50 anys reivindicant les energies renovables i ara quan la majoria dels ecologistes venen en inundació! Com es pot entendre? El llibre de Jaume Franquesa, Molins i gegants, m'ha donat una llum per a entendre aquesta paradoxa. La lluita per la dignitat, la sobirania energètica i la transició justa (Errata Naturae, 2023).
Aquest estudi etnogràfic s'ha realitzat en el sud de Catalunya, a La Fatarella (Terra Alta), a la regió més nuclearizada d'Espanya i en una vall amb alta densitat de parcs eòlics. És molt interessant analitzar els conflictes socials, mediambientals i les arrels històriques del model energètic actual per a aprendre molt de les lògiques polítiques i econòmiques que hi ha darrere del sector elèctric.
Franquesa distingeix el que es coneix com a eòlica negra, monopolitzada per grans empreses, concentrada en les zones rurals empobrides i sense participació local, i eòlica verda, més distribuïda, amb major participació local i orientada a l'estalvi energètic.
“La transició energètica no existeix”. Considera que en el cas de Catalunya i Espanya (jo crec que en Hego Euskal Herria també) s'estan projectant nombrosos projectes eòlics i fotovoltaics, amb l'objectiu d'augmentar la producció i els beneficis de l'energia elèctrica, però sense reduir ni rebutjar l'energia fòssil o nuclear. I això consensuat entre les empreses promotores i les institucions polítiques “a porta tancada”.
No es pot parlar d'una transició ecològica real si no es redueix el consum d'energia i materials (el nostre metabolisme social)
Els problemes soci-ecològics van més enllà del canvi climàtic i no poden limitar-se al canvi de les tecnologies energètiques. Malgrat el gran desenvolupament renovable, el seu valor és baix si no es traslladen o substitueixen altres fonts d'energia com el carbó, el petroli, el gas o la nuclear.
No es pot parlar d'una transició ecològica real si no es redueix el consum d'energia i materials (el nostre metabolisme social). Com? Tractant de planificar el sistema energètic sobre la base de les necessitats bàsiques de la societat i no als interessos de l'emmagatzematge capitalista.
Les energies renovables són fonamentals ara i aquí, però no com l'últim negoci de l'estractivismo de l'oligopoli energètic. La transició energètica real ha de basar-se en l'ordenació del territori, la planificació i el debat democràtic per a, per exemple, establir relacions més equilibrades entre la ciutat i el món rural. Potser per això el termini d'al·legacions dels Plans Sectorials d'Energies Renovables de la CAPV s'ha ampliat en el període electoral i en la dissolució de les Corporacions Locals. Una bona jugada per a fugir de la ciutadania.