Últimament s'estan produint canvis en les universitats d'Hego Euskal Herria. L'avanç de les eleccions espanyoles a la fi de juliol va accelerar alguns d'aquests canvis i va detenir o va retardar uns altres. En l'anterior govern de coalició a Espanya l'àmbit universitari estava en mans de Podem, i el partit violeta tenia diverses propostes per a incidir en la situació universitària. És de destacar que les decisions més importants sobre la normativa general de les universitats es prenen fora del País Basc, és a dir, tenim un baix nivell de sobirania en matèria d'estudis superiors i recerca.

Entre els projectes que no han avançat es troba l'intent de reforma dels ensenyaments universitaris d'educació, que a penes ha tingut repercussió en l'àmbit públic. Es va proposar una modificació profunda de les titulacions d'Educació Infantil i Primària cap a febrer-març. A pesar que la proposta era impulsada per un partit com Podem, considero que en ella prevalia una visió bastant acrítica de l'educació (sense fer ni esment en els continguts a la classe social o a les desigualtats socioeconòmiques, per exemple). Però, a més, tenia un caràcter centralitzador, ja que des d'Espanya es decidien més continguts que fins ara, i des de les pròpies universitats i, en el nostre cas, des d'Euskal Herria es limitava enormement la capacitat de definir continguts.

Aquesta proposta, que es va mantenir en el calaix per diversos motius, entre ells per la seva gran oposició, no ha ocorregut el mateix amb la nova llei universitària LOSU que ha tingut major repercussió. Per a l'elaboració de la llei es van plantejar diverses raons: la millora de les condicions laborals del PDI, la democratització de la governança universitària, etc. Naturalment, la normativa té una introducció en la qual s'indica que la universitat necessita major finançament per a anar acostant-se als paràmetres europeus. En concret, es manifesta la intenció de destinar l'1% del PIB a la Universitat (en l'actualitat, per exemple, en la CAPV es destina el 0,4%). Però, com dic, aquestes intencions no tenen caràcter legal.

LOSU està en vigor i ha començat a aplicar-se. Quant a un dels seus objectius més importants, quant a la limitació de la precarietat dels treballadors, s'ha produït una situació paradoxal. Tal com han denunciat els sindicats de la UPV/EHU i la Coordinadora de Precaris Treballadors, les condicions laborals de les substitucions han començat a deteriorar-se enormement amb l'entrada en vigor de la nova llei. En substitucions, a partir d'ara només s'abonaran les hores de docència, la qual cosa suposarà una important reducció salarial. Evidentment, tindrà conseqüències en la qualitat de l'ensenyament. He esmentat que la situació és paradoxal, perquè en realitat s'utilitzarà una llei que tenia per objecte millorar les condicions laborals, en el cas de la UPV, per a perjudicar enormement les condicions laborals.

La veritat és que es podia fer una altra interpretació de la llei. Espero que així sigui, perquè, com han assenyalat els agents citats, a la tardor es produirà un conflicte en la universitat pública basca.

Però, a més, aquesta qüestió també té a veure amb la falta de sobirania a la qual es refereix al principi. I no sols perquè estem parlant d'una llei decidida fora del País Basc, sinó perquè es tracta d'una normativa que s'ha elaborat tenint en compte les necessitats d'altres territoris. Encara que pugui ser un instrument per a limitar la precarietat en altres universitats de l'Estat espanyol (espero que així sigui), al nostre país és, de moment, un instrument per a perjudicar les condicions laborals, i, en tot cas, no serà un instrument eficaç per a les nostres necessitats.