Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

La fusió dels gels a l'Àrtic produiria també escombraries radioactives

  • Els ecosistemes àrtics són especialment fràgils, ja que per les seves baixes temperatures el creixement de tots els éssers és lent i el temps de recuperació després d'un trastorn és llarg. No obstant això, els ecosistemes àrtics s'han convertit en abocadors d'activitats industrials del segle XX, abandonats voluntàriament pels militars o per contaminació global. Els instruments de gestió d'aquest "patrimoni" estan encara per desenvolupar.
Groenlandian, Camp Century AEB-n base militar sekretu abandonatuaren gaineko izotzen urtzeak kutsadura erradioaktiboa eta kimikoa ozeanora isur lezake. Hain zuzen, denek batera, zabor horiek 1.2 mila milioi Bq mailako erradioaktibitatea dute.
Groenlandian, Camp Century AEB-n base militar sekretu abandonatuaren gaineko izotzen urtzeak kutsadura erradioaktiboa eta kimikoa ozeanora isur lezake. Hain zuzen, denek batera, zabor horiek 1.2 mila milioi Bq mailako erradioaktibitatea dute.Wikimedia

El segle XXI XX.llaurin sembla que ens portarà cada vegada més una llarga relliscada d'abusos, encara que desgraciadament els que sofriran danys laterals no siguin responsables d'ells. Així ens pot passar per la fusió dels gels de l'Àrtic.

És conegut que a l'estiu el sòl que se solia congelar, l'anomenat permafrost, s'està fonent cada vegada més ràpidament, abocant a l'atmosfera el metà congelat i reforçant l'efecte d'hivernacle. Es coneixen menys els riscos associats a aquesta fusió, més concretament les conseqüències de la dispersió dels materials biològics, químics i nuclears que de moment romanen congelats en el subsol. A mesura que aquests components es reobren al medi ambient, a més de deteriorar greument el funcionament dels ecosistemes, podrien reduir les poblacions d'algunes espècies de l'Àrtic i posar en perill la salut humana, segons la recerca biogeoquímica emergent "Riscos biogeochemical risks from Arctic permafrost degradation", publicada en la revista Nature Climate Change a l'octubre de 2021.

A l'Àrtic els intents de les armes nuclears van començar en la dècada de 1950. La majoria de les Comunitats Soviètiques es van desenvolupar en les ramats de Nova Terra, iniciant-se en 1955, i en elles vivien caçadors i pescadors del poble de Nenets, exiliats al continent. Entre 1990 es van realitzar 130 proves amb un total de 265 megatons. A més d'aquestes proves, en les mars de Barentsz i Kara hi ha restes de més de 100 submarins nuclears, de manera que la major part del bacallà consumit actualment a Europa prové del mar de Barentsz. En la badia de Txernaia, en l'extrem sud de Zembla Berri, els sediments contenen un plutoni d'entre 2,500 i 11,000 Bq/quilo, amb un nivell de radioactivitat natural de 0–3 Bq/quilo.

Les partícules radioactives no sols es dipositen, sinó que s'estenen al medi ambient, i no és clar la destinació dels corrents marins a la regió en les pròximes dècades. En el gel del trencalòs del Nord hi ha també grans quantitats de cesi 137, entre 450-650 Bq per quilo, que s'estendran a l'Oceà Àrtic quan el gel es fongui. A pesar que l'Estat rus va anunciar un pla d'eliminació d'aquests submarins enfonsats en aquesta regió, molts no s'eliminaran i els que es quedaran estan emetent una radiació de 8,860 TBq, milions de Bq.

A Occident, els Estats Units, malgrat els seus diferents exercicis, han deixat indicis similars en el seu entorn. Centre de recerca Camp Century en el nord de Groenlàndia, construït en 1959 a nou metres sota el gel. Un petit reactor nuclear li subministrava energia i produïa escombraries. En 1967, després del tancament del centre, totes les escombraries van romandre sota el gel, que avui perd 268 tones a l'any. En conjunt, aquestes escombraries presenten una radioactivitat d'1.2 mil milions de Bq.

Encara seríem a temps de netejar la zona, però l'aigua que s'infiltra en la fusió dels gels pot obrir els materials. A més, en les proximitats es va produir un accident greu en 1968: Prop de la base militar que es va construir en Qaanaaq, es va produir un incendi en un bombarder B52 que transportava bombes nuclears, va explotar els avions i va dispersar 4.6 milions d'uranis i plutonis en la superfície del gel de Groenlàndia.

En general, la contaminació nuclear de l'Àrtic és molt gran i mòbil. Un estudi que va analitzar els moviments i absorció de cesi 137 en la dècada de 1990 revela que poden existir nivells perillosos de radioactivitat fins a l'any 2500, però no s'han tingut en compte els canvis més recents derivats del canvi climàtic. Entre els riscos d'absorció d'aquests materials es troba la síndrome d'irradiació aguda, la deterioració pulmonar i el càncer.

Riscos confusos

Si les escombraries nuclears no fossin suficients, el desglaç de l'Àrtic augmenta el risc associat a la contaminació química. Els corrents atmosfèrics aporten els productes laterals de la combustió als pols, sent les més conegudes les dioxines.

El mateix ocorre amb algunes molècules organoclorinas que es polvoritzen habitualment: Pesticides DDT i lindane, o PCB utilitzat habitualment en circuits elèctrics. Avui dia prohibits, però encara dispersos en el mig, els vents els porten als pols i els acumulen. Després s'introdueixen en les xarxes alimentoses i es bioacumulan, per la qual cosa es troben en gran quantitat en el greix dels ossos polars i altres grans depredadors. Fins ara, una part important d'aquesta contaminació quedava en el gel. A mesura que el gel es fon augmenta la seva concentració en el mitjà. A ells cal afegir alguns metalls pesants dels residus miners, principalment arsènic, cadmi, níquel i mercuri, i la contaminació de l'extracció de petroli. La zona més contaminada pot trobar-se entre les Península de Yamal i Taimyr, especialment la ciutat de Norilsk. De l'empresa de la mina de níquel local va partir una marea negra al maig de 2020 pel trencament d'un dipòsit construït en el permafrado que va començar a fondre's.

Necessitat de redirecció

Com diu l'antropòloga Anna Tsing, vivim en els desastres del capitalisme, i la situació de l'Àrtic ens adverteix amb cruesa com aquestes àmplies zones, gairebé impregnades d'esquitxades, han estat embrutades i transformades durant centenars d'anys.

Aquestes situacions generen "comunals negatius", segons el concepte definit pels investigadors Emmanuel Bonnet, Diego Landivar i Alexandre Monnin, i encara no hem desenvolupat a nivell global una eina adequada per a la gestió d'aquests comunals, ja que no hem entès el problema en tota la seva dimensió. Tenim, doncs, dos reptes comuns: reduir el canvi climàtic que agreujaria la negativitat d'aquests comunals i aprendre a desfer aquests desastres, i la nostra relació insostenible amb ells, a través de la nostra forma de producció.


T'interessa pel canal: Larrialdi klimatikoa
Ja sigui el canvi climàtic, ja sigui la guerra d'Ucraïna, s'ha esquerdat la pau mesurada de l'àrtic
Acabem de mirar a l'Àrtic i de parlar dels grans reptes i problemes del segle XXI: la geopolítica, o més ben dit les guerres i l'emergència climàtica. Conscients d'això, els Estats membres han mantingut des de sempre una actitud constructiva i pacifista en el marc de la... [+]

Saltar del tren
Aquí venim de nou a renovar la nostra reflexió. O almenys a intentar-ho. O somiar amb això. No sé, tanmateix, què serà del nou, ja que sembla que el món segueix amb el cap del seu anterior coll. Perdoni'm malament: els éssers humans seguim pel mateix coll.

2024-09-23 | Garazi Zabaleta
La necessitat de renaturalitzar les ciutats davant la calor
Encara que la major part d'Euskal Herria es troba en una zona temperada, no sols en el sud d'Àlaba i Navarra, sinó també en tot el territori, les fortes ratxes de calor estival. I, pel que sembla, amb el canvi climàtic la situació empitjorarà, o ja l'està fent? A les... [+]

Les emissions de metà, "més altes que mai", augmenten l'emergència climàtica
Un informe de 69 investigadors del projecte The Global Carbon Project, que analitza el clima, confirma la necessitat de reduir les emissions de metà. A més, l'Assemblea Pro-Terra ha emès el seu informe l'endemà, i l'ha deixat clar: si es vol fer un canvi sistèmic, es pot... [+]

2024-09-03 | ARGIA
En Hego Euskal Herria han mort 66 persones per la calor a l'agost
En l'Estat espanyol, 1.386 persones han mort per excés de calor a l'agost, un 3% més que a l'agost de l'any passat, en el marc de l'III Congrés Carlos del Ministeri de Sanitat. D'acord amb les dades aportades per l'Institut. En la CAB han mort 44 persones, mentre que a Navarra s'han... [+]

2024-08-29 | ARGIA
Amenaces reals... i oportunitats reals

La següent infografia està basada en l'informe número 55 del Centre de Recerca per la Pau Delàs de Catalunya, publicat a l'octubre de 2022. En l'informe, Xavier Bohigas, Pere Brunet, Teresa de Fortuny, Anna Montull García i Pere Ortega van analitzar a fons els vincles entre... [+]


2024-08-28 | Nicolas Goñi
Els agricultors de Baluchistán tenen un model ecològic per a fer front a les inclemències meteorològiques extremes
Baluchistán és un dels climes més durs del món: la calor i la sequera extrems del clima del desert, i les pluges irregulars del monsó portat de la mar Aràbiga, insuficients en alguns anys i que podrien causar inundacions en uns altres. No obstant això, allí hi ha cultiu... [+]

Crida urgent als estats més rics per a fer front a la pujada de la mar des del Pacífic
El nivell de la mar ha pujat en els últims 30 anys en 9,4 centímetres, però la pujada és molt major per zones –entre altres, en algunes zones del Pacífic se situa entre 15 i 30 centímetres–. Des del Fòrum de les Illes del Pacífic s'ha instat els països més rics del... [+]

2024-08-23 | Euskal Irratiak
El nombre d'ocells petits disminueix pel canvi climàtic

L'associació de protecció d'ocells LPO compte més mostres de cigonya o cigonya blanca i milans negres. Fa 46 anys que es realitzen recomptes d'ocells en Organbidexka, en l'alt de Larraine. Els relats comencen el 15 de juliol i finalitzen el 15 de novembre, però des del 15 de... [+]


La calor triplica la mort de les persones majors a Europa per a l'any 2100
Aquesta és la conclusió d'un nou estudi, sempre que es compleixin les previsions actuals sobre l'augment de l'escalfament. Segons l'ONU, per a finals de segle la temperatura sofrirà un augment de 3 graus respecte a principis del segle XX.

Més de 47.000 persones van morir a Europa per la calor l'any passat
Va ser l'any més càlid registrat a nivell mundial i el segon més càlid d'Europa, segons l'estudi realitzat per ISGlobal. Els estats del sud d'Europa són els que presenten majors taxes de mortalitat. Els objectius fixats en l'Acord de París no s'estan complint.

L'OTAN es regalarà armes i contaminació climàtica a tots
L'organització militar més destructiva del món ha complert 75 anys i per a celebrar bé aquestes bodas, ha dit que els seus companys hauran de gastar més en armes. A més, en el cim de l'aniversari l'OTAN ha aixecat la guerra contra altres potències, donant més força al... [+]

Aitor Cevidanes
"La paparra necessita temps per a contagiar la malaltia, excepte el mateix dia no hi ha risc"
L'investigador Aitor Cevidanes ens parla de la presència de les paparres o paparres, dels mosquits tigres d'una banda, i de les espècies presents a Euskal Herria per un altre. Li hem preguntat sobre els riscos que tenen en relació amb la salut i el medi ambient, sobre les... [+]

Eguneraketa berriak daude