Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Fingir

ANTTON OLARIAGA.

Sense ambients, em ficaré de ple en l'assumpte: els partidaris de l'escola pública estem sent molt agradables en debatre algunes coses. De debò, el que està passant amb els centres concertats és inacceptable. Estem tractant d'argumentar amb rigor i honestedat, com si estiguéssim en un debat d'opinions diferents i legítimes. Però, en Zeus, no estem! Formalment sí, ja sabeu, cadascun pot pensar el que vulgui, incloent que la terra és plana. L'opinió que totes les opinions són respectables està estesa, però que una opinió estigui molt estesa no ho fa real.

Davant arguments, descripcions de fets i dades favorables a l'escola pública, alguns es queixen: "Esteu en la nostra contra". No sobretot porcí, de l'Escola Cristiana, que estan bastant callats, passant els dits entrellaçats en puntes dels peus, a veure si els seus punys no es queden al descobert, esperant que la tempesta passi, a veure si la llei s'aplica d'una vegada i treuen la major part possible. Uns altres es posen guants de làtex fins als colzes i entren en els esquís de digressió que no van a cap lloc. Però no responen a les dades col·locades sobre la taula.

Realment podem dir que això és un debat? En lloc de discutir, alguns s'estan fingint. Tenen al seu favor una cosa molt més eficaç que els arguments: poder, autoritat, majoria parlamentària. I són conscients. Mantenen el seu aspecte perquè la vergonya veïnal no sigui estratosfèrica. Hi ha qui es mostra indignat dient com és possible que ens colpegin contra del nostre col·legi. És igual que nosaltres mostrem que no anem en contra de cap col·legi, que el problema és com gastem els diners públics, i quina meravella ha de pagar cadascun, sigui una piscina olímpica o una educació en valors catòlics. Els recursos públics han de distribuir-se amb criteris de justícia i equitat, respectant el principi d'igualtat, i precisament per a garantir-lo, donant més a qui més el necessita. No es pot convertir tot en pura retòrica, senyal de perdó.

Els partidaris de l'escola pública estem sent molt agradables quan debatem algunes coses

Les campanyes electorals, cada vegada més secundades per tècniques publicitàries, estan basades en arguments que repeteixen eslògans, sense tenir en compte el que diu el contrari. Això ens ha fet molt de mal, perquè un debat simpàtic no té perquè prendre la paraula per torns, perquè vostè digui la seva i jo la meva, a vostè li importa una mica el que jo he dit i a mi el mateix.

Em diran que no puc desvirtuar les opinions dels meus detractors perquè a canvi només ofereixo les meves. Si la creença és certa, ha de ser aplicable per a tots. Ho accepto. Per això els demano, no a mi, però sí que responguin al que va dir la Plataforma Harro de l'Escola Pública d'Urola Kosta en la seva compareixença parlamentària al juny. O a la Comunitat de l'Escola Pública Basca d'Ordizia. O al representant de la ILP. O a la Plataforma Aiaraldea Educació Pública Bizirik. O a la Federació d'Associacions de Pares i Mares, o a l'Educació Laica. O… no em caben tots! Estem orgullosos de l'escola pública, sí, però jo em sento especialment orgullós d'estar amb aquests trossos de dones i homes que posen treball, temps, esforç, alleujament, paciència, pensament, cor, ànima i alegria pel benestar de tots. Sense trucs retòrics o tècniques de màrqueting, contra corrent, lluny de l'individualisme compulsiu que ens ofega. Això sí que és auzolan! Molta pena, que guanyar el debat no afecti les polítiques públiques. Però això no és a les nostres mans ara.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
2024-10-01 | Jabi Elorza Antia
Futbol

Ens ha arribat un nou alumne al col·legi. Ve d'Irlanda. La mare de Bilbao i el pare irlandès de soca-rel.

La nena no sap basca però parla perfectament castellà. El professor el treu a la pissarra perquè es presenti als seus nous companys i, una vegada acabat, qui vulgui li... [+]


Cap a un hivern nuclear?

La teoria de l'hivern nuclear Paul J. Va ser el resultat d'una recerca publicada en 1982 per Crutzen i John Birks. Segons aquest estudi, "les explosions nuclears i els incendis subsegüents alliberarien l'atmosfera grans quantitats de sutge, pols i cendra, causant un refredament... [+]


2024-09-30 | Iraitz Amor Pla
Els que no volen veure

La notícia dels últims dies ha estat la “falta” de declaracions que ha ofert Alex Sardui i, per cert, el cúmul de reaccions i contradiccions que han sorgit entorn d'alguns errors. Entrar en el terreny de les creences i interessos de cadascun és com caure en sorres... [+]


El pacte sanitari hauria de reconèixer la importància del basc

Comença la marxa del Pacte per a la Reestructuració del Sistema Sanitari Públic, que el Govern Basc ja va ordenar fa uns mesos i que ara és el Parlament Basc. El Conseller de Salut ha presentat l'esborrany el passat 5 de setembre a sindicats, partits polítics, col·legis... [+]


Barbaritats en boca de Trump i altres, la presó en la vida de les dones

Fa unes setmanes escoltem a Trump en el debat televisat sobre l'existència al seu país d'estats demòcrates que autoritzen l'avortament després del naixement del seu fill.

Si s'ha de jutjar pel personatge, sembla una idea absurda i improvisada, però aquesta mateixa falsedat va... [+]


2024-09-27 | Rober Gutiérrez
Intel·ligència artificial: una nova oportunitat per al basc

La Intel·ligència Artificial (IA) està revolucionant no sols el nostre dia a dia, sinó també la manera de treballar en les empreses i d'interactuar amb les empreses a través d'eines d'Intel·ligència Artificial o de desenvolupaments en l'ús de la tecnologia lingüística... [+]


En el futur també a favor de les muntanyes
Les amenaces de fa uns vint anys tornen a les muntanyes de Guipúscoa, i no en la mesura del que sigui, sinó en major grandària i quantitat. Aquests projectes, algun ja construït, com la incineradora de Zubieta, se situen en el camp o en la muntanya. Ara és el torn dels... [+]

Vivint en multilingüisme: les llengües minoritzades ens enforteixen

El 26 de setembre és el Dia Europeu de les Llengües, que hauria de ser un dia important per als vascoparlantes. Tenim molt a celebrar, el mateix que tenim per a denunciar a molts altres. Però he decidit parlar del que tenim per celebrar avui i reivindicar la fortalesa que... [+]


Llots de Tudela, exemple clar del que no s'ha de fer

Agost és el mes de les vacances per a moltes persones, incloses les que governen. I, no obstant això, és habitual aprofitar el mes d'agost per a tractar alguns temes sense molt de soroll, encara que de gran importància.

És el que està succeint amb el projecte de... [+]


2024-09-25 | Aingeru Epaltza
Quants?

"Quants faran en basc en 2075?". L'article que acaba de publicar Kike Amonarriz en premsa té un títol colpidor. Abans que a Euskal Herria, s'ha fet una pregunta d'aquest tipus a Catalunya. Joan M. El sociolingüista tolosarra despert ha volgut compartir amb nosaltres les reflexions... [+]


Emprendre i continuar

El lema d'Euskaltzaindia és "ekin eta jarrai" ("ekin eta jarrai"), il·legalització d'Euskaltzaindia. No sé per què l'Acadèmia no va ser il·legalitzada, les tres paraules van aparèixer en el seu logotip. Les denúncies s'han realitzat amb menys -i (els d'una edat recordem el... [+]


Per què avergonyir-se?

Se'ns està acabant la vergonya? Aquest és el diagnòstic de diversos autors actuals. Ja no existeix una mirada que ens pugui avergonyir? Una altra cosa que Jean-Paul Sartre va descriure en 1943 entorn de la vergonya, és que a l'altre costat del pany, amb l'ull pegat en la ranura... [+]


2024-09-25 | Bea Salaberri
Esborrant topònims

El problema de l'afrancesamiento dels noms dels llocs d'Euskal Herria no sols es deu a la falta de consideració de l'idioma en els panells de senyalització, sinó també a l'execució d'una decisió sobre la domiciliació que es va prendre fa uns anys.

En definitiva, les decisions... [+]


Els riscos de la tàctica de Salami

Per a les potències, la tàctica de la salami és atractiva. Consisteix a tallar filets de manera progressiva. Amb l'ampliació de l'OTAN, les violacions de la legislació internacional, els canvis de règim i la proliferació internacional de les seves bases militars, els Estats... [+]


Eguneraketa berriak daude