Quines són les situacions i reptes del basc en els mitjans audiovisuals? Com és l'oferta? Com deuria? Què suposaria per a Euskal Herria una plataforma de streaming en basca?Aquestes i moltes altres preguntes han estat respostes per diversos agents i mitjans de comunicació del sector basc en el Palau del Conestable de Pamplona el passat 4 de maig. Les jornades organitzades per Euskaltzaindia i la Fundació Komunikabideak de Pamplona tenen com a objectiu reflexionar sobre l'acostament dels joves al basc.

En primer lloc, sota la direcció de la periodista Mirin Mindegia, van prendre la paraula Alex Aginagalde, membre del projecte Prentsan Euskaraz, i Urtzi Urkizu, periodista de Berria. Es va analitzar la situació actual i els reptes de l'audiovisual en basc, i Aginagalde va destacar que s'ha produït una “revolució” en les pantalles, que ha canviat les maneres de consumir contingut en basc. “Els joves passen una mitjana de catorze hores diàries enfront de la pantalla: set hores d'internet, dues hores i mitja de xarxes socials, tres hores i mitja de televisió i una hora de videojocs”, va subratllar. Va manifestar la seva preocupació perquè la societat viu mirant les pantalles: “Desgraciadament, la majoria del contingut està en llengües diferents al basc”.

Una altra dada va destacar: En 1990, el 78% dels nens i nenes de la CAPV veia dibuixos animats en basc, enfront del 0,2% actual. “Hem de tenir en compte que avui dia hi ha un munt de cadenes, però és significatiu”, va dir. Afegeix que només l'1% de les pel·lícules que s'ofereixen anualment als cinemes d'Euskal Herria són en basc, i que l'oferta en basca de les plataformes de streaming no arriba al 0,1%. “Necessitem una plataforma de streaming en basca”, va dir Aginagaldea.

Urkizu es va adherir a això i va manifestar que hauria de ser “de tot” i l'oferta més “àmplia” possible: “Ha de ser un referent per als petits creadors, perquè els bascos sentin que és seu”.

L'streaming en basc en el centre Unai Iparragirre, director d'EITB, Xabier Alkiza, duplicador de Bieus, president de Gaizka Aranguren Napar, membre de l'equip directiu de Kanaldude Eki Pagoaga i president de Tokikom, Anaven Arantzabal, van abordar una nova reflexió. “Què ens portaria una plataforma de streaming en basca?”, es va intentar respondre a la pregunta, liderada per Miren Mindegia.

Iparraguirre van provar el primer tram per a mostrar el vídeo de presentació de la plataforma Bikain d'EITB. “Un poble sense contingut audiovisual no té relat”, diu el lema del projecte. Els altres es van sumar a aquesta idea.

“Primeran ha de ser la porta del relat d'Euskal Herria i per a això necessitem una xarxa. Per això hem recorregut el camí en col·laboració amb Tokikom”, va explicar Iparragirre. A més, han tingut altres companys de viatge, i segons Iparragirre és “beneficiós” per a la plataforma, els companys de viatge i els consumidors, perquè “enriqueix” el seu contingut. De cara al futur volen crear altres xarxes: “Farem la segona pispa de Bidelagun, entre elles Kanaldude”. A més de les aliances, va manifestar el seu interès per conèixer l'opinió dels consumidors, sobretot dels joves.

Posaran tots els continguts en la llengua original, amb subtítols en basc, i duplicaran alguns d'ells. A més, es podrà visitar tant a Euskal Herria com fora d'ella. “Sabem com viuen els bascos en l'exterior i volem que siguin per a ells”, va dir Iparragirre.

Aranguren va destacar que li sembla una eina “eficaç” per als bascos i el basc, ja que es necessita una plataforma de referència i Primeran pot cobrir aquest buit: “Ha de tenir un accés, una finestra de contingut basc”. No obstant això, va aparèixer una mica insistent: “Si us plau, que no perdi la visió d'Euskal Herria, perquè a vegades la perden”.

Alkiza també va mostrar el seu interès i va dir que podria ser un “model”, però es va mostrar insegur: “Em temo, espero que no sigui el mateix contingut que ofereixen altres plataformes”.

També van parlar de la dignitat del seu contingut i van subratllar la importància de la qualitat. Aranzabal va dir que també cal incidir en l'expansió: “Hem estat bons fent contingut, però no tant expandit”.

Tots van insistir que hauria de ser una plataforma plural i Pagoa va afegir que hauria de ser més plural: “A més de l'euskara unificat, els altres dialectes haurien de trobar algun lloc; aquesta és la riquesa d'Euskal Herria”. A més, explica que tenen dificultats per a recollir i difondre el contingut: “La frontera ens posa grans obstacles”.

El compromís d'EITB també
va estar en dubte en les jornades Debat, i va sorgir un desacord entre un oïdor i Iparragirre. L'oïdor va mostrar la seva preocupació pel compromís d'EITB amb el basc. “Les pel·lícules internacionals que s'han emès en EITB en els últims deu anys han estat espanyoles, això també influirà en Primerán?”, va preguntar.

“No sé què es feia abans en la televisió basca, perquè jo porto dos anys, però el que hem vist en els últims anys és que quan les pel·lícules arriben a la televisió pública ja totes les han vist en castellà. Creiem que això no és la millor manera d'utilitzar els diners públics”, va respondre la directora d'EITB. Va afegir que el “més eficient” és produir en basc: “El sector en basc és un impuls i l'audiència ens diu que la gent vol consumir-lo”. A continuació es va tallar el debat i es va passar a altres preguntes.

Posteriorment, se'ls va preguntar si tenen intenció d'establir una aliança amb els creadors de basc en la xarxa, i Arantzazu va dir que és alguna cosa a analitzar: “És veritat que els joves passen molt temps en aquests canals i seria interessant atreure'ls per aquest camí”. Aquí va quedar el debat.