Relacionem l'avanç amb la millora. Podem millorar, millorar moltes coses: la nostra felicitat, la nostra salut, el poder, el coneixement... No totes les millores són fàcilment objetivables, ni una vegada objectivades es poden obtenir mesures, i per descomptat, el que no es pot mesurar no es pot comparar, la qual cosa no es pot comparar com valorar com a millora? Per tant, pel que fa a la millora del món en el qual ens trobem, estem desenvolupant només mirant a variables objetivables, deixant de costat tota la resta, minimitzant, rebutjant. Dues variables han tingut un gran èxit en aquest camí per a objectivar la millora: el cost econòmic i el benefici econòmic. Sospito que el món que tenim ha pres forma entorn d'aquestes dues variables, potser per la realitat limitada que viu.

L'objectivació del cost econòmic i del rendiment econòmic ha acompanyat a les matemàtiques i al llarg de la història hem creat nombroses tecnologies per a facilitar els comptes: números, àbac, idea dels diners, paper i llibres de comptes, sistemes comptables, fulles Excel, CRM, ERPs, intel·ligències artificials..

La dinàmica de la quantificació de costos i beneficis econòmics és rigorosa i els resultats són clars sobre qui i què serveix per a "millorar" i qui i què no. Hem de portar-ho tot a aquest model: les lluites dels pobles, la protecció dels animals, l'educació dels nens... Si no hi ha millora en la quantificació de costos i beneficis econòmics, sembla que res millora.Encara que la
quantificació ha estat útil per a moltes coses, cal tenir clar que té un costat fosc i que ha estat una eina per a promoure l'exclusió en el nostre món.

Aquest model és tan erroni que hem quantificat l'exclusió en el món quantificat que tenim en l'actualitat, i per descomptat volem reduir les situacions d'exclusió. Però, què entenem per millora de les vides de les persones en situació d'exclusió? Adaptar-se a la lògica d'aquest món quantificat? Només així representem la disminució de l'exclusió? En el camí, crec que estem perdent alguna cosa.