El procés Bagira va endavant i ja esteu en la segona fase: el diagnòstic. Ens recorda què és Bagira?
És un procés de reflexió. El seu objectiu és organitzar una reflexió en l'àmplia base del moviment abertzale per a completar el full de ruta compartit per als pròxims anys. El mes de desembre passat ho vam fer públic i fins a l'Aberri Eguna de 2024 el procés té diferents fases: fins a l'Aberri Eguna d'enguany hem realitzat una transmissió històrica, les lluites que els nacionalistes han fet avançar en anys anteriors i dècades enrere, per a recordar els projectes que han anat construint i per a donar a conèixer als qui no han conegut aquests temps. Hem volgut treure algunes lliçons del camí recorregut. Aquesta fase s'ha consolidat amb l'Aberri Eguna, una data que hem volgut marcar simbòlicament perquè fa 60 anys es van posar en el mateix lloc, Itsasun, les bases del nacionalisme en Iparralde. Ara hem obert la segona fase, denominada diagnòstic, per a analitzar en què som. A continuació acordarem un full de ruta compartit.
Què destaquem d'aquest recorregut de 60 anys?
Des del principi teníem clar que no anàvem a consensuar un sol relat i a treure unes conclusions comunes. No teníem aquest objectiu, i personalment penso que no és possible. Volíem publicar el que han portat les lluites que s'han emportat com a moviments. Es pot dir que l'aportació del moviment abertzale ha estat molt fructífera. Ha estat diversa, s'han dut a terme projectes estructurants i extraordinàriament concrets en diversos sectors i temes, fins i tot en col·laboració amb uns altres no nacionalistes. Aquesta és, al meu entendre, la conclusió més clara. Però la transmissió històrica ens demostra el que ens queda per fer. Tots els testimonis que han pres la paraula ho posen de manifest: no hi ha triomfalisme, s'ha fet el camí, però encara queda per recórrer. A més, queda clar que les coses han canviat. El context global ha canviat i a Euskal Herria les coses han canviat, unes per a bé unes altres per a mal.
“En la fase de transmissió tots han posat de manifest que no hi ha triomfalisme, s'ha fet possible, però encara queda per fer”
De l'autocrítica, s'han extret de la fase de diagnòstic alguns components que no es volen repetir?
Clar, no sempre hem encertat i no sempre hem estat refinats. Hi ha hagut divisions i les particions han afeblit el moviment a vegades, i potser en unes altres han servit per a aclarir algunes coses. Si el context ha canviat, res es pot repetir com s'ha fet.
Per a aquesta segona fase heu completat una enquesta amb 40 preguntes.
Amb l'enquesta tenim un diagnòstic bastant estadístic i quantitatiu i volem recollir les opinions de les persones. Això és el que ens donarà la temperatura: la percepció del camí recorregut, del moviment abertzale, dels reptes als quals ens enfrontarem... que serà una base de gran valor per a després completar el diagnòstic qualitatiu. A continuació, i amb l'objectiu de resoldre determinades problemàtiques, enfocarem els moments d'altres formes –sessions temàtiques, encreuament de perfils variats sobre temes transversals, etc.–. Per això volem recaptar la màxima opinió dels nacionalistes, volem que la tasca sigui participativa. Com consensuarem un full de ruta, que la base sigui més àmplia que la que puguin fer les estructures dedicades a això. Aquesta recollida de dades serà un tresor. Però l'exercici és el mateix: posar en ment a centenars de nacionalistes, reflexionar sobre les 40 preguntes que hem preparat amb algun motiu. Per a nosaltres això és molt, és l'essència del procés de reflexió.
El partit EH Bai és aquí, que va guanyant força any rere any. Assumirà i tindrà en compte el que surti d'aquesta enquesta, fins i tot si se li demanen alguns canvis?
En iniciar aquesta dinàmica li apliquem el principi i el final, perquè Bagira no és un moviment, però sí un procés. Per a 2024 pretenem establir una sèrie d'individus i estructures en la nostra ment, amb la finalitat de crear un full de ruta compartit. Compartim els objectius generals. Una vegada finalitzat aquest treball, podria dir que l'execució del full de ruta no depèn de Bagira. La nostra aposta és que si aconseguim realment un procés participatiu, les estructures, agents i individus que han participat en l'elaboració del full de ruta assumiran el seu paper i es convertiran en un referent a l'hora d'establir les seves pròpies línies.
Una cama en les eleccions, una altra en l'activisme. No perdre l'equilibri entre tots dos pot ser un dels reptes del moviment abertzale. Tal vegada surt de l'enquesta la nota “Atenció, no perdis la cama activista”...
En iniciar la iniciativa compartíem la següent lectura: el moviment abertzale ha crescut, l'ambient global ha canviat molt, i això genera noves preguntes. Això implica la necessitat d'actualitzar-se i potser hem de reforçar el caràcter motriu. Què entenem per “moviment”? Una de les preguntes de l'enquesta és “què és el moviment abertzale?”. Si és una convergència darrere de la paraula moviment, i se'ns diu que els nacionalistes hem de treballar conscientment per uns objectius comuns. També és possible gràcies a l'experiència de 60 anys de marxa, gràcies a la diversitat d'estructures i individus que han treballat per a uns objectius i projectes comuns. Hem de construir aquest país i construir-lo amb un caràcter: socialment just, respectuós amb el medi ambient, poble basc, feminista, solidari... Se'ns diu que aquest caràcter de moviment necessita innovar i reforçar-nos. Així ve el full de ruta per a consensuar les següents etapes i el camí. Assumiran les estructures, els individus i els càrrecs electes? Volem pensar que sí. Però això no dependrà més de Bagira, perquè Bagira no és en absolut una coordinació entre agents.
“L'objectiu és el mateix exercici: posar en ment a centenars de nacionalistes entorn de
40 preguntes. Per a nosaltres això és molt”
Quan diuen moviment abertzale, el PNB o l'Ipar Buru Batzar té el seu lloc aquí?
En iniciar el procés teníem com a objectiu organitzar les jornades del moviment abertzale d'Iparralde. La paraula moviment és tan important com la noció de “abertzale”. Amb això entenem que ens referim a les persones i estructures que han participat en les últimes dècades en la construcció d'un País Basc sobirà, solidari, feminista, basc i basat en la justícia social. El PNB no ha estat part de la història del moviment abertzale en Iparralde. Pensem, a més, que existeixen diferències en el projecte social i en la caracterització del projecte polític.
El País Basc Nord és un territori atractiu, amb 22.000 habitants més dins de 20 anys, la majoria d'ells arribats a “una suculenta regió francesa”. Aquest serà un altre dels grans reptes a futur.
Jo tinc la meva opinió personal, com vostè té la seva, però Bagira és un procés, no té reflexió sobre aquest tema. No obstant això, és obvi que darrere de l'enquesta hi ha aquesta angoixa. Si diem que la situació ha canviat, també tenim en compte aquesta variable. Volem saber a través de preguntes quines són les prioritats en els reptes futurs, quines són les fortaleses o febleses del moviment abertzale sobre aquesta problemàtica… Volem comptar amb les opinions dels més recents interessats en el moviment abertzale perquè sentin que ells també tenen cabuda. Per a un foraster no és fàcil captar el seu lloc, encara que les diverses evolucions dels últims anys –resultats electorals, perfils de pares d'ikastoles, etc.– ens demostren que el nostre projecte és inclusiu. Com vostè diu, això de l'evolució demogràfica és un repte per al moviment abertzale i caldrà liderar-lo de manera transversal –llengua, terra, habitatge, cultura, etc.–.
També tenim la qüestió del basc. L'ús del basc està disminuint, segons l'última enquesta sociolingüística som el 7,1% els qui utilitzem tant o més el basc francès (en 2003 érem el 10%). Què pot dir-se de la relació i el treball del moviment abertzale amb la llengua?
Ens reunim amb prop de 40 agents d'Iparralde per a donar a conèixer el procés de reflexió. Entre ells es trobaven agents culturals bascos, alguns coneguts, inevitables, altres pertanyents a associacions més típiques. Va quedar clar que com a abertzale tenim alguna cosa a reflexionar sobre el basc, hem de mirar el que hem fet i identificar tot en joc. En l'àmbit de l'activitat cultural basca, l'actualitat ens obliga a respondre de manera periòdica, tenint en compte que els assoliments poden ser qüestionats o perjudicats. L'Estat francès ens porta a la resistència a defensar aquest ttip que tenim. La nota que rebem de les associacions tipus va ser que, mentre ho defensàvem, potser el gran repte, la supervivència del basc, no l'analitzem a tota profunditat. Com tants altres temes, també es podrà respondre de manera eficaç a l'antídot del basc compartint les nostres opinions i les nostres forces. Quant a la fase de diagnòstic, jo crec que no m'arrisco molt si jo considero que el basc serà un tema que necessitarà tractament específic. El nostre objectiu seria reunir els agents o individus que treballen en la indústria basca, creuar diferents punts de vista, sortir d'aquest remolí que ens obliga el dia a dia i posar els ulls en l'horitzó. També en el segle XXI voldríem reflexionar sobre les etapes i els elements que conformen aquest país per a ser basc. Des del meu punt de vista, l'àmbit del basc justifica l'essència del procés Bagira: en l'àmbit del basc es fan moltes coses, allí o aquí, però hem de fixar i organitzar la visió global.
“Volem les opinions dels més recents interessats en el moviment abertzale perquè ells també sentin que tenen assetjo”
Parla vostè d'Euskal Herria sobirana. Parlem d'independència?
És una de les preguntes de l'enquesta. D'això volem preguntar-nos i aquí també cadascun té la seva resposta. Volem que aquesta pregunta sigui resposta per centenars de nacionalistes. Quins són els conceptes bàsics del segle XXI (caràcter nacional, basc, sobirania política, sobirania, socialisme...). Hem de saber on se situa el cursor. Creiem que posar la pregunta no és un sacrilegi, sinó que cal fer la pregunta i veure-la. Per a això hem de recollir les respostes possibles per a mesurar si aquestes bases continuen vives i veure si cal afegir algunes noves. Per exemple, no és una votació, és un procés de reflexió, ens servirà per a prendre la temperatura, per a deduir en què som i per a decidir on col·loquem l'estació veïna.
És una enquesta portada amb el centre de recerca Aztiker. EH Bai té uns 23.000 votants, per tant, més o menys, 23.000 nacionalistes. Quantes respostes heu de rebre per a garantir la fiabilitat?
Els d'Aztiker asseguren que una mostra de mil persones és bona per a ser representativa. Com es pretén representatiu, a més de negar una quantitat crítica, hem de garantir una sèrie d'elements (proporció home/dona, territorialitat, diversitat de sectors de lluita…). Algunes preguntes serveixen per a completar el perfil dels responsables, per la qual cosa si veiem uns desequilibris gràcies a l'ajuda tècnica d'Aztiker, l'activació de les persones serà al nostre càrrec per a garantir el valor estadístic. Però nosaltres volem més respostes perquè Bagira vol ser un procés participatiu.
Bizkaian eta Gipuzkoan egin bezala, EAEko estatus politiko berriak Euskal Herria nazio gisa aitortzea eta erabakitzeko eskubidea jasotzea eskatu dute Arabako Batzar Nagusietan alderdi abertzaleek.
Hi ha qui diu que les eleccions no serveixen més que per a donar caràcter legal a les decisions polítiques. I no són pocs els que pensen així. Val, però amb això es diuen moltes coses, entre altres coses, que el veritable poder, el poder, està fora d'aquest joc.
Però,... [+]
Com sabem, l'Independentisme Institucional d'Hego Euskal Herria ha iniciat un determinat full de ruta. La signatura d'un nou pacte amb l'Estat espanyol. Aquest camí utilitza algunes variables o premisses principals. Així: El PSOE és un partit d'esquerres, l'Estat espanyol és... [+]
Agorrilaren 27an igorri nizuen gutunean, irailaren 10eko auzian euskaraz deklaratzeko asmoa nuela adierazi nizuen. Auzi honen hastapenean, epaile nagusiari euskaraz zekienez galdegin nion. Gutxiespenarekin ezetz erantzun zidan. Orduan, nere gutuna eskuratu zuenez frantsesez... [+]