Sense ambients, em ficaré de ple en l'assumpte: els partidaris de l'escola pública estem sent molt agradables en debatre algunes coses. De debò, el que està passant amb els centres concertats és inacceptable. Estem tractant d'argumentar amb rigor i honestedat, com si estiguéssim en un debat d'opinions diferents i legítimes. Però, en Zeus, no estem! Formalment sí, ja sabeu, cadascun pot pensar el que vulgui, incloent que la terra és plana. L'opinió que totes les opinions són respectables està estesa, però que una opinió estigui molt estesa no ho fa real.

Davant arguments, descripcions de fets i dades favorables a l'escola pública, alguns es queixen: "Esteu en la nostra contra". No sobretot porcí, de l'Escola Cristiana, que estan bastant callats, passant els dits entrellaçats en puntes dels peus, a veure si els seus punys no es queden al descobert, esperant que la tempesta passi, a veure si la llei s'aplica d'una vegada i treuen la major part possible. Uns altres es posen guants de làtex fins als colzes i entren en els esquís de digressió que no van a cap lloc. Però no responen a les dades col·locades sobre la taula.

Realment podem dir que això és un debat? En lloc de discutir, alguns s'estan fingint. Tenen al seu favor una cosa molt més eficaç que els arguments: poder, autoritat, majoria parlamentària. I són conscients. Mantenen el seu aspecte perquè la vergonya veïnal no sigui estratosfèrica. Hi ha qui es mostra indignat dient com és possible que ens colpegin contra del nostre col·legi. És igual que nosaltres mostrem que no anem en contra de cap col·legi, que el problema és com gastem els diners públics, i quina meravella ha de pagar cadascun, sigui una piscina olímpica o una educació en valors catòlics. Els recursos públics han de distribuir-se amb criteris de justícia i equitat, respectant el principi d'igualtat, i precisament per a garantir-lo, donant més a qui més el necessita. No es pot convertir tot en pura retòrica, senyal de perdó.

Les campanyes electorals, cada vegada més secundades per tècniques publicitàries, estan basades en arguments que repeteixen eslògans, sense tenir en compte el que diu el contrari. Això ens ha fet molt de mal, perquè un debat simpàtic no té perquè prendre la paraula per torns, perquè vostè digui la seva i jo la meva, a vostè li importa una mica el que jo he dit i a mi el mateix.

Em diran que no puc desvirtuar les opinions dels meus detractors perquè a canvi només ofereixo les meves. Si la creença és certa, ha de ser aplicable per a tots. Ho accepto. Per això els demano, no a mi, però sí que responguin al que va dir la Plataforma Harro de l'Escola Pública d'Urola Kosta en la seva compareixença parlamentària al juny. O a la Comunitat de l'Escola Pública Basca d'Ordizia. O al representant de la ILP. O a la Plataforma Aiaraldea Educació Pública Bizirik. O a la Federació d'Associacions de Pares i Mares, o a l'Educació Laica. O… no em caben tots! Estem orgullosos de l'escola pública, sí, però jo em sento especialment orgullós d'estar amb aquests trossos de dones i homes que posen treball, temps, esforç, alleujament, paciència, pensament, cor, ànima i alegria pel benestar de tots. Sense trucs retòrics o tècniques de màrqueting, contra corrent, lluny de l'individualisme compulsiu que ens ofega. Això sí que és auzolan! Molta pena, que guanyar el debat no afecti les polítiques públiques. Però això no és a les nostres mans ara.