Quan és el millor moment per a saltar? Abans de saltar mai saps si arribaràs o quedar-te al mig camí. L'arada és un salt per a Ibil Bedi, d'adolescent a adult. I el meu dubte: han fet bé el salt?

Aquesta és el dubte que he tingut en escoltar el disc. Abans d'acomiadar-me havia escoltat uns work in progress, i sabia que el grup volia allunyar-se de l'ambient naïf del seu últim disc i buscava una mica més "madur". Donar la volta a les estructures, pensar capes, treballar la producció...

Les cançons van ser retorçades per a arribar a un nou lloc. Arribar a un lloc on no arribarien. I això em causava por. Perquè la cançó té les seves adreces intuïtives, i perquè normalment tenen la sinceritat del que ets. Més encara si el teu treball té idiomes que no maneges totalment. Perquè encara noto l'Arada a mig camí. Necessitaria un petit pas més per al salt de grandària.

I això és una bona notícia. Per què? Perquè aquí no hi ha objectius. Perquè forma part del camí. I si no ha arribat al lloc desitjat, perquè ha arribat a l'altre costat.

Els d'Ibil Bedi han de confiar en els seus salts. A més de caure dempeus, sé que cauran elegants. Per què? Doncs perquè són grans cantants els d'Ibil Bedi. Perquè són capaços de teixir les melodies, les lletres i les reflexions que necessita una cançó pop, i aquestes costures es peguen en la pell. El de l'Arada, el de l'Armari, el del Fang, el de la Resina, el de la Direcció, el de la Posada, el del Perímetre i el de la Xira, tots són cançons fantàstiques. I una vegada ficats, perquè tens voltes en la pell i en el fons.

A més de ser grans cantants, el grup ha fet un salt en precisió i qualitat. A més de millorar el so, s'ha afinat en la composició i es nota directament el que ara són capaces d'aconseguir. I les veus com a instruments han passat a un altre nivell Ibai Osinaga, Areta Senosiain i Amets Aranguren. Els tres han fet una gran feina, però el d'Aranguren és el major canvi. Perquè a més de trobar la seva veu, està trobant la seva pronunciació. I va cap a una de les veus més personals i profundes de la nostra escena, pocs dubtes.

El 21 de novembre de 2021 vaig escriure en aquesta pàgina: “El grup té un munt de cançons. Però tinc la impressió que els millors encara estan per a venir”. Perquè el grup ha ampliat un munt de cançons. I quina alegria. Perquè ara sé que els millors estan per a venir. Perquè “el camí es cobreix amb petjada”.