazine en el segon any dels meus estudis. Fins llavors tenia clar on em situava enfront del masclisme i a l'heteropatriarcado, però, per descomptat, vaig ser afortunat perquè vaig trobar una escola gairebé a mesura en Pikara. Des de petit volia ser periodista, mai he vist una altra opció. Record que quan era petita entrevistava les dones del barri i després anava a casa a passar les xerrades a Word”.


T'interessa pel canal: Feminismoa
2025-02-26 | Elixabet Etchandy
Martxoaren 8ko, emazte langileak lehen lerrora!

Martxoaren 8a hurbiltzen ari zaigu, eta urtero bezala, instituzioek haien diskurtsoak berdintasun politika eta feminismoz josten dituzte, eta enpresek borroka egun hau “emazteen egunera” murrizten dute, emakumeei bideratutako merkatu estereotipatu oso bati bidea... [+]


2025-02-26 | Leire Artola Arin
Martxoak 8
Faxismoa borrokatzeko feminismotik indarrak batzeko deia

Martxoak 8a heltzear da beste urtebetez, eta nahiz eta zenbaitek erabiltzen duten urtean behin beren irudia morez margotzeko soilik, feministek kaleak aldarriz betetzeko baliatzen dute egun seinalatu hau. 2020an, duela bost urte, milaka emakumek elkarrekin oihukatu zuten euren... [+]


Gorputz hotsak
“Garrantzitsua da Down sindromedunok oholtzan ikustea”

Gazteagotan baino lotsa handiagoa dauka, baina horrek ez dio saltsa askotan ibiltzeko gogoa kentzen Leire Zabalza Santestebani (Iruñea, 1990). Beste gauza askoren artean,  Motxila 21 musika taldeko kidea da. Nabarmendu du musika gauza asko aldarrikatzeko bide izan... [+]


2025-02-26 | Leire Artola Arin
Irene Ruiz, Itaiako kidea
“Instituzioak beraiek ere badira oldarraldi matxistaren erantzule”

Martxoak 8aren izaera iraultzailea berreskuratzeko deia egin du Itaia emakumeen antolakunde sozialistak. Irene Ruiz Itaiako kideak azaldu digunez, “oldarraldi erreakzionarioaren eta matxismoaren aurrean proposamen iraultzailea hauspotu eta kontzientzia sozialista... [+]


Haur miopeen gorakada handia, kezka iturri: “Kanpoan jolastea oso inportantea da”

Miopia gero eta gehiago eta gero eta lehenago ari da garatzen, eta horren arriskua da dioptriak gehitzen joatea eta helduaroan begiari lotutako hainbat gaitz izateko aukerak dezente handitzea. “Eguzki-argia jasotzea inportantea da, eta denbora asko ez igarotzea oso gertu... [+]


M8an faxismoaren kontra eta aliantza feministen alde egingo du Euskal Herriko Mugimendu Feministak

Martxoaren 8an kalera ateratzera deitu ditu herritarrak mugimendu feministak, "desberdinkeriek bere horretan" dirautelako. Zapalkuntza mekanismo berriak agertu direla salatu dute, eta feminismoa "ezkerreko borroken erdigunera" eramateko beharra aldarrikatu.


Sorolls corporals
"Volem deixar de costat el dolor, perquè no és rendible per al capitalisme"
Iosune de Goñi García, fotògrafa, escriptora i traductora (Burlada, Navarra, 1993), és una apassionada per les històries i la construcció de mons. Sovint la produeix de les ferides, el cos i el dolor. És una persona amb discapacitat i un malalt crònic que utilitza l'art... [+]

Denuncien una agressió masclista a Amurrio
La Xarxa de Dones d'Amurrio ha convocat una concentració de repulsa el dimarts a les 19.00 hores per a denunciar l'agressió masclista. A Bilbao, Itaia s'ha mobilitzat aquest dilluns per a denunciar l'agressió sexual a una menor en el centre de la capital biscaïna.

Maddi Isasi, secretària feminista de LAB
"Volem que LAB sigui el subjecte que faci la seva aportació sindical en la construcció d'una Euskal Herria feminista"
La secretària feminista del sindicat LAB ha editat un llibre en el qual tot aquell que es cridi té el seu nom, basat en els testimoniatges de diverses companyes feministes. "Hem fet una genealogia o un glossari, o potser les dues coses són juntes o pot ser que no siguin ni... [+]

La majoria dels hondarribitarras aposten per una parenceria igualitària, segons una enquesta de l'Ajuntament
El 45,6% dels enquestats prefereix una parenceria mixta per al municipi i més del 65% opina que la ciutadania ha de participar en xerrades i tallers per a solucionar el conflicte de la parenceria.

2025-02-05 | Ula Iruretagoiena
Lurraldea eta arkitektura
Etxeko komuna

Euskadi irratian baineraren ordez dutxa jartzeko iragarkiak etxeko komunean obrak ya hastera animatzen duen kuña hori. Obra erraza, inbestitze txikia eta aldaketa handia iragartzen da. Komunetako sanitarioen joerak aldatu dira eta ahoz aho zabaldu da zeinen eroso eta... [+]


"El ioga oncològic es basa en la tendresa i el respecte"
La professora de ioga oncològica Paula Barrio treballa les eines per a processos oncològics: “Connectem amb el cos i la zona lesionada”.

Permís de paternitat

He tingut molts dubtes, independentment que obrís o no el meló. M'atreviré, maleïda sigui! Vull posar sobre la taula una reflexió que tinc al cap fa temps: no és just que la dona que ha donat a llum tingui la mateixa durada que l'altre progenitor. Més ben dit, el mateix... [+]


La Marxa Mundial de les Dones reivindica la necessitat de desenvolupar la justícia feminista
La Marxa Mundial de les Dones d'Euskal Herria ha celebrat aquest cap de setmana unes jornades sobre violència masclista en Villava. Han posat en qüestió el sistema judicial, han analitzat els valors de la justícia i de l'autodefensa feminista.

Eguneraketa berriak daude