Acabo de fer-ho. He signat i remès una al·legació ciutadana al Pla Territorial Sectorial d'Energies Renovables de la Comunitat Autònoma del País Basc, donant suport a la iniciativa de la plataforma Euskal Herria Bizirik. La plataforma realitza un seguiment exhaustiu de les infraestructures i macroprojectes per a mesurar les seves repercussions en el medi rural. I el nou document que està elaborant el Govern Basc, que analitza les possibles ubicacions dels parcs eòlics i de les instal·lacions solars, diu que és greu perquè obre la possibilitat de trobar localitzacions possibles.

S'ha despertat la preocupació per l'arribada dels eòlics. En Azpeitia i Zestoa està en marxa una important mobilització popular i els parcs alabesos d'Azazazeta, Arkamo, Iturrieta, Labraza i Aramaio han aixecat les ribes. I vindran més. Els fons europeus han marcat una direcció a favor dels eòlics i les instal·lacions solars, i la instal·lació dels eòlics sembla imparable. El premiat As bestas revela una situació creada pels eòlics en el medi rural. Com combinar el camí de les energies renovables amb el de l'agricultura i ramaderia que ja té grans dificultats? Quin és l'impacte d'aquesta energia “neta” que es desplaçarà principalment a les ciutats?

Subscric l'al·legació perquè en el tema de les energies renovables no hem obert debat com a territori i el nou document urbanístic defineix un model: el de les instal·lacions a gran escala. Quanta energia necessitem i com es realitza el càlcul mantenint la demanda actual? S'ha estudiat bastant l'autoconsum de les comunitats energètiques en els barris? S'ha dit que la proximitat de la instal·lació d'eòlics permet la gestió pública i la democratització de l'energia, però si xoca amb la protecció del camp i del medi ambient, com es resol l'equació? Com es defineix l'impacte acceptable?