Relacionem l'avanç amb la millora. Podem millorar, millorar moltes coses: la nostra felicitat, la nostra salut, el poder, el coneixement... No totes les millores són fàcilment objetivables, ni una vegada objectivades es poden obtenir mesures, i per descomptat, el que no es pot mesurar no es pot comparar, la qual cosa no es pot comparar com valorar com a millora? Per tant, pel que fa a la millora del món en el qual ens trobem, estem desenvolupant només mirant a variables objetivables, deixant de costat tota la resta, minimitzant, rebutjant. Dues variables han tingut un gran èxit en aquest camí per a objectivar la millora: el cost econòmic i el benefici econòmic. Sospito que el món que tenim ha pres forma entorn d'aquestes dues variables, potser per la realitat limitada que viu.
L'objectivació del cost econòmic i del rendiment econòmic ha acompanyat a les matemàtiques i al llarg de la història hem creat nombroses tecnologies per a facilitar els comptes: números, àbac, idea dels diners, paper i llibres de comptes, sistemes comptables, fulles Excel, CRM, ERPs, intel·ligències artificials..
La dinàmica de la quantificació de costos i beneficis econòmics és rigorosa i els resultats són clars sobre qui i què serveix per a "millorar" i qui i què no. Hem de portar-ho tot a aquest model: les lluites dels pobles, la protecció dels animals, l'educació dels nens... Si no hi ha millora en la quantificació de costos i beneficis econòmics, sembla que res millora.Encara que la
quantificació ha estat útil per a moltes coses, cal tenir clar que té un costat fosc i que ha estat una eina per a promoure l'exclusió en el nostre món.
Aquest model és tan erroni que hem quantificat l'exclusió en el món quantificat que tenim en l'actualitat, i per descomptat volem reduir les situacions d'exclusió. Però, què entenem per millora de les vides de les persones en situació d'exclusió? Adaptar-se a la lògica d'aquest món quantificat? Només així representem la disminució de l'exclusió? En el camí, crec que estem perdent alguna cosa.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
La novetat sol ser una de les paraules més sentides que s'associa a la Fira de Durango. La novetat és allí, i aquí la novetat. No obstant això, en alguns casos és suficient amb donar un aspecte diferent de l'anterior per a pegar aquesta etiqueta. Els CDs i les reedicions... [+]
El basc té un cabal d'aigua molt gran en l'escassetat. Cada gota local rega i reviu la nostra cultura. Oferir-li una mar d'aigua a aquella set. Encara que el basc ha vingut d'un pou profund i fosc, tots hem tret la nostra mostra d'aigua salada i l'hem convertit en font. I ara hi... [+]
Els joves comencen a consumir pornografia abans, ja que el porno és la seva única educació sexual. Com dimonis hem arribat fins aquí?
Avui dia, cal reconèixer que gràcies a Internet és molt més fàcil veure pornografia. Desgraciadament, a través d'un clic el nen d'entre... [+]
El passat 5 de desembre, el pp va presentar en el Parlament de Navarra una proposició de llei per a desvincular els processos de funcionarització dels llocs de Secretaria i Intervenció de les entitats locals de Navarra. Si això succeís, al voltant de 30 persones... [+]
Enguany es compleix el 51 aniversari de la proclamació per les Nacions Unides del Dia Internacional dels Drets Humans el 10 de desembre. Aquesta data ha cobrat importància a Euskal Herria i des de l'Observatori de Drets Humans d'Euskal Herria volem oferir alguns elements de... [+]