Gat que parlava basc
- Ezcárarte (Navarra), 1576. Els comissaris Ozkoidi i Lizaso van viatjar al barri principal d'Orikain per a investigar un suposat cas de bruixeria. La suposada bruixa era Mari Martín, de la casa Martirikorena. I l'escrit de Juan Lizaso, que va recollir el testimoniatge de Juan San Martín, va estar a punt de despertar una qüestió més greu.
Mari Martín va tenir sis o set fills amb el seu primer marit, però al voltant de la seva casa “hi havia un gran gat tèrbol i se sospitava que la criatura que va tenir amb el seu primer marit va matar als gats”. El gat no va marxar de casa i “una nit, tres hores després de la foscor, quan el testimoni estava amb ella i els seus dos criats, va venir el gat descarat”. Mari li va comunicar el gat i el testimoni va agafar l'espasa i va atacar al gat. El cop va colpejar una fusta, però el gat va resultar ferit a l'esquena. Llavors, el gat va parlar al testimoni “molt clar”: li va dir “bayba, bayba, bayba” tres vegades. Els allí reunits van quedar impressionats i el criat Remon li va dir al testimoni: “El nostre gat sap parlar bé”.
Aquest cas, recollit per José Dueso en La caça de bruixes a Euskal Herria (Txalaparta, 2022), no va ser l'únic en Ezcarbart. L'Alvira de Larraineta també va ser considerada bruixota, però un testimoni desmenteix el seu cas. També va haver-hi qui desmenteix el testimoniatge de Juan San Martín dient que l'animal que parlava era Mari Martín, disfressat d'ataca.
I tampoc va ser un cas aïllat a l'Europa de l'Edat Moderna. A la fi de l'Edat mitjana. En plena crisi econòmica, social i espiritual provocada per la Pesta Negra, l'Església catòlica va inventar un nou enemic per a reforçar la seva posició. Va crear un concepte més terrible del diable que destruiria el cristianisme i que comptava amb molts seguidors. Els teòlegs van començar a alimentar els conceptes de bruixes i akelarres. Però els demoníacs que no existien havien de convertir-se en carn d'os i van ser ajudats pels ciutadans. Al propi dimoni se li va sumar la por de ser acusat. Els denunciats assenyalaven baix tortura a més presumptes bruixes. I van aprofitar el paranoia per a “arreglar” les tensions amb els veïns.
A mesura que augmentava el nombre de denúncies, la imaginació dels testimonis va augmentar. Els pintors van crear una iconografia fantàstica entorn de la bruixeria i van espantar, van contagiar o van estimular la imaginació dels denunciants. Així, el Brueghel el Vell va inventar en 1565 una bruixa que volava sobre les escombres i el gat de Juan San Martín d'Oricain, 11 anys després, parlava en basc.
Per una qüestió de treball he hagut de rellegir aquest meravellós llibre. Un llibre curt que conjumina teoria, genealogia i història feminista, i que segurament tindrà moltes crítiques mirant en la xarxa i, sorpresa! He trobat una, la que va escriure Irati Majuelo en... [+]
La religió cristiana va acabar amb el coneixement, la saviesa i l'autogestió de les bruixes, imposant un pensament i, per tant, una vida determinada. Van ser torturats, violats i assassinats. Amb la intenció de traslladar aquestes conviccions religioses a tots els racons... [+]
Ezin zenbatu sorginen inguruan egindako liburu, film, erakusketa, hitzaldi eta souvenirrak Euskal Herrian. Baina gehienetan ohiko galderak baino ez dira iradokitzen, ea emakume horiek zer egiten zuten, ea benetan elkartzen ote ziren akelarrean, ea zer droga hartzen zuten, ea... [+]
“Koronabirusak mundua lurralde ezezagun batera eraman du” esan zuen Munduko Osasun Erakundearen zuzendari nagusiak Covid-19ak zuzenean eragindako heriotzek 3.000ko langa gainditu zutenean. Planetako agintariak alor bat baino gehiagotan aurkitu dira bide-orri garbirik... [+]