Mari Martín va tenir sis o set fills amb el seu primer marit, però al voltant de la seva casa “hi havia un gran gat tèrbol i se sospitava que la criatura que va tenir amb el seu primer marit va matar als gats”. El gat no va marxar de casa i “una nit, tres hores després de la foscor, quan el testimoni estava amb ella i els seus dos criats, va venir el gat descarat”. Mari li va comunicar el gat i el testimoni va agafar l'espasa i va atacar al gat. El cop va colpejar una fusta, però el gat va resultar ferit a l'esquena. Llavors, el gat va parlar al testimoni “molt clar”: li va dir “bayba, bayba, bayba” tres vegades. Els allí reunits van quedar impressionats i el criat Remon li va dir al testimoni: “El nostre gat sap parlar bé”.

Aquest cas, recollit per José Dueso en La caça de bruixes a Euskal Herria (Txalaparta, 2022), no va ser l'únic en Ezcarbart. L'Alvira de Larraineta també va ser considerada bruixota, però un testimoni desmenteix el seu cas. També va haver-hi qui desmenteix el testimoniatge de Juan San Martín dient que l'animal que parlava era Mari Martín, disfressat d'ataca.

I tampoc va ser un cas aïllat a l'Europa de l'Edat Moderna. A la fi de l'Edat mitjana. En plena crisi econòmica, social i espiritual provocada per la Pesta Negra, l'Església catòlica va inventar un nou enemic per a reforçar la seva posició. Va crear un concepte més terrible del diable que destruiria el cristianisme i que comptava amb molts seguidors. Els teòlegs van començar a alimentar els conceptes de bruixes i akelarres. Però els demoníacs que no existien havien de convertir-se en carn d'os i van ser ajudats pels ciutadans. Al propi dimoni se li va sumar la por de ser acusat. Els denunciats assenyalaven baix tortura a més presumptes bruixes. I van aprofitar el paranoia per a “arreglar” les tensions amb els veïns.

A mesura que augmentava el nombre de denúncies, la imaginació dels testimonis va augmentar. Els pintors van crear una iconografia fantàstica entorn de la bruixeria i van espantar, van contagiar o van estimular la imaginació dels denunciants. Així, el Brueghel el Vell va inventar en 1565 una bruixa que volava sobre les escombres i el gat de Juan San Martín d'Oricain, 11 anys després, parlava en basc.